Jiser significa “pont” en àrab, i això ja determina prou clarament l'origen, les motivacions i les iqnuietuds del projecte. “Som una associació sense ànim de lucre, registrada a Barcelona el 2005, però amb una història que es remunta un any enrere”, explica Xavier de Luca, en una pausa del muntatge de l'exposició final que es va viure a Hangar.

“El 2004 vaig realitzar una estada de cooperació cultural i vaig treballar al festival de cinema de Cartago, el més antic d’Àfrica. Aleshores, jo no coneixia la regió, ni a nivell polític, ni cultural, ni social, i l'experiència em va obrir un nou món, que és el que acabaria donant sentit a tot el projecte”.

Aquella nova inquietud despertaria noves inquietuds i, especialment, ganes de cooperació i diàleg. “Jiser neix de la voluntat d’un grup de joves. De molts tunisians que volen aportar un granet de sorra i ofereixen opcions per la mobilitat, la connexió i el treball conjunt”, remarca. “Ara, la junta directiva de l’entitat es reparteix entre tres països Tunísia, Algèria i l’Estat espanyol. Som un projecte mediterrani a tres bandes”.

Jiser, un pont d'oportunitats

Un cop apareix la primera espurna, el 2004, l’esperit de Jiser es va anar polint. "Que jiser vulgui dir pont, en àrab, ens oferia ja una imatge molt gràfica per connectar Barcelona amb Tunis. Eren dos punts del mediterrani amb molt poc contacte, i volíem transmetre la imatge d’obrir vies i oportunitats. I que aquestes anirien dirigides a joves artistes visuals i joves investigadors en ciències socials i humanes”.

“Encara ara hi ha un gran desconeixement de la realitat social, cultural i artística dels nostres veïns del sud de la Mediterrània, per molt que haguem desbloquejat aquesta frontera física amb el turisme, essencialment amb Marroc i Tunísia”, subratlla de Luca. “Però, aquesta visió es queda en el clixé, que reprodueix o recupera les fonts orientalistes”.

“El projecte Jiser demostra que tenim més a veure amb les societats que voregen la Mediterrània, que no pas amb d’altres que ens semblen més properes”, remarca. "Així és com ho intentem difondre, a través de la creació d’uns espais on la gent d’aquí i el públic general puguin compartir la realitat de joves artistes, pensadors o gestors de projectes”.

Com funciona la residència?

El programa de residències d’actual es va començar a desenvolupar el 2010. En un primer moment, connecta amb Barcelona i Tunis —amb una estada en residència d’un sol artista els primers quatre anys—, i a partir del 2016, també s’incorpora la ciutat d’Alger. “Vam crear una formula triangular: convocatòria pública on es selecciones nou artistes, Tres per cada país. Aquests nou artistes es conformen en tres grups diferents, que viuen i treballen junts en una d’aquestes ciutats. Durant dos mesos, estan acompanyats d’un comissari que s’encarrega d’enriquir la part artística”.

Després de l'estada a l'Hangar, és el Fort Pienc on s’hi ha celebrat la part final expositiva de la trobada dels tres artistes a Barcelona: Amira Lamti, Hakim Rezaoui i Javier Arango. “Han treballat conjuntament en tres projectes independents, però l’experiència ens diu que aquest contacte influeix positivament cada treball i que tot té unes connexions. L’objectiu final és tancar-ho en la forma d’una edició o d’una exposició en forma de clausura”.

Jiser se situa a la part de la creació artística, en un model de residència que no només és positiva i genera valor per la recerca i les produccions artístiques que es veuen, sinó també en la part humana. “Hem construït una gran xarxa al llarg de 18 anys, que permet que l’artista realitzi una estada en residència amb tot l’acompanyament que això representa. És un projecte personal que s’amplia i es va desenvolupant amb el temps. L’efecte «bola de neu»”.

Amira Lamti, professionalitat i intercanvi

L’artista Amira Lamti (Sousse, Tunísia, 1996) ho té ben clar. “M’ha agradat molt l’experiència de viure aquesta residència”, ens explica. “Primer, perquè és nou per mi, l’estada en un altre país amb tot a favor per crear. Segon, perquè hi he trobat molt bona gent i molta professionalitat. Hem pogut posar en contacte la nostra feina, però sobretot compartir-la”.

“Estic molt satisfeta —remarca—. Penso que és important en el camp de compartir la feina i de no sentir-se sol. A Hangar, a Barcelona, hem fet molt bona feina i hem tingut una gran experiència personal i de relació amb els altres dos artistes. Hem intercanviat opinions, tècniques i vivències. I tot, amb un objectiu final: que ens puguem realitzar i completar com a creadors. La residència Jiser ens ajuda a propiciar la feina com a creadors artístics. És fantàstic”, rebla.

Hakim Rezaoui i la connexió invisible entre artistes

Hakim Rezaoui (Alger, 1991) coincideix amb Lamti en la importància de compartir inquietuds i experiències. “Penso que tot gira al voltant d’això, de compartir. Quan vaig venir, em rondava aquesta idea d’una petita i invisible línia vermella que connecta la gent. I, un cop arribat, la vaig trobar amb els artistes i la resta de l’equip Jiser!”, explica.

“Aquesta línia vermella ens connecta a tots, els uns amb els altres, però encara no ho sabem. No sabem com és la connexió i com de poderosa pot ser. A Barcelona vaig començar a veure senyals per tot arreu, tot era ple de connexions. I m’hi vaig aferrar: la meva feina va ser treballar-ho personalment com una introspecció i, al final, aquesta línia invisible ha influït del tot en la meva producció i en la relació amb els altres artistes. Aquesta n’és la part fonamental: ara hem començat a tancar el projecte i cada peça demostra que podem veure aquesta connexió entre inquietuds i artistes”.

Els processos de recerca i les creacions dels tres artistes d’aquesta etapa s’han vist al Fort Pienc.