El festival, conegut per convidar diverses veus de la Mediterrània, enguany ha convocat a poetes d'Algèria, Catalunya, Croàcia, Egipte, Espanya, França, Grècia, Iraq, Israel, Itàlia, Líban, Marroc, Palestina, Romania, Síria, Tuníssia i Turquia.
Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) publica el seu primer llibre amb vint-i-dos anys, Implosions (LaBreu Edicions, 2008), després que l’editorial la descobrís al blog secret que mantenia des de feia dos anys, No caic, em tiro (Premi al Millor blog escrit en català 2012). Al 2012 publica el llibre d'artista Passa'm-hi els dits (Átem Books, 2012) amb il·lustracions de l'austríaca Bianca Tschaikner i un any més tard guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013). Amb la voluntat de seguir esbrinant quins són els límits del llenguatge, Gual treu a la llum el seu tercer poemari, Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). Al 2016 guanya dos prestigiosos premis, el Premi Bernat Vidal i Tomàs pel llibre Molsa (AdiA Edicions, 2016) i el Premi Senyoriu Ausiàs March pel llibre El Tubercle (Editorial 3i4, 2016), que configuren la primera i la segona part de la trilogia Arrel Trinitat, que va cloure amb el llibre Altres semidéus. El 2020 va publicarr Ameba, poemari amb que va aconseguir el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni.