Institut Ramon LLull

La Universitat de Varsòvia organitza el congrés Ucronies, utopies, distopies

Llengua.  VARSÒVIA, 17/03/2021




INTRODUCCIÓ

Les Utopies, distopies i ucronies no són gèneres narratius nous, però avui ressorgeixen amb més força i intensitat quan s’aborden temes com la llibertat, la solidaritat, els llaços afectius, la intolerància, la transcendència, l’aïllament o la socialització. A més, d’alguna forma, concentren les preocupacions socials de les primeres dècades del s. XXI ja que, si bé és cert que a diferència del discurs històric –que treballa sempre amb referències reals– els universos i éssers de les modalitats narratives no mimètiques i de l’insòlit no existeixen fora del terreny literari, en nombrosíssimes ocasions presenten mons generats i influenciats per una realitat històrica en què podem reconèixer la nostra contemporaneïtat. És a dir, la cultura moderna, tot pensant-se a ella mateixa, esdevé conscient de la seva pròpia historicitat i intenta superar els seus límits històrics. La llista de novel·les que comparteixen aquests trets és llarga; per posar alguns exemples, A sombra cazadora (1994) de Suso de Toro, Valdamor (2001) de Beatriz García Turnes, O centro do labirinto (1997) d’Agustín Fernández Paz, Limiar de consciencia (2017) de Cristina Pavón, Mecanoscrit del segon origen (1974) de Manuel de Pedrolo, L’Illa de les Tres Taronges (1983) de Jaume Fuster, Crinera de foc (1985) de Maria Antònia Oliver, Ígur Neblí (1994) de Miquel de Palol, Michelíada (2015) d’Antoni Munné-Jordà, Bilbilis (1926) de Pierre Lhande, Biharko oroitzpenak (1985) de Maddi Pelot, Belarraren ahoa (2004) d’Harkaitz Cano o Euskaldun guztion aberria (2009) d’Iban Zaldua. Obres com aquestes, curulles de monstres, d’extraterrestres, d’avenços i retrocessos, de viatges en el temps, espais distòpics i versions alternatives de la contemporaneïtat, han reactivat i reconduït el debat acadèmic sobre el no mimètic i el paper de les noves tecnologies en tot plegat. A més, aquest tipus de relat no és exclusiu de la mera representació literària. Ben sovint, novel·les i còmics s’adapten al cinema o a la petita pantalla, creen mons que es retroalimenten i acaben per constituir-se en una mena de creació col·lectiva.

En aquest mateix sentit, també ens sembla urgent revisar l’extensa i empobridora concepció del distòpic com a antítesi de l’utòpic fruit de la decepció, la crisi econòmica, la precarietat… A inicis del s. XX les aportacions del pensament utòpic van cristal·litzar en una nova comprensió del temps marcada el predomini del futur, de la imminència d’allò que està per venir. Ernst Bloch va definir la història com un moviment de progrés i teleologia, cosa que va tenir com a resultat un enfortiment inaudit de la condició de subjecte. Un subjecte que projecta en el futur noves imatges d’ell mateix, que modelen el present i devaluen el passat. Es tracta d’una concepció que, en el fons, no dista tant de la funció negativa que també compleixen les distopies, perquè, como assenyala Theodor Adorno, aquestes serveixen per comparar una determinada societat con un possible futur, de forma que, a partir de la imaginació es pot corregir la realitat. D’aquesta manera, en el cas de les distopies, la visió apocalíptica del futur pot derivar-se de la contemplació del món contemporani tement el creixement del pensament únic, la precarietat dels projectes vitals, la fractura del vincle social i la repressió de la dissidència en nom de l’anomenat bé comú. La distopia funciona ben sovint d’alerta sobre allò que podria passar si es continua pel mateix camí, i esdevé així una forma nova i original de literatura social.

Finalment, un altre punt en què voldríem focalitzar és el fet que el concepte d’utopia hagi tingut des dels seus orígens una relació especial amb l’exploració geogràfica del globus i amb el paisatge. Aquesta estreta relació ens permet proposar com un dels fils conductors del congrés la connexió entre la utopia (o la distopia) i les dicotomies rural vs. urbà o tradicional vs. hibridació, tan presents en les cultures que, como la catalana, la basca, la gallega o la mirandesa han sofert una forta discriminació i s’han aferrat amb força a identitats essencialitzades. Identitats que afronten el seu propi procés enfront d’allò que la modernitat promet aportar. De fet, en el cas gallec, els conflictes ecologistes i el pressentit final del món rural constitueixen la base del naixement del còmic, de la mà de les narracions distòpiques de Reimundo Patiño. Pel que fa a l’àmbit catalanoparlant, a banda de la versió de la ja esmentada Mecanoscrit del segon origen, a càrrec d’Isidre Monés, i malgrat ser un gènere força menys profús que d’altres, la novel·la gràfica ha constituït un camp de creació propici per al tema que aquí proposem, des de la primerenca sèrie de crítica social d’Enric Sió, Lavinia 2016 o la guerra dels poetes (1968), fins a la recent –i polèmica– Terra cremada, firmada sota el pseudònim de Pau Pèrrim. En el cas basc, en aquest àmbit destacaria la sèrie de còmics editats als anys 80 Jon eta Mirka, de Harriet i Redondo, que, rere una història de ciència ficció, amaga una visió crítica de l’època: l’ecologia, la nuclearització, el colonialisme i l’indigenisme, igual que la més recent novel·la gràfica Ihes ederra (2009), de Hedoi Etxarte i Alain Urrutia, emmarcada en un País Basc que duu més de dos-cents anys formant part de la república francesa. Així, indubtablement, l’exploració d’aquesta relació ens permetrà oferir noves perspectives tant sobre les identitats creuades, com sobre la utopia/distopia com a crítica del present i esperança per a un futur millor; és a dir, oferir una nova visió de la modernitat, des de la perspectiva dels marges.

