Avui s’ha presentat Llim, un organisme de Lara Fluxà. El projecte d’aquesta artista mallorquina, a cura d’Oriol Fontdevila, es podrà veure a l’espai Catalonia in Venice, d'abril a novembre, a la 59a edició de la Biennal d'Art de Venècia, dins el programa Eventi Collaterali.
La presentació s’ha fet al matí a Palma, a la seu de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears, i a la tarda a l’Institut Ramon Llull de Barcelona. La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, que ha presidit la roda de premsa del matí, ha afirmat que la participació de Lara Fluxà a la Biennale “és una prova del gran talent artístic d’aquests illes; un talent que el Govern de les Illes Balears secunda amb nombroses línies i programes dirigits a les arts visuals”. Per la seva part, el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, ha destacat la importància de la presència continuada de la cultura catalana a la Biennal de Venècia “un context internacional de primera magnitud i prescriptor en l’art contemporani” i ha afegit que “amb el projecte de Lara Fluxà fem una aposta pel talent emergent i per aquesta obra que dialoga amb el que representa Venècia”.
La intervenció de Lara Fluxà es composa d’un conjunt de cisternes, càpsules i conduccions vítries; en paraules de l’artista, “un grup de famílies d’organismes sense pell, en diàleg i transformació amb l’aigua”. Provinent del canal de Venècia, l’aigua circularà permanentment per l’interior de la instal·lació, deixant residus, llots i sediments, és a dir llim, que dona títol a l’exposició. Durant els set mesos de la Biennal, l’obra anirà assimilant el subsol de Venècia, incorporant-lo al pavelló a través de les canonades. En aquest sentit, Oriol Fontdevila ha exposat que “la Lara treballa amb vidre i aigua en tant que substàncies fonamentals de la vida, en tant que matèries que muten de manera reversible, generant vincles amb altres substàncies de capacitat engendradora”.
Per la seva part, Lara Fluxà ha explicat que la seva obra “és un organisme viu, que deixa molt d’espai a l’experiment i la sorpresa, un organisme obert i transparent, que ens permet veure el seu interior i caminar a través d’ell”.
L’Institut Ramon Llull produeix i organitza la participació de Catalunya als Eventi Collaterali de la Biennal d’Art de Venècia des de l’any 2009. Com cada any, per escollir la proposta guanyadora, l’Institut Ramon Llull va nomenar un comitè d’experts integrat per un president, 3 vocals i una secretària de l’Institut. La presidenta va ser Hiuwai Chu (MACBA), i els vocals van ser Mabel Palacín (artista), Anna Pahissa (Hangar), i Carles Guerra, comissari independent.
La comissària i escriptora Cecilia Alemani (Milà, 1977) és la directora d’aquesta edició que porta per títol The Milk of Dreams (La Llet dels somnis) i fa referència a un llibre de la pintora i escriptora britànica Leonora Carrington, en el qual, com diu Alemani, “l’artista surrealista descriu un món màgic on la vida és revisionada constantment a través del prisma de la imaginació, i on tothom pot canviar, transformar-se i convertir-se en alguna cosa i en algú altre.” A la Biennale 2022 hi participaran 213 artistes procedents de 58 països.
