La trama de l'òpera es basa en una llegenda folklòrica alemanya, i moltes de les seves tonades estan inspirades per la música folklòrica alemanya. El seu retrat res terrenal del sobrenatural és especialment agut en algunes escenes i, en aquest sentit, Carlus Padrissa converteix la peça en una al·legoria a favor de l'ecosistema. El bosc va ser un símbol important per als romàntics alemanys de finals de segle XVIII. I en l'obra de Weber, el bosc juga un paper central tant en el primitiu com a fantasmagòric i aterridor: unitat i puresa. L'atracció del prohibit, el mòrbid i el misteriós es reflecteix en l'interès per la pròpia vida interior, per la resplendor de l'ànima. La flama brillant de l'exterior i el món interior, tots dos sonen impressionants a Weber.

L'empremta humana està fent desaparèixer els ecosistemes de món: el canvi climàtic, onades de calor, sequeres, conflagracions, plagues de tèrmits, infestació de fongs... el compte enrere ha començat. Un terç d'Alemanya està coberta per bosc i la societat alemanya s’hi ha identificat des de fa segles: en termes mitològics i espirituals. Els boscos vam morint i això també afecta l’esperit alemany. 'Der Freischütz' aprofundeix amb l'alarmant situació ecològica actual. La Konzerhaus esdevindrà una instal·lació farcida de mites amb els quals l'espectador viurà un immersió 360º per a tots els sentits. Un viatge a les arrels de l'òpera, on història i natura van de la mà per tornar a despertar 'Der Freischütz' a la Konzerthaus que la va veure néixer.