Institut Ramon LLull

Catalonia in Venice. AirAriaAire

Arts.  VENÈCIA, 17/05/2021

L’Institut Ramon Llull presenta CATALONIA IN VENICE - AIR/ARIA/AIRE, Evento Collaterale de la Biennale Architettura 2021, una exposició comissariada per l’arquitecta Olga Subirós. El projecte reflexiona entorn del tema central de la Biennal, “Com viurem junts?” amb una investigació sobre l’aire com un bé comú del qual depèn la nostra supervivència. Sota el nom Aire, l’exposició destaca el paper de l’arquitectura i l’urbanisme en el context de dues crisis globals interconnectades: la del canvi climàtic i la crisi de salut pública. El projecte curatorial busca solucions a aquestes crisis interconnectades amb una investigació sobre la contaminació atmosfèrica, i sobre com aquesta contaminació afecta directament les persones. L’exposició proposa una immersió en l’experiència radical de la contaminació de l’aire amb una gran instal·lació multisensorial.




Catalonia in Venice - air/aria/aire té com a punt de partida la urgència del redisseny de l'aire i la necessitat d'un canvi en el model de ciutat. L'exposició es basa en una recerca que revela una gran oportunitat per a actuar localment contra la contaminació atmosfèrica a les ciutats, amb un impacte positiu immediat. La recerca utilitza com a cas d'estudi la ciutat de Barcelona, una de les més contaminades d'Europa, i se centra en un estudi realitzat amb tecnologies digitals d'anàlisis de Big Data, considerades com una eina fonamental per a fomentar l'apoderament ciutadà i per a orientar als arquitectes en el disseny de ciutats més sostenibles, saludables i justes. Centrat en l'anàlisi de Big Data al servei de la ciutadania i presentant accions per a repensar el disseny urbà, el projecte defensa la importància de les dades obertes.

 

L'estudi de la ciutat a partir de l'aplicació de les tecnologies digitals per a l'anàlisi de dades massives, enteses com una eina inestimable per a l'apoderament ciutadà i per als arquitectes que poden dissenyar ciutats més sostenibles, saludables i justes. L’exposició posa el focus en l’anàlisi de dades massives al servei de la ciutadania i identifica accions dirigides a repensar el disseny urbà i la necessitat d'accés a dades obertes. Les ciutats, com a grans productores de dades, han de poder defensar la sobirania d'aquestes dades, publiques i privades, per posar-les al servei del bé comú. S’advoca per una revisió del concepte de "smart city" en el qual l’ús de la tecnologia no és la solució, sinó que està al servei de la renovació constant del pacte social. El projecte és particularment pertinent en el context de la crisi sanitària de la Covid-19. Nombrosos estudis han vinculat la contaminació de l'aire amb una major incidència de casos Covid-19 en zones urbanes, un fet que dona suport al dret a respirar aire net en què es basa aquesta proposta. Les epidèmies sempre han estat una oportunitat per accelerar la introducció de mesures de planificació urbana destinades a millorar la salut a les ciutats. Aquesta nova crisi de salut pública juntament amb la crisi de contaminació de l’aire i la crisi climàtica empenyen la necessitat d’adoptar noves mesures de planificació urbana sostenible i saludable recolzades per un model interdisciplinari, col·laboratiu i participatiu mediat per les dades.

 

Per a abordar aquestes qüestions, el projecte compta amb la participació de l'equip de 300.000 Km/s, un estudi d'arquitectura especialitzat en l'anàlisi de dades urbanes per als nous reptes urbans, en el desenvolupament de proves cartogràfiques per a identificar les vulnerabilitats i impactes de la contaminació atmosfèrica i les accions necessàries per a canviar el model de ciutat. L'exposició presenta els resultats del treball realitzat per 300.000 Km/s per la creació de noves cartografies sobre la ciutat de Barcelona i Catalunya a partir de l'anàlisi de dades arquitectòniques, urbanístiques, atmosfèriques i de la salut. Un aspecte fonamental de la investigació de 300.000 km/s és que s'ha dut a terme amb la participació activa d'experts de la comunitat científica i del sector públic de Catalunya. Les cartografies elaborades per 300.000 km/s inclouen des de dades del programa Copernicus de l’Agència Espacial Europea (ESA), fins a models numèrics de diversos grups de recerca públics i privats de Catalunya, com per exemple: és el cas de CALIOPE-Urban, sistema operacional de pronòstic de la qualitat de l’aire realitzat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC); el model predictiu de l’empresa Lobelia; les dades de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya; les dades de IDEA (CSIC) i estudis d’impacte en la salut de l'institut ISGlobal i de l'Agència de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, entre d’altres

 

 

Olga Subirós, que és també l’autora de la conceptualització de l’arquitectura de l’espai expositiu, proposa una experiència immersiva de gran format, que acosta els visitants a tres aspectes de la contaminació de l'aire: la seva materialitat, la seva aparent invisibilitat i el seu impacte en les nostres ciutats. Una gran instal·lació audiovisual presenta les vulnerabilitats, els impactes i les oportunitats que es desprenen de la investigació de 300.000 km/s i que donen pautes per a un planejament urbà sostenible i saludable. La instal·lació pren una altra dimensió, particularment sensorial, amb les notes d'una evocadora composició musical inèdita, interpretada per Maria Arnal i composta amb Oriol Riverola, àlies John Talabot, un ària polifònica que ens interroga sobre a qui pertany l'aire i qui és el responsable de protegir-lo.

