Institut Ramon LLull

RCR Arquitectes Pritzker 2017 i MiAS Arquitectes exposen al Centre Pompidou de París

Arquit. i disseny.  PARIS, 09/10/2020

 

 




RCR

El Musée national d’art moderne - Centre de création industrielle / Centre Pompidou à Paris mostra des de de mitjan de setembre de 2020 i durant vuit mesos una col·lecció de 73 esbossos i 10 maquetes de RCR Arquitectes, que formen part de la col·lecció permanent d'arquitectura del museu. Les obres es podran visitar a la sala 28 de la 4a planta. A la sala 29, MiAS Arquitectes exposarà 42 maquetes, 14 dibuixos i 18 gravats que també entraran a formar part de la Col·lecció Permanent del Museu.


Aquest projecte destaca la ferma aposta del Pompidou pels creadors del Museu Soulages, a Rodez, que va començar ja fa uns quants anys, amb la voluntat de tenir obra de RCR Arquitectes a la col·lecció d’arquitectura del Centre. L’Institut Ramon Llull col·labora en la mostra com ja ho va fer el novembre de 2019 quan es va celebrar una conferència sobre l’obra de RCR sota el signe de la creativitat compartida.


La trajectòria de l'equip RCR ha sigut especialment reconeguda a França: Chevalier & Officier Ordre des arts et des lettres 2008, 2014, l’Académie d’Architecture va concedir la Medalla d’Or a Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta el 2015, preconitzant el Premi Pritzker el 2017, i que els va nombrar membres estrangers el passat 20 de febrer.


La mostra recull una selecció de 7 projectes que van des del primer concurs que varen guanyar amb el Far de Punta Aldea fins a les últimes obres encara per construir a París, la Île Seguin i el Pavelló Vide.


La mostra es planteja com una experiència sensorial ampliada gràcies a una col·laboració amb el duo artístic CaboSanRoque. El muntatge planteja els esbossos i maquetes com un material amb veu pròpia que adquireix protagonisme alhora d’apropar al visitant a l’origen de les idees, intencions i energies que es materialitzen en un projecte o una obra construïda. Agrupats i desposseïts de la lògica interna de cada projecte, la mostra no intenta explicar a fons cada projecte, sinó posar en relleu l’expressivitat pròpia de cada suport, i fins i tot donar valor a tot allò físic i exclusiu del format que es queda en ell mateix, i que no acaba traspassant a l’obra arquitectònica.


CaboSanRoque crea un espai polifònic en el que es creuen mirades molt diferents del fotògraf Hisao Suzuki i de Marc Checinski. A través del so, la il·luminació i el vídeo ens submergim en un ambient immersiu que ens presenta un panòptic del procés creatiu i del món sonor dels llocs d’on s’assenten les obres.


L’espai expositiu es tensa entre la paret amb tots els esbossos i la paret oposada amb els vídeos de l’Hisao Suzuki i la Júlia de Balle de totes les obres exposades, projectats a paret entera, del sostre al sòl. Tots els dibuixos es pengen sense deixar espai entre marcs per acabar formant un gran quadre d’uns 7x4m, un quadre de quadres, en el que s’han buscat relacions cromàtiques i formals entre els dibuixos, més enllà de la proximitat dels dibuixos del mateix projecte. Les maquetes estan distribuïdes per la sala entre aquests dos pols.


La immersió de RCR en el món es produeix activant i implicant a l’espectador amb tots els seus sentits: a la vegada que veiem el vídeo d’una obra determinada, la il·luminació puja d’intensitat i subratlla els esbossos i les maquetes corresponents, estem immersos a la reproducció quadrifònica de l’ambient sonor d’aquest edifici i la veu de Marc Checinski ens parla del projecte des de dins de la maqueta en qüestió. Es produeix una superposició de temps de diferents velocitats i profunditats: el temps de la poesia i la ficció de Marc Checinski, el temps objectiu al que ens trasllada el so capturat en cada un dels emplaçaments, i el temps real dels vídeos, en el límit entre la fotografia i el vídeo.


L’evocació d’aquestes mirades simultànies ens submergeix en les profunditats de les obres, on es pot sentir l’ànima que les habita.

 

Trajectòria

Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta van acabar els seus estudis a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès l’any 1987 i des de 1988 treballen junts, sota el nom de RCR ARQUITECTES a la seva ciutat natal Olot amb un equip format al seu costat. Des de l’any 1989 són arquitectes assessors del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i han estat professors d’Urbanisme i Arquitectura del Paisatge a l’ETSAV i a l’ETSAB i professors de Projectes. Actualment convoquen i dirigeixen des del 2008 un Workshop Internacional d’estiu en el seu estudi ubicat a la seu de l’antiga foneria Barberí, des de la seva estructura de laboratori RCR LAB·A. Creen el 2017 el laboratori RCR LAB·A i el 2013 funden la fundació RCR BUNKA per estimular la valoració per l’arquitectura, el paisatge, les arts i la cultura.

 

Són Premi Pritzker 2017, Premi Nacional de Cultura d’Arquitectura 2005 de la Generalitat de Catalunya, Chevalier i Officier de l’ordre des arts et des lettres 2008 i 2014 de la Repúblique Française, Membres honorífics per la AIA American Institute of Architecture 2010, Membres honorífics per el RIBA Royal Institute of British Architects 2012, Medalla d’Or de l’Académie d’Architecture Francesa 2015, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya 2018 i Membres Estrangers de l'Académie d'Architecture 2019.

 

Han rebut continuades distincions a l’obra entre les que destaquen Premi Europeu d’Arquitectura: Industria 2017 (Crematori Hofheide), Premi d’Arquitectura Espanyola Internacional 2015 (Museu Soulages); Premi Internacional 2011 “Belgian Building Awards”; premis de la Unió Europea Mies van der Rohe amb una obra finalista (Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver), quatre obres seleccionades i dues nominades; quatre premi internacional Contractworld; deu premis FAD; premi ex-aequo al IV Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba (Parc de Pedra Tosca) i Menció Especial Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2014 (espai públic teatre La Lira). Han guanyat diferents concursos nacionals i internacionals, el més recent ex-aequo Museu