Amb motiu dels 20 anys de la seva creació, l’Institut Ramon Llull inicia un debat estratègic que ha de permetre definir els nous objectius de la cultura catalana en el seu diàleg amb la resta del món.
Després de dues dècades contribuint a la presència catalana i balear en els principals espais i fòrum internacionals, en àmbits com la creació, la literatura o la llengua, des de l’IRL es vol analitzar el canvi de context que s’ha produït en aquests sectors per fixar noves fites de la cultura, d’acord amb els reptes actuals.
Amb aquest propòsit, l’Institut posa en marxa FOMO_IRL, un espai participatiu per interpel·lar el sistema cultural català, generar intel·ligència col·lectiva, reforçar la xarxa de relacions de la institució i impulsar una comunitat digital que ajudi a connectar els agents de la llengua i la cultura catalanes.
El concepte FOMO_IRL juga amb les paraules i amb la voluntat de la nostra cultura de ser presents en la conversa global, tot fent referència a la por de quedar al marge (fear of missing out, FOMO) i a la necessitat d’ocupar un espai en el món real (in real life, IRL), que coincideix amb l’acrònim del Llull.
FOMO_IRL s’articularà a través d’un cicle de debats, que comença avui, en el que es combinaran les trobades presencials amb el treball en línia, i en el que hi intervindran persones i agents rellevants de la cultura i la llengua catalanes. A la vegada, es posaran en marxa mecanismes participatius web3.0. perquè tothom que hi tingui interès pugui aportar la seva perspectiva en aquesta reflexió col·lectiva.
Segons explica el director del Llull, Pere Almeda, “volem definir, a partir de veus molt diverses, quins són els reptes que ens hem de plantejar com a cultura en la nostra relació amb el món pels propers 10-15 anys”. Segons Almeda, és pertinent que cada cert temps les institucions reflexionin sobre el context sobre el qual han d’actuar, per tal de contrastar els propòsits i motius pels quals foren creades: “això ens ha de permetre actualitzar objectius per acomplir millor la nostra missió. Intuïm alguns dels temes clau que han de marcar l’agenda, però és imprescindible escoltar i tenir en compte tot allò que sortirà d’aquest procés de debat”.
Aquest juliol es faran els dos primers debats a la seu de Barcelona del Llull. El dilluns 11 i el dijous 14 s’abordaran algunes de les qüestions que determinen el marc general i el context global en el qual s’insereix la cultura catalana, un debat que ve molt marcat pels reptes geopolítics i internacionals que condicionen a tots nivells el moment actual i també de manera especial a la cultura.
A la tardor continuaran els debats i la intenció és que durant els primers mesos del 2023, i fruit de tot el procés de reflexió, es presentin les conclusions en el marc d’unes jornades obertes. Segons Almeda, “serà el moment de concretar noves fites que han de marcar els propers anys i que han d’ajudar a posicionar la cultura catalana com una veu rellevant que contribueix, des d’una mirada pròpia i plural, als principals debats contemporanis internacionals i en totes les disciplines”.
El consorci de l’Institut Ramon Llull va néixer fa 20 anys amb la missió de difondre i internacionalitzar la cultura i la llengua catalana i està format per la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear i l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes institucions participaran de manera destacada en els debats estratègics, en els que també s’hi sumaran institucions del País Valencià i altres institucions internacionals homòlogues.