El dijous 7 d'abril ha posat el punt i final a un intens Spotlight: Catalan Culture in UK, dins la programació a l'interior de la London Book Fair. Tres jornades amb una vintena d'actes –entre presentacions, conferències, xerrades i actuacions–, amb auditoris plens, expectació per les novetats dels autors en la nostra llengua i un interès molt elevat per part de públic, agents i editorials en totes les activitats programades.

Irene Solà, Sergi Pàmies, Marta Orriols, Borja Bagunyà, Eva Baltasar, Josep Maria Esquirol, Aina Bestard i Raül Garrigasait, més els noms que han protagonitzat les activitats paral·leles (Pol Guasch, Bel Olid, Magalí Sare i Manel Fortià, Anna Ferrer) han fet brillar i ha posicionat el talent català en un dels aparadors internacionals més prestigiosos de l'àmbit literari, en una fira que celebrava la primera edició presencial després de la pandèmia.

Baltasar i el joc del llenguatge

Eva Baltasar ha protagonitzat el primer acte del dijous 7 d'abril a la fira, en una conversa amb l'escriptora Yara Rodrigues Fowler i la moderació del traductor, editor i autor Daniel Hahn. Sota el nom de "Fiction, Gender and Identity", les dues autores han remarcat els punts en comú de la seva obra literària: la veu de la novel·la de Rodrigues està plena de “silencis materials”, amb una posició i musicalitat que enllaça directament amb el tractament del llenguatge de Baltasar, convertit en “un joc, una mena de ball".

L'autora de Permagel, que escriu i ha escrit poesia durant molts anys, veu "inevitable" el transvasament entre els dos gèneres, lírica i narrativa". "Des del jo més íntim –de la poesia–, crees una bombolla on l’aire pot quedar carregat. Per a mi, escriure una novel·la va ser oxigenant", ha afirmat. Baltasar fa una exploració de "llocs foscos" de l’inconscient, personals i col·lectius.

Solà i la construcció de les identitats

Tot seguit, el torn ha estat per Irene Solà, acompanyada per l'escriptora Daisy Johnson i el mateix Hahn, en l'acte titulat "New Fiction at the Threshold of Myth", on les dues obres també han establert punts de connexió i diàleg. Tal i com ha exposat Hahn, en ambdó casos les autores han introduït històries locals que han passat de generació en generació. “El folklore no té autoria”, diu Solà, que ha reflexionat sobre la construcció de les identitats, individuals i col·lectives, a través de les percepcions i perspectives dels altres.

Solà, que properament presentarà Canto jo i la muntanya balla als Estats Units, ha parlat de llengua, fantasmes, bruixes (les dones "que van morir assassinades acusades de bruixeria") i totes les veus diverses que protagonitzen la seva obra. També del punt de vista, sempre singular i únic, des d'on cadascú explica les històries. “Volia explorar la manera que tenim de percebe el món segons el lloc on ens trobem". Un fet que la va portar a explorar i plantejar-se qui és que explica les històries, qui en té el dret –o el privilegi– de fer-ho, i quines són les històries que sobreviuen i quin paper té "el poder" en tot això.

Sergi Pàmies: el jo i els fets de la ficció

Del joc que podem establir en la construcció d'identitats diverses, a la veritat que generen les ficcions. Sergi Pàmies ha estat un dels protagonistes de la conversa "Literature of the Self: Truth and Fiction", conjuntament amb l'escriptor David Constantine i l'editora Georgina Godwin, que ha moderat l'acte. En aquest cas, tant Pàmies com Constantine escriuen contes, fet que els obliga a "condensar realitats possibles en poques pàgines".

Els dos escriptors han coincidit en què, a través d'aquest exercici, aflora la possibilitat que l'autor es construeixi a si mateix. En aquest sentit, Pàmies s'ha mostrat rotund a l'hora d'afirmar que la "literatura és una explotació de la pròpia realitat" i que això no acaba en la "mal anomenada auto-ficció" o "la literatura del jo". Segons l'autor de L'art de portar gavardina, també en els clàssics veiem els autors escrivint sobre el seu entorn: "no és una mala hipòtesi de treball, parlar d'allò que un coneix".

Les activitats literàries fora de la fira han estat protagonitzades per Aina Bestard i Eva Baltasar. La primera, amb un taller de creació per a infants titulat "Amazing Animal Babies: A Workshop with Aina Bestard"; la segona, amb una concorreguda festa a The Social on ha presentat la propera edició anglesa de Boulder (arribarà a les llibreries angleses el 2 d’agost) i que s'ha allargat fins a les 3 de la matinada. La poesia ha estat el centre de gravetat en un altre punt del mapa britànic, Manchester, amb el recital de Mireia Calafell i Björt Rünars, que han interpretat Varosha. Finalment, el hip hop de R.A.E, Hip Horns Brass Collectiva & Rodrigo Laviña han sonat com a cloenda a la sala Bush Hall.

Activitats fins al juny

Tres dies d'alta intensitat amb activitats que continuaran fins al juny, amb projeccions de cinema, actuacions, recitals i més presentacions literàries. Els objectius de la presència catalana a la London Book Fair han estat potenciar les traduccions a l’anglès, els autors ja traduïts, procipiar encàrrecs a il·lustradors de Catalunya i Illes Balears, i enfortir les relacions entre editorials i d'agències catalanes amb les britàniques i nord-americanes.

En aquest sentit, Spotlight clou amb notícies que auguren un bon horitzó de cara al futur, com la notícia de la traducció de Napalm al cor de Pol Guasch per part de Faber Books, prevista pel 2024, i Sola, de Carlota Gurt, que passarà a formar part del catàleg d'Europa Editions UK.

x01z22