Institut Ramon LLull

Aquesta primavera l’Orfeó Català actuarà amb la Berliner Philharmoniker a Berlín, Madrid i Barcelona

Música.  12/04/2023

La gira, que compta amb el suport de l’Institut Ramon Llull, suposa un repte històric per a l’Orfeó, en el marc d’una relació que es remunta al 1908, quan la formació alemanya va actuar per primera vegada al Palau.




L’Orfeó Català actuarà al costat de la Berliner Philharmonkier aquesta primavera en una gira de quatre concerts que compta amb el suport de l’Institut Ramon Llull. Els concerts es faran a la Berliner Philharmonie de Berlín (27 i 28 d’abril), la Sagrada Família de Barcelona (1 de maig) i l’Auditorio Nacional de Madrid (3 de maig), on s’interpretarà la Missa de la Coronació de W. A. Mozart, sota la direcció de Kirill Petrenko. Es tracta d’una gira històrica fruit de l’esforç d’internacionalització dels cors i del treball de Simon Halsey, ambaixador del Palau, per tal d’establir lligams amb formacions prestigioses i directors internacionals.

Serà la segona ocasió en què l’Orfeó, actualment sota la direcció de Pablo Larraz, actua amb la formació berlinesa, ja que la primera vegada va ser l’any 2013 al Palau de la Música Catalana. Els concerts, a més, suposaran el debut del cor a les ordres de Kirill Petrenko, director de la Berliner Philharmonkier. Per a l’Orfeó és tot un repte tornar als escenaris internacionals amb la interpretació d’una de les composicions religioses més conegudes de Mozart, en què el cor té un paper protagonista al llarg de tota la peça. Cal destacar que als concerts de la Sagrada Família i de l’Auditorio Nacional, l’Orfeó també interpretarà, al costat de la formació alemanya, l’Ave verum de Mozart. El programa de la Sagrada Família, a més, inclourà Gebet für die Ukraine (Pregària per Ucraïna) de Valentin Silvestrov (1937).

Quant a la Missa de la Coronació, cal recordar que va ser escrita a Salzburg per a la celebració de la Pasqua de l’any 1779. És una peça plena de moments remarcables i de gran bellesa. És tracta d’una obra inclosa en el repertori de la formació catalana i que es podrà sentir també al Palau de la Música Catalana el 16 d’abril amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i sota la direcció de Simon Halsey.

La vinculació de l’Orfeó i el Palau amb l’orquestra berlinesa es remunta al 1908 quan, tres mesos després de la inauguració de l’edifici barceloní, la formació alemanya va ser convidada a actuar-hi amb tres concerts, sota la direcció de Richard Strauss, en el que va ser una autèntica festa simfònica.

Un nou repte internacional

Els concerts a Alemanya suposen la primera sortida internacional del cor aquest 2023, després de l’èxit de la gira que la formació catalana va dur a terme el maig del 2022 al costat de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno a Palau 100, al Théâtre des Champs Elysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini. Els darrers anys el cor ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina i l’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma de Mallorca i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler.

Els vincles amb la Berliner Philharmoniker

Quant a la Berliner Philharmoniker, és una de les orquestres més emblemàtiques del món. Després de 1908, la formació va tornar a la sala modernista dirigida per Karl Böhm l’abril de 1941, amb dos concert organitzats per Conciertos Pro-Arte. El maig del 1968 el Patronat Pro-Música clausurava la seva desena temporada de concerts al Palau convidant l’orquestra alemanya dirigida per Herbert von Karajan amb dos programes. Mentre que el 7 de juny de 1975, novament el Patronat Pro-Música convidava novament l’orquestra amb el seu titular, von Karajan.

Vint-i-dos anys després, l’octubre 1997, la formació va tornar a l’escenari modernista en un concert dirigit per Claudio Abbado. Més tard, el 8 de maig 2003, el cicle Palau 100 la va convidar, aquesta vegada sota la direcció Mariss Jansons. Deu anys després, l’1 de juliol de 2013 i novament en el cicle Palau 100 la formació alemanya va actuar sota la direcció de Simon Rattle i per primera vegada al costat l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau per a la interpretació del Requiem de Fauré. Cinc anys després, el juny de 2018 la Berliner feia la seva darrera actuació a la sala modernista de la mà de Barcelona Clàssics i sota la direcció una vegada més de Rattle.

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"