El projecte “Pim Pam” que presenta Roger Bernat a la Biennal, està inspirat en la seva experiència com a visitant i participant en diferents festivals i biennals, en especial a la Bienal de São Paulo, on observa que és un esdeveniment amb un públic divers entre el que hi ha una gran quantitat de públic infantil. Per Roger Bernat, aquest “públic captiu” esdevé involuntàriament part fonamental de l'experiència del visitant, i proposa produir una peça que desdibuixi la barrera que s'estableix habitualment entre públic observador i obra observada, entre subjecte i objecte.
La proposta “Pim pam” és una performance participativa que s’activa amb uns auriculars. Està conceptualitzada per tenir lloc dins de qualsevol espai expositiu. Cada nen o nena rep uns auriculars inalàmbrics i quan ja hi ha un grup d’uns 40 nens, comença la visita. Cap adult els acompanya. Visitaran l’espai (o els diferents espais que hi hagi) guiats només pels auriculars i cada auricular emet diferents instruccions que els nens van seguint (uns aniran cap a la dreta, els altres cap a l’esquerre, uns només miraran, altres s’estiraran a terra...) es volen crear, reproduir diferents moviments i diferents reaccions. Els nens que són espectadors normalment desapercebuts en qualsevol museu, i a la vegada un públic preferent de qualsevol política de mediació cultural, exerceixen el poder de ser invisibles o l’avantatge escòpica d’ observar a qui observa. Els auriculars els conviden a fixar-se amb els espectadors adults. Vol que siguin els nens els que accedeixin al privilegi de ser espectadors dels espectadors.
Roger Bernat
Roger Bernat és un dramaturg català nascut a Barcelona el 1968. Va començar la seva formació en el camp de l’arquitectura i d’aquí es va començar a interessar pel teatre. Va estudiar Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona graduant-se amb el Premi Extraordinari, el 1996. El 1997 va fundar General Elèctrica amb Tomàs Aragay entre d’altres, un Centre de Creació pel Teatre i la Dansa.
La seva obra s'ha caracteritzat com a Teatre participatiu o immersiu. Entre els premis que ha rebut destaca el Premi Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals 2017. El 2008 va començar a crear espectacles en què el públic ocupa l’escenari i es converteix en protagonista. Com ell diu: “els espectadors travessen un dispositiu que els convida a obeir o a conspirar i, en qualsevol cas, a pagar amb el seu propi cos i comprometre’s”.Alguns d’aquests espectacles són Domini Públic (2008), Pura coincidència (2009), La consagración de la primavera (2010), Please, Continue; Hamlet (2011), Pendiente de voto (2012), Desplazamiento del Palacio de La Moneda (2014), Numax-Fagor-plus (2014) o We need to talk (2015). L’any 2017 participa a la Documenta 14, el certamen d’arts visuals considerat “les olimpíades” de l’art contemporani que se celebra cada 5 anys, amb la peça The place of the Thing. El 2020, enmig del confinament del Covid 19, va intervenir la web del Teatre Lliure amb ENA, una màquina de fer teatre utilitzant intel·ligència artificial amb col·laboració amb la parella d’artistes digitals Varvara&Mar.
Roger Bernat és un artista transdisciplinar, que tot i rebre formació com a dramaturg, ha generat un gran interès en el món de les arts visuals. Les obres de Roger Bernat són impossibles de categoritzar dins de cap disciplina en concret. Aquesta transversalitat és el que va fer que Documenta el convidés a desenvolupar-hi una peça. El treball de Roger Bernat és comentat per crítics i centres expositius de referència com el MACBA. Les biennals més importants del món han demostrat interès en la seva obra, entre elles, la Biennal de São Paulo, considerat el segon certamen d’arts visuals més important del món després de la Biennal de Venècia. Cap altre creador català no provinent del sector de les arts visuals ha generat tant d’interès en el sector de les biennals d’art.
34a Biennal de São Paulo: “Es fosc, però jo canto”
La 34a Biennal de São Paulo se celebra del 4 de setembre al 5 de desembre i porta el lema “Es fosc, però jo canto” amb el què pretén reivindicar el dret a la complexitat i l’opacitat, tant en les expressions de l’art i la cultura com en les pròpies identitats de subjectes i grups socials. El punt neuràlgic en què s’articulen les múltiples situacions de trobada entre obres d’art i el públic que conforma el projecte serà l’exposició col·lectiva que ocuparà tot el pavelló de la Bienal.
Comissariada per Jacopo Crivelli Visconti, Paulo Miyada, Carla Zaccagnini, Francesco Stocchi i Ruth Estévez, la mostra reconeix la urgència dels problemes que desafien la vida al món actual, tot reivindicant la necessitat de l’art com a camp de trobada, resistència, ruptura i transformació.
La Fundació Biennalde São Paulo és una institució privada sense ànim de lucre fundada el 8 de maig de 1962 per l'empresari Ciccillo Matarazzo. Una Fundació que vol innovar, provocar debats, educar la mirada amb inquietuds, propostes i preguntes que sempre es renoven. És una institució que genera, conceptualitza i posa en pràctica iniciatives artístiques, educatives i socials. A més de celebrar l'esdeveniment que mou el món de l'art cada dos anys, les seves activitats ocupen un pavelló emblemàtic de l'arquitectura moderna brasilera i duu a terme accions dins i fora del seu país. La institució també té un arxiu històric sobre art modern i contemporani que és una referència a Amèrica Llatina. Les seves accions tenen com a objectiu democratitzar l'accés a la cultura i estimular l'interès per la creació artística. Algunes de les activitats desenvolupades són visites guiades a exposicions, formació de professors, cursos presencials i a distància, conferències i seminaris.
