La creació digital catalana estarà àmpliament representada al festival Ars Electronica 2022, on destaca la presentació d‘una obra inèdita del reconegut artista Antoni Muntadas. Ars Electronica, amb una trajectòria de 40 anys, és la cita internacional més important de cultura digital, on art, tecnologia i societat conflueixen en una mirada cap al futur i els reptes globals que planteja.
A través dels Ars Electronica Garden Barcelona celebrats al 2020 i 2021, la capital catalana s’ha convertit en una de les principals seus deslocalitzades de l'Ars Electronica Festival. Després de dos anys de pandèmia, enguany el festival austríac torna a apostar per la presencialitat, esdevenint una oportunitat d’internacionalització per l’art digital català.
Sota el títol Ecosistemes col·laboratius per a un món sostenible s’hi engloben sis projectes que estan en sintonia amb la temàtica d’aquest any del festival: Benvingut al Planeta B: una vida diferent és possible! Però com?. Aquests projectes són: Tasmanian Tiger d‘Antoni Muntadas, Espècies I, II i III de Mónica Rikić, Somien els cossos amb òrgans electromagnètics? d‘Esther Rodríguez-Barbero, Ecosistema químic de Yolanda Uriz Elizalde, FORMS - Screen Ensemble de Santiago Vilanova – Playmodes, i Tools for a Warming Planet de Sara Dean, Beth Ferguson i Marina Monsonís.
Aquestes obres són fruit de diverses iniciatives com les convocatòries públiques de l’Ars Electronica Garden Barcelona de 2020 i 2021, impulsades per l’Institut Ramon Llull, Hangar, UOC, Hac Te, i BEEP Collection; els programes de beques del simposi internacional ISEA2022 Barcelona i NewArtFoundation, així com els projectes de recerca interdisciplinaris desenvolupats per Hac Te i Hangar. En el cas del projecte d’Antoni Muntadas, la seva obra de nova creació Tasmanian Tiger: Case Study of the Museum of the Extinction serà exhibida per primera vegada en aquest festival.
D’altra banda, el dijous 8 de setembre, a l’escenari principal d’Ars Electronica (Festival University Stage), es farà una conferència sobre pràctiques col·laboratives i com a partir d’elles i de compartir coneixement es poden generar propostes per a un món sostenible. La conferència estarà moderada per Pau Alsina, co-director d’Hac Te i professor i investigador dels Estudis d‘Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, i hi participaran l’arquitecta i dissenyadora Sara Dean (Califòrnia), la dissenyadora i educadora especialitzada en ecologia Beth Ferguson (Califòrnia), l’artista i directora del laboratori de cuina del MACBA Marina Monsonís (Catalunya) i l’artista i creadora d’art electrònic Mónica Rikić (Catalunya), Premi Nacional de Cultura 2021.
El dissabte 10 de setembre, Vicente Matallana, director de NewArtFoundation, farà una visita comentada a la mostra, en la que també hi participaran algunes de les artistes i col·laboradores. En el marc del festival, també es durà a terme un taller al voltant del projecte Tools for a Warming Planet, a càrrec de les seves creadores.
Ecosistemes col·laboratius per a un món sostenible és una producció de l‘Institut Ramon Llull, amb la col·laboració d‘Hac Te i NewArtFoundation, i el suport de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquests projectes i els Ars Electronica Garden Barcelona han estat possibles gràcies a les aportacions d’una gran diversitat d’entitats i institucions catalanes que hi han participat entre les que destaquen el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya, ISEA2022 Barcelona, NewArtCollection, DKV, La Caldera, Hangar Centre de Producció i Investigació d'Arts Visuals de Barcelona, La Capella, Fundació Ernesto Ventós – Nasevo, Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica, Arts Santa Mònica, el Festival OFFF i Espronceda.
Més participació catalana a l‘Ars Electronica 2022
Altres projectes generats des de Barcelona que també formaran part de la programació d’enguany del Festival són els de Quo Artis, Espronceda i Domestic Data Streamers.
Quo Artis, una organització internacional sense ànim de lucre que busca generar connexions entre l’art, la ciència i la tecnologia, durà a terme tallers i xerrades, i exposarà les peces que han estat produïdes en el context de Roots and Seeds XXI, un projecte de cooperació internacional entorn la crisi de la biodiversitat vegetal desenvolupat amb Leonardo/OLATS, la Universitat de Barcelona i Ars Electronica i cofinançat pel programa Europa Creativa de la Comissió Europea.
Espronceda, l’Institut d’Art i Cultura que ofereix una plataforma internacional i un entorn multidisciplinari per a artistes i comissaris d’arreu del món, presentarà INTRONS, una proposta desenvolupada per Solimán López en el context de la plataforma Metaverse NUBIA , sobre com resoldre la presència humana i natural en espais virtuals o metaversos, i que dona com a resultat la creació d'una nova identitat digital extreta de diverses dades científiques del genoma humà obtingudes a partir de proves genètiques que habiten l'espai digital.
Domestic Data Streamers, un estudi creatiu multidisciplinari centrat en crear connexions significatives entre la informació i les persones, presenta 730 Hours of Violence, una obra sobre com la ciutadania veu i es relaciona col·lectivament amb els nous paradigmes de violència, que forma part de l’exposició STUDIO(dys)TOPIA – At the Peak of Humankind, que està cofinançada pel programa Cultura Europa Creativa de la Unió Europea i tracta sobre com els avenços i el desenvolupament han convertit a la humanitat en la força dominant i única d'aquest planeta.
Menció honorífica
La instal·lació de Joana Moll, Espècies inanimades, que exposa els vincles entre l’explosió del tecnocapitalisme, l’acceleració del canvi climàtic i el declivi dels ecosistemes essencials, rebrà una menció honorífica en els STARTS Prize 22 que es donaran en el marc del Festival. Aquests premis són una iniciativa de la Comissió Europea per fomentar aliances de tecnologia i pràctica artística que contribueixen a la innovació per encarar els reptes socials, ecològics i econòmics del futur.
