L'aparició de l'arquitectura moderna i contemporània a Occident està íntimament lligada a la cultura de fons que es va estendre pels centres intel·lectuals d'Europa i els EUA entre principis del segle XIX i la Segona Guerra Mundial. Per la seva banda, Antoni Gaudí (1852-1926) és un referent internacional pel que fa a la resposta arquitectònica a les preguntes plantejades per la modernitat i la industrialització, plantejada amb una actitud de resistència.
L'objectiu del curs és combinar aquestes dues perspectives: en primer lloc, una exploració de la història dels moviments més influents de l'arquitectura i l'interiorisme des de 1850 i les filosofies i esdeveniments històrics que expliquen el seu impacte. En segon lloc, una dilucidació de l'originalitat i la rellevància de Gaudí a la llum d'aquest context internacional.
El curs combinarà textos de Marx, Smith, Nietzsche, Benjamin, Emerson, Walt Whitman o Nelson Goodman amb els de Cerdà, William Morris o Adolf Loos, per tal de donar llum als edificis i interiors més representatius de l'època: des del Crystal Palace de Londres de 1851 fins a l'estat de La Sagrada Família l'any 1926, quan va morir Gaudí. Els pols d'aquesta història estaran representats per la industrialització, d'una banda, i l'artesania autogràfica, de l'altra. En particular, es desencallarà la tensió entre creativitat i uniformització i la seva influència en la construcció de tota una sensibilitat i cultura artística, tant en arquitectura com en política.
Jordi Graupera, catedràtic de filosofia
Jordi Graupera és catedràtic de filosofia a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, on imparteix classes sobre Globalització i Tradicions Culturals, i Pensament Creatiu. També és professor d'història del pensament social a la Universitat Oberta de Catalunya. Els seus interessos de recerca se centren en la teoria política contemporània, la filosofia política moderna i la història de la cultura a la península Ibèrica. És doctor en Filosofia per The New School for Social Research, i ha impartit classes a Saint Francis College, NYU, Parsons School of Architecture and Design i Princeton University, on va fer el seu post-doctorat.
És autor d'Una idea per Barcelona i La Supèrbia (disponible en anglès a The Seven Deadly Sins). També ha tingut una llarga carrera en el periodisme, com a escriptor d'opinió, crític cultural, corresponsal (als EUA i Portugal) i analista polític. A Stanford, és professor visitant de la càtedra Josep Pla d'Estudis Catalans al Departament de Cultures Ibèriques i Llatinoamericanes.
La Càtedra Visitant d'Estudis Catalans Josep Pla de la Universitat de Stanford s'ubica al Departament de Cultures Ibèriques i Llatinoamericanes i Literatura Comparada, que està dirigit pel prestigiós acadèmic Joan Ramon Resina. Des de la seva fundació l'any 2007, el programa, finançat per l'Institut Ramon Llull, ha impulsat la recerca i els estudis catalans amb eminents professors com Xavier Antich, Margalida Pons, Antoni Martí Monterde, Salvador Cardús, Jordi Falgàs, Ventura Pons i Montserrat Lunati, entre altres.