 

Catalonia in Venice - air/aria/aire és una investigació sobre noves metodologies de treball, que permetin analitzar d'una manera radicalment diferent les ciutats on vivim i visualitzar les oportunitats de futur per aquests entorns. En aquest sentit també presenta evidència cartogràfi ca amb dades recollides per altres agents com estudiants d’arquitectura de Barcelona i Venècia en tallers ciència ciutadana “xAire”desenvolupats per l’Open Systems-Universitat de Barcelona i “VenicAir” d’Ideas for Change i l’IAAC.La investigació es desplega en un número monogràfic de la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme publicada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L'Institut Ramon Llull i el COAC han signat un conveni perquè la revista, amb una difusió nacional i internacional de gairebé 8.000 exemplars, sigui el nou suport per a la difusió científica dels continguts produïts per Catalonia in Venice en cada edició de la Biennale Architettura.

 

Olga Subirós

És arquitecta i comissària de projectes expositius que adopten un enfocament integrador de la cultura de segle XXI i les transformacions de gran abast de l'era digital. Ha estat comissària, juntament amb José Luis de Vicente, de "Big Bang Data", una exposició sobre la “datificació” de el món que s'ha presentat entre d’altres espais al Singapore ArtScience Museum i al MIT Museum, adaptant i ampliant els seus continguts a cada seu. L’any 2016 va guanyar el concurs internacional per a l'exposició "Data Square" a l'EPFL-Art Lab de Lausana. També va dissenyar l’exposició sobre el procés creatiu del xef Ferran Adrià i el restaurant El Bulli presentat a la Somerset House de Londres, Boston Science Museum i la Fundación Telefónica a Madrid. És autora també del muntatge de l'exposició "Esteu a punt per a la televisió?” comissariada per Chus Martínez al MACBA, i de més d'una dotzena de projectes expositius del CCCB. Olga Subirós és professora del Màster en Dades i Disseny de l'Escola Elisava-Universitat Pompeu Fabra.

 

300.000 Km/s

És un estudi d'urbanisme pioner en la planificació estratègica a partir de l'ús de macrodades. Les seves instal·lacions, que combinen l'anàlisi i la visualització de dades relatives a les ciutats per millorar la qualitat de vida de sobre habitants. Han exposat a la Chicago Architecture Biennial (2019), la Casa Encendida de Madrid (2017), al Museu d'Art Modern de Chicago (2014) i el CCCB (2014). Fundat per Mar Santamaría i Pablo Martínez, 300.000 km/s ha estat guardonat amb el Premi Catalunya d’Urbanisme Manuel Solà-Morales 2020, el Premi Nacional d'Urbanisme de la CSCAE 2019 i el Premi S+T+ARTS de la Comissió Europea 2019 amb el projecte de planejament urbà Pla d'Usos de Ciutat Vella de Barcelona.

 

Maria Arnal

Maria Arnal és una cantant i compositora catalana. Arnal basa els seus antecedents en la tradició oral de la península Ibèrica. Segons l'artista, vol apropar la tradició des de la perspectiva de la cultura lliure en l'era digital. Ha publicat tres discos amb l’acompanyament musical de Marcel Bagés a la guitarra elèctrica: Remescles, acoples i melismas (EP, 2015), Verbena (EP, 2016) i 45 cerebros y 1 corazón (LP, 2017). Acaba de publicar el quart disc Clamor (LP,2021) amb Marcel Bagés i la producció musical de David Soler i la col·laboració de Kronos Quartet, Holi Herndon, Morphosis Ensemble i Tarta Relena, amb gran èxit de públic i de crítica.

 

John Talabot

Oriol Riverola aka John Talabot és un DJ, productor i músic electrònic de Barcelona. Convertit en el primer productor de l'electrònica nacional a fer el salt a la primera línia internacional, tot va començar a canviar amb amb dos maxis en Permanent Vacation, "My Old School" i "Sunshine". El seu house envoltant ple de matisos va captivar a mig món, i l'altre mig va caure definitivament rendit quan va aparèixer "ƒIN", el seu únic àlbum en solitari fins a la data que va obtenir la qualificació de 5 estrelles al The Guardian

 

Institut Ramon Llull

L'institut impulsa, produeix i organitza la participació de Catalunya en els Eventi Collaterali de la Biennal de Venècia des de l'any 2009. L'Institut Ramon Llull és una Institució pública que es dedica a la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes. El projecte que el Llull presenta a la Biennale Architettura 2021 està triat per un comitè d’experts que es renova cada any. Enguany, el projecte va ser triat per Assumpció Puig, degana de COAC, amb els vocals Pau de Solà-Morales, president de l'ARQUIN-FAD ; Pep Quílez, vicepresident de l'AJAC; Pati Núñez i Estel Ortega, comissàries del Evento Collaterale català de la Biennale Architettura 2018 (un únic vot) i Francesc Serés, cap de l'àrea de creació de l'Institut Ramon Llull.

 

Materials de premsa

 

 

 

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"