“Fina Miralles. Soc totes les que he sigut” és una extensiva mostra sobre la trajectòria de l'artista catalana Fina Miralles, des dels seus inicis a la dècada dels 70 del passat segle fins l’actualitat. Després de l'estrena al MACBA i del seu pas per dos espais expositius d'Estocolm, l'exposició arriba ara a Itàlia, on es podrà visitar al Museo Madre de Nàpols entre el 28 d'octubre del 2022 i el 9 de gener de 2023.
El Museu Madre, seu de la segona itinerància de l'exposició, és un centre d’art contemporani situat al cor històric de Nàpols, al Palau Donnaregina, edifici vuitcentista adquirit el 2005 per la regió italiana de la Campanya per convertir-lo en seu de la Fundació Donnaregina per l’Art Contemporani, després d’haver estat remodelat per l’arquitecte Alvaro Siza Vieira.
El centre artístic napolità busca explorar la producció artística contemporània emergent, així com presentar les pràctiques artístiques més rellevants de les darreres dècades. Compta amb una col·lecció d’art contemporani pròpia i un espai per a mostres temporals, que és on s’allotjarà l’exposició de l'artista catalana.
Art conceptual, Land Art i feminisme
Fina Miralles (Sabadell, 1950) és una les artistes més significatives en l’àmbit de les arts visuals catalanes. Va començar a desenvolupar la seva obra en el context de la dictadura franquista, en un entorn hostil i limitador, en què la censura controlava qualsevol forma d’expressió sota imposicions morals. El treball de Miralles trenca amb les propostes academicistes de l’època i amb les formes de comportament establertes, redefinint el concepte del fet artístic. La seva producció ha estat adscrita a l’art conceptual, el Land Art i el feminisme. Tanmateix, la seva complexitat desborda aquestes etiquetes. Encara poc coneguda internacionalment, la seva obra connecta amb moltes de les idees de l’actualitat com el qüestionament de la identitat, la relació amb la natura o la performativitat del jo.
L’exposició planteja una aproximació al treball de l’artista a través d’algunes de les seves accions, fotografies, instal·lacions i pintures amb obres com “Natura Morta” (1972), “Dona-arbre” (1973), “Relació del cos amb elements naturals” (1975), “Petjades” (1976), “Standard” (1976), “matances (1976-1977), “Paisatge i Doble Horitzó” (1979-1981), “El Retorn” (2012). La mostra no segueix un ordre cronològic sinó que proposa una sèrie de treballs que constitueixen l’eix vertebrador i estructural de la pràctica de l’artista i que qüestionen conceptes com la pertinença, l’autoritat, el poder, l’ordre establert i què és allò que els atorga valor, capgirant les nocions d’art, artista i espectador.
Organitzada pel MACBA - Museu d’Art Contemporani de Barcelona amb la col·laboració del Museu d’art de Sabadell (MAS), la mostra està comissariada per Teresa Grandas. Es va inaugurar per primer cop al MACBA el novembre de 2020 i inclou una publicació amb el mateix títol amb textos de Tamara Díaz Bringas, Maite Garbayo-Maeztu, Teresa Grandas i Valentín Roma.
L’Institut Ramon Llull col·labora novament amb el MACBA per a la promoció de les arts visuals catalanes amb la itinerància internacional d’aquesta exhibició.
Enllaços d'interés
► https://www.madrenapoli.it/mostre/fina-miralles/
► https://www.macba.cat/ca/exposicions-activitats/exposicions/fina-miralles-soc-totes-que-he-sigut
