Institut Ramon LLull

Primera jornada Spotlight: clàssics, traduccions i entusiasme

Literatura.  Londres, 05/04/2022

El primer dia de Spotlight: Catalan Culture in UK ha comptat amb la participació de Raül Garrigasait, Marta Orriols i Josep Maria Esquirol i, fora del recinte firal, d’Irene Solà, Magalí Sare i Manel Fortià. Del 5 al 7 d’abril, la literatura catalana és un dels punts neuràlgics de la London Book Fair, un dels grans esdeveniments literaris internacionals, amb un ampli programa d’activitats que busca fomentar l’intercanvi comercial i de coneixement amb el món literari i editorial anglosaxó.




"Avui és un gran dia. Som aquí per celebrar la literatura catalana". Així ho ha afirmat Pere Almeda, director de l’Institut Ramon Llull, en la benvinguda que ha ofert a autors, participants i premsa durant la recepció oficial de Spotlight, el focus de literatura catalana la London Book Fair 2022. Celebrat a les 15:30h, el director de la institució —que ha estat acompanyat d’Andy Ventris, director de la fira, i de Miquel Curanta, director de l'Institut Català de les Empreses Culturals— ha remarcat la voluntat de ser "presents al món, tot mostrant la perspectiva catalana" i, en especial, "el diàleg que la nostra literatura estableix amb obres i autors anglesos".

Raül Garrigasait i la rellevància dels clàssics

El primer autor català en participar a la fira ha estat Raül Garrigasait. L’escriptor i assagista ha reflexionat sobre clàssics i les circumstàncies que els converteixen en això, en una xerrada titulada "The importance of being a classic", amb Chistophe Maclehose i la conducció de Rosie Goldsmith. El solsoní ha parlat del sacseig que provoca la pròpia llengua, irrepetible en d’altres que no ens són pròpies, i de com d’important és, per a un clàssic, no que ens parli de l’ara, sinó del fet que sigui "rellevant per a nosaltres llegir-lo, tal com passa amb La Ilíada".

Preguntat pels clàssics catalans i la seva idiosincràsia, Garrigasait ha destacat la importància cabdal de Mercè Rodoreda: "és un clàssic, una gran novel·lista que es va haver d'exiliar a causa de la guerra. En aquest context d’exili, va ser capaç de crear una llengua literària que era extremadament natural. I va ser creada en el pitjor moment, de màxima pressió per la nostra literatura. Rodoreda és un clàssic perquè va crear el llenguatge literari que fem servir ara".

L’autor ha fet una retrospectiva històrica per contextualitzar el cas català. "Tenim una literatura similar a la resta de literatures europees" i ha citat les similituds històrico-cultural amb països com Itàlia o Grècia, "que viuen un renaixement durant el segle XIX i una posterior explosió al XX", com passa amb la nostra cultura. "També hi ha factors més difícils d’explicar, però molt importants: els catalans i la literatura catalana sempre ha tingut un relació complicada amb el poder. Durant molts segles, la nostra llengua no ha tingut poder polític, i ha patit l’exili o la guerra. La literatura catalana s’ha hagut d’inventar la manera de resistir. I això la fa única a Europa".

"La llengua no és només una manera de comunicació, és alguna cosa més. En el nostre cas, també és la manera de protegir-nos". Durant la dictadura, escriure en català "era un acte polític. No hi havia mercat català, ni mitjans. Era un món petit, reduït". Però, ara, això ha canviat: "en els últims quaranta anys hem creat aquest espai literari entre dues gran cultures, l’espanyola i la francesa. Ara tenim autors catalans amb èxit arreu del món, que són traduïts a l’anglès i a moltes altres llengües. És un moment molt dolç per la literatura catalana".

Marta Orriols i la complexitat de la traducció

"Loss, Plants and Feathers" ha tingut com a gran protagonista Marta Orriols, en una xerrada amb Max Porter que ha estat moderada per Daniel Hahn i on s’ha parlat de traducció, de l’obra d’Orriols —de qui recentment s’ha traduït a l’anglès Aprendre a parlar amb les plantes— i de la projecció internacional de la literatura catalana.

L’autora ha destacat la tasca complexa del traductor amb una experiència pròpia i recent: “vaig intentar traduir-me al castellà, però em trobava que el personatge canviava molt: em sortia més alegre! Això m'ha fet valorar encara més una bona traducció. No ho tornaré a provar", ha confessat, entre rialles.

