"La història de Ko Tazawa és la història d'un enamorament: l'enamorament d'una llengua i una cultura. I estem molt contents de poder-te fer aquest reconeixement i agrair-te la feina que has fet durant tots aquests anys per apropar la cultura catalana al Japó i la cultura japonesa a casa nostra”. Són les paraules que ha fet servir el director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda, per reconèixer i agrair la feina de l’autor, traductor i professor japonès, en l'homenatge fet a la Biblioteca Agustí Centelles de Barcelona, plena de gom a gom, el dimecres 6 de juliol.
Més de 150 persones han reconegut la tasca d’un Tazawa en plena forma, “una persona honesta, tenaç, pacient, perseverant, amb visió”, tal i com l’ha qualificat l’editor Jon López de Viñaspre (Lapislàtzuli). En el decurs de l’acte, l’autor ha llegit fragments del seu últim llibre, Petjades d'un japonès (Catalunya i un japonès 30 anys després) i ha conversat amb el periodista Ignasi Aragay, amb qui ha recordat l’arribada a Barcelona, just quan uns treballadors canviaven el nom, en català, d'un carrer que abans era en castellà.
“Era el moment del referèndum per l'Estatut –any 1979– i l'ambient estava molt mogut i tot allò em va quedar gravat a la ment”. Un impacte inesperat que sempre més l’ha acompanyat i que mostra com es vivia, en aquells dies, la nova etapa política que començava a la societat catalana, després de quatre dècades de dictadura franquista. Però, si el fet va ser rellevant per començar a apropar-se a la cultura del país que l’acollia, també ho va ser, i molt, el nom de Josep Maria Espinàs, clau en el seu retorn a Barcelona, després d’una temporada a Madrid i fonamental per atrevir-se a escriure en català.
“La publicació de Catalunya i un japonès va ser un punt d’inflexió, el començament de tot”. Tazawa afegeix, en aquest sentit, que “li tinc una gran estima a l’Espinàs, que em va donar l’oportunitat d'escriure el llibre, amb una idea seva". I així seria com l’escriptor d’El meu nom és Olga també seria editor de les primeres aventures en català del professor japonès.
Catalanòfil i traductor incansable
Ko Tazawa (Yokohama, 1953) és un catalanòfil confés, una figura clau per a la difusió de la cultura i la literatura catalanes al Japó i per entendre la fructífera relació editorial que hi ha entre les dues cultures. La seva signatura és en la traducció de Tirant lo Blanc (amb gairebé deu anys de dedicació), Camí de sirga, de Jesús Moncada, o La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol. També ha traduït al català algunes novel•les de Yukio Mishima, com ara La remor de les onades o El Temple del Pavelló Daurat. A través de l'editorial Lapislàtzuli, en els darrers anys ha fet arribar al públic català diverses obres d'autors contemporanis japonesos.
Doctorat en estudis hispànics per la Universitat d’Osaka i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, i catedràtic del Departament d’Estudis Interculturals de la Universitat Hosei de Tòquio, Tazawa ha col•laborat al diari Avui, al diari Ara, al El Periódico i a la revista Serra d’Or, entre altres.
L’any 2003 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi; el 2009 va rebre el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers del Govern Japonès; és Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i ha rebut el 29è Premi Internacional Ramon Llull.
► Entrevista a Ko Tazawa: «Traduir és fer molts canvis i prendre moltes decisions»
