Intercanviar còpies de les claus de casa amb ciutadans kosovars o explicar amb detall com es pot expropiar als bancs són dues de les accions que proposen artistes catalans a Manifesta 14, la Biennal Nòmada Europea que arriba aquest 2022 a Pristina (Kosovo). A partir del 22 de juliol, es podrà gaudir de 100 dies d’art, actuacions, esdeveniments i tallers, amb l'objectiu d’empoderar els ciutadans i fer que recuperin l'espai públic. En aquesta catorzena edició hi trobem quatre propostes artístiques catalanes: Lúa Coderch, Núria Güell, Luz Broto i Werker Collective, que hi participen amb la col·laboració del Llull.
Aquesta edició de Manifesta porta per títol it matters what worlds world worlds: how to tell stories otherwise ("importa el que hi ha els mons del món: com explicar històries d'una altra manera”) i se centra en la narració, en les pràctiques narratives, en la memòria, el pensament, la política i les maneres d'entrar i de ser en l'àmbit públic.
El programa inclourà nombroses intervencions urbanes i artístiques en espais públics de la ciutat. Un component clau de la Biennal serà l'exposició temàtica centralitzada “In the grand scheme of things” (“En el gran esquema de les coses”) a l'icònic Grand Hotel. L'exposició s'estén per les set plantes de l’edifici i examinarà un tema per planta: la transició, la migració, l'aigua, el capital, l'amor, l'ecologia i l’especulació.
Aquest 2022, la biennal pretén donar suport als ciutadans de Kosovo en l’ambició de recuperar l'espai públic i reescriure el futur de la seva capital com a una metròpoli de ment oberta als Balcans i a Europa.
La propera seu del Manifesta serà Barcelona, el 2024. Prèviament, la biennal ha fet parada a Rotterdam (1996), Luxemburg (1998), Ljubljana (2000), Frankfurt (2002), Sant Sebastià (2004), Nicòsia (2006 – que va ser cancel·lat), Trentino-Tirol Sud (2008), Múrcia en diàleg amb el Nord d’Àfrica (2010), Limburg (2012), Sant Petersburg (2014), Zuric (2016), Palerm (2018) i Marsella (2020).
Manifesta es va originar a principis dels anys 90 com a resposta als canvis polítics, econòmics i socials derivats del final de la Guerra Freda, certificat amb la caiguda del Mur de Berlín (1989), i els passos posteriors cap a la integració europea. Des d'aleshores, el certamen s'ha convertit en una plataforma itinerant que se centra en el diàleg entre l'art i la societat a Europa.
Propostes catalanes al Manifesta 14
Lúa Coderch
Grand Hotel Prishtina
L'obra de Lúa Coderch “Gold” (2014) formarà part de l'exposició Mercedes Matrix.on capital. Quina és la quantitat de treball necessària per produir una imatge? Gold és una narració videogràfica sobre com es genera el valor i el carisma, i quina és la seva relació amb la distància, l'opacitat i l'aparença. En forma de concatenació d'idees i anècdotes, la narració sobreposa una sèrie de mirades d'un espai tancat, com si es tractés d'un estudi, d'un magatzem o d'una exposició que només és accessible mitjançant la imatge filmada.
“Gold” suposa l'intent de Lúa Coderch de recrear imatges a partir de records que mai es van formar, on l’artista reflexiona sobre la construcció de la ficció des dels seus orígens i la relació entre aparença i realitat, com la ficció de l'or creada a través de l’alquímia.
Núria Güell
Grand Hotel Prishtina
L’obra de Núria Güell “Displaced Legal Application #1: Fractional Reserve” (“Aplicació legal desplaçada #1: Reserva fraccional”) formarà part de l’exposició Mercedes Matrix.on capital. A l’exposició, Güell defineix un pla director que proposa aplicar el sistema de Reserva Fraccionada als bancs, que és la mateixa llei que els bancs apliquen als seus clients i que els permet “crear diners del no-res, generant-los com endeutament i esclavització de la població”.
Per fer-ho, l’artista va crear diferents mitjans per informar i educar la ciutadania sobre com expropiar diners dels bancs. La primera fase va ser la realització d'una trobada didàctica titulada “Com expropiar diners del banc” amb els expropiadors Lucio Urtubia i Enric Duran, i l'economista Qmunty, en què es van explicar diferents estratègies d'expropiació, així com l'estratègia real que utilitzen els bancs per “crear diners”. La segona fase va ser l'elaboració i publicació d'un manual que conté diverses estratègies d'expropiació, consulta jurídica i textos analítics.
Luz Broto
Çelësa Punues / Key Service
Obra nova
La proposta de Luz Broto “Swap keys” se centra en els visitants que seran a Pristina, en contrast amb els ciutadans locals que no poden anar a l’estranger —els habitants de Kosovo necessiten un visat per viatjar. La idea de Broto és intercanviar còpies de claus entre parelles de persones: un local i un forà es reuneixen, es veuen, es posen d'acord en fer una còpia de la clau de casa i allà mateix, es comprometen a l’intercanvi. L’artista catalana farà servir un serraller local per les còpies i implicarà els joves de la ciutat per trobar les parelles i fer-se càrrec de l'intercanvi. L'acció s'allargarà durant els 100 dies de Manifesta, tot creant un nou ventall de possibles futures relacions.
Aquesta proposta és la continuació de l'exposició i llibre “Posar-se al lloc de l’altre”, que es va veure al Museu de Granollers (desembre 2021- abril 2022). L'any 2014, Luz Broto va tornar al seu antic institut, l'Institut Celestí Bellera de Granollers, i va convidar 70 alumnes de primer curs a passar "70 dies fora de casa". Durant gairebé tres mesos, el grup es va reunir sota aquest títol per explorar i decidir com i fins a quin punt seria possible dur a terme la proposta de generar un sistema per torns en el qual cada tarda, en comptes d'anar a casa, cada alumne pogués ocupar el lloc d'una altra persona, la que tens al costat o una que encara no coneixes.
Werker Collective
Centre for Narrative Practice
Arxivar i contraarxivar són fonamentals per a la pràctica de Werker Collective, un projecte fundat per Marc Roig Blesa i Rogier Delfos l'any 2009. El seu treball gira al voltant d'una col·lecció en constant expansió de llibres, fotografies, revistes i altres materials impresos sobre temes com el treball, la solidaritat i el cos. Compost per diversos milers de documents, l'arxiu està contínuament activat per persones que treballen en diferents constel·lacions, per explorar col·lectivament històries marginades i per generar nous imaginaris polítics. Aquestes exploracions prenen la forma de tallers i publicacions, performances i instal·lacions. A Pristina, una ciutat on els arxius són especialment vulnerables i sovint absents, destruïts o invisibles, Werker centrarà la seva atenció en la historiografia de l'amor. Diversos grups de persones de diferents àmbits han aportat una caixa de materials d'arxiu que tenen a veure amb l'amor, ja sigui romàntic, familiar o social. Les escoles, les famílies i els grups comunitaris estan convidats a col·locar aquests materials en prestatges de constel·lacions narratives canviants. Les caixes, prestatgeries i metodologies romandran al Centre de Pràctiques Narratives com a eines permanents d'arxiu participatiu i de narració col·lectiva.