Orriols també ha reivindicat el bon moment de la producció literària en la nostra llengua: "em costa distingir-la d'altres literatures. Som un país petit, amb una gran varietat de gèneres i estils, i amb autors joves molt interessants". En aquest sentit, ha volgut destacar l’obra de joves creadors com Pol Guasch o Irene Solà —que era a primera fila—, els "dos amb una creativa molt estreta amb les arts".

Monzó, Català i Pla: clàssics contra l’adversitat

Peter Bush, reconegut traductor del català, ha analitzat la traducció de clàssics catalans a l’anglès, en la xerrada Across language amb time: Translating classics. Des de la primera traducció —La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó— fins a Josep Pla o Rosa Maria Arqumbau i els Quaranta anys perduts que ha reeditat Comanegra, tot posant el focus en obres tan destacades de la nostra tradició com Un film (3.000 metres), de Víctor Català, una "novel·la fantàstica" que ha analitzat amb detall, precisió i rigor per al públic anglès.

De Víctor Català n’ha apuntat el context, remarcant que el seu debut literari —La infanticida— va causa molt de rebombori i controvèrsia, fins al punt de fer que hagués de canviar el nom de ploma. Bush ha explicat el "context problemàtic" Dels "clàssics" en una literatura com la catalana. "Al Regne Unit, la gent coneix els clàssics. Tothom ha llegit Jane Austen, els clàssics són una continuïtat a través dels segles". I això és el que —ha remarcat Bush— no passa a la cultura catalana.

"Degut a la història nacional particular, és molt diferent. Els catalans coneixen clàssics com Àusias March. Però quan arribes al segle XX, i fins a l’actualitat, és més controvertit, per una qüestió històrica evident: tens una guerra civil i una dictadura de 40 anys". Josep Maria Esquirol ha estat entrevistat al Centre de Traducció Literària, en l'acte titulat "The Intimate Experiencie of Time". "La vida humana requereix existència i resistència als factors que erosionen la vida", ha afirmat. El filòsof també ha estat protagonista d'un acte celebrat a la Burley Fisher Bookshop, on ha explicat que "el problema no és pensar fent servir abstraccions, sinó quan les abstraccions perden el contacte amb la base de la vida concreta".

Un altre dels actes celebrats fora del recinte de la London Book Fair ha estat el dedicat als Brigatistes, on Martí Rueda ha explicat que "els brigadistes poden ser considerats herois perquè van sentir, van dubtar i van tenir por. Fer el trànsit d'una societat pacífica i civilitzada a una situació bèl·lica és dur, però fer el recorregut contrari, també. La guerra els va canviar la vida".

La complicitat entusiasta d'Irene Solà i Max Porter

A fora de la fira, la literatura catalana ha seguit explicant-se amb una conversa entre Irene Solà i Max Porter a l’auditori, ple a vessar, de la llibreria Foyles. L’autor anglès, entusiasmat amb la lectura de Canto jo i la muntanya balla, ha donat molt de joc, amb humor, complicitat i sensibilitat, a l'autora catalana, que ha detallat l’essència d'una novel·la que compta amb milers de lectors en català, però també arreu del món en d'altres llengües. De les dones d’aigua a la gent que fugia de la guerra d’una època grisa, amb el folklore com a força motriu de tot plegat. I de com això quedava unit "d’una manera orgànica", tal i com ha explicat. “No diferencio entre poesia, narrativa i art, per mi tota la meva obra forma part d’un procés de recerca”.

Solà també ha remarcat la importància del llenguatge en la seva obra, "Vaig intentar d’escriure cada capítol de manera diferent de l’altre, amb una manera d'apropar-se a la llengua diferent. Per mi, el so de la novel·la era important i, quan la lllegeixes, aquesta novel·la emet un so. Buscava això", ha remarcat. Un talent internacional que rubrica tot el viscut en una primera jornada que ha tingut un elevat seguiment per part del públic.

Posant el punt i final a aquesta intensa jornada, la música de Magalí Saré i Manel Fortià, ha sonat a The Pheasantry Pizzaexpresslive i ha estat seguida per una audiència que ha entrat de ple en els mil matisos, colors i sabors que proposen.

x01z22

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"