Aquest dimecres, 20 d’abril, s’ha presentat Llim, un organisme de Lara Fluxà. El projecte de l’artista mallorquina, a cura d’Oriol Fontdevila, es podrà veure a l’espai Catalonia in Venice fins al 27 de novembre, en el marc del programa Eventi Collaterali a la 59a edició de la Biennal d'Art de Venècia.
En la presentació per a la premsa especialitzada, Fluxà ha convidat els assistents "a deixar-se digerir per aquest organisme, que vibra quan t’hi aproximes i et deixes travessar per les seves formes".
En aquest sentit, l’artista ha destacat la importància d’un dels elements més característics de la ciutat italiana: l’aigua, "que porta implícita una forta càrrega poètica, política i física".
Un organisme que transcendeix els límits del pavelló català
"LLIM allotja en l’aigua una part important del territori de Venècia, que s’acumula al seu interior i transcendeix els límits del propi pavelló. El diàleg i l’escolta de l’organisme present es fa imprescindible per la pervivència mútua", ha explicat. Com a tancament, la creadora ha conclòs que "LLIM és un organisme que ens ha travessat a un gran nombre de persones".
La instal·lació, que ha estat curada per Oriol Fontdevila, aconsegueix integrar aquest discurs reflexiu sobre el projecte, sobre Venècia i sobre el marc de la Biennal. En la seva intervenció, el curador ha explicat la gènesi del projecte, quan li va preguntar a Fluxà què faria si pogués exposar a Venècia. La resposta va ser contundent: "desviaria un canal d’aigua per alimentar els meus cossos, la meva obra".
Fontdevila ha subratllat que l’obra de l'artista mallorquina "reverbera en els entorns on es situa i, en aquest cas, també s’ha adaptat a Venècia. Ha aconseguit explicar una història a través de la mateixa consistència dels materials i també ofereix possibilitats de vida alternativa".
"La hipòtesi especulativa és que en una ciutat semi-aquàtica com Venècia, el vidre és el material que més s’hi aproxima, per la seva pròpia naturalesa semi-aquàtica". Una de les troballes del projecte, tal com ha refermat el curador, és que ha permès a l’equip adonar-se d’una problemàtica existent a Venècia: el sediment, que és "aparentment invisible, perquè sempre pensem en l’aigua".
El salt internacional de Fluxà
El director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, s’ha mostrat molt satisfet per la dotzena participació consecutiva de la institució a la Biennal d’Art de Venècia, i ha volgut subratllar l’excel·lència de la proposta presentada enguany: "el projecte de Fluxà és de mirada molt pròpia i explica molt bé la trajectòria d’una artista emergent i de primer nivell, amb un talent enorme i extraordinari". Almeda també ha destacat la manera com LLIM ha sabut integrar "tot el que representa Venècia i la Biennal d’aquest any".
La consellera de cultura del Govern de Catalunya, Natàlia Garriga, ha remarcat el "moment dolç" que viu la cultura catalana i ha destacat que"l’art sempre juga amb la vida". Un fet que aquesta exposició mostra perfectament: "deixarà pòsit i parlarà de tots nosaltres". "Lara Fluxà representa el paradigma del què podria ser una trajectòria artística a casa nostra i estem convençuts que la Biennal representarà un salt internacional per a ella i un èxit per a la cultura catalana".
La directora general de Cultura del Govern Balear, Catalina Solivellas, també ha elogiat la trajectòria de Fluxà. "Per a la nostra cultura, és un orgull mostrar l’obra d’una creadora balear en una de les cites artístiques més importants del món". Solivellas ha destacat que "els elements icònics d’aquesta mostra, l’aigua i el vidre, són dos elements que a Mallorca també tenim molt interioritzats".