Motivats per totes aquestes circumstàncies, pretenem reunir en aquest congrés internacional especialistes de diverses disciplines i aquells que posen la imatge i la banda sonora d’aquesta mena de gèneres: artistes i músics en l’avantguarda de la tecnologia i l’experimentació.

Preguntes

Estem oberts a qualsevol aportació a aquest tema des de qualsevol disciplina, ja que són moltes les preguntes que voldríem respondre:

- ¿Com podem abordar les forces compensatòries de l’aïllacionisme i la globalització els investigadores?

- ¿Com han imaginat possibilitats alternatives escriptors, artistes i activistes?

- ¿Quines són les limitacions i possibilitats de l’“utòpic” o el “distòpic” des de l’àmbit ideològic i polític?

- ¿En quina mesura són utòpiques o ucròniques les polítiques lingüístiques aplicables en el cas de les llengües minoritzades de la Península Ibèrica?

- ¿Com es relacionen els debats sobre les utopies i distopies amb els problemes reals del món i el futur que ocupen el nostre pensament?

- ¿De quina manera la tristesa utòpica i la por distòpica afecten el futur i els plans de futur?

- ¿Fins a quin punt l’acumulació de perspectives i interpretacions que combina fets reals amb elements ficticis no constitueix un perill que afavoreix la reinterpretació de la història, la post-veritat o el negacionisme?

- ¿Com es configuren, en el context peninsular, les comunitats basades en allò imaginari: les comunitats de valors o les comunitats de pràctica?

- En l’àmbit d’aquestes comunitats, ¿com es (re)creen les identitats a través del discurs?

 

COMUNICACIONS

Les comunicacions podran realitzar-se en gallec, eusquera, català, castellà, portuguès, mirandès o anglès i seran de 20 minuts.

Les propostes de comunicació han d’enviar-se a través de la pàgina web del congrés a la pestanya “Formulari d’inscripció”: https://otraiberiavarsovia.wordpress.com/congreso-2020/formulario-de-inscripcion/ abans del 29 de març de 2021.

Els articles derivats del congrés, es publicaran a les revistes Itinerarios i Madrygal, prèvia avaluació d’experts.

Per a més informacióó es pot visitar la pàgina web del congrés

http://otraiberiavarsovia.wordpress.com

Totes les preguntes es poden dirigir al correu del congrés otraiberiavarsovia@gmail.com

 

COMITÈ CIENTÍFIC

María Xosé Agra Romero (Universidade de Santiago de Compostela)

António Bárbolo Álves (Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro)

Maria Boguszewicz (Universitat de Varsòvia)

Maria Jesús Botana Vilar (Universidade do Algarve)

Burghard Baltrusch (Universidade de Vigo)

Carme Fernández Pérez-Sanjulián (Universidade da Coruña)

Maria Filipowicz-Rudek (Universitat Jagellònica)

Miren Garbiñe Iztueta Goizueta (Euskal Herriko Unibertsitatea - Universidad del País Vasco)

Helena González Fernández (Universitat de Barcelona)

Urszula Ługowska (Universitat de Varsòvia)

Cristina Martins (Universidade de Coimbra)

Víctor Martínez-Gil (Universitat Autònoma de Barcelona)

Carmen Mejía Ruíz (Universidad Complutense de Madrid)

Fernando Ángel Moreno Serrano (Universidad Complutense de Madrid)

Katarzina Moszczińska (Universitat de Varsòvia)

Xaquín Núñez Sabarís (Universidade do Minho)

Mari Jose Olaziregi (Euskal Herriko Unibertsitatea - Universidad del País Vasco)

Ana Paula Coutinho Mendes (Universidade do Porto)

Meri Torras (Universitat Autònoma de Barcelona)

Dolores Vilavedra (Universidade de Santiago de Compostela)

 

COMITÈ ORGANIZADOR

Presidenta: Ana Garrido González (Universitat de Varsòvia)

Secretari: Bartosz Dondelewski (Universitat Pedagògica de Cracòvia)

Aitor Arruza Zuazo (Universitat de Varsòvia)

Michał Belina (Universitat de Varsòvia)

Magdalena Gajewska (Universitat de Varsòvia)

Alfons Gregori (Universitat Adam Mickiewicz de Poznań)

Tamara Lamela Varela (Universitat de Varsòvia)

Marta Pawlikowska (Universitat de Łódź)

Julia Skalska (Universitat de Varsòvia)

CALL FOR PAPERS

FINS EL 29 DE MARÇ

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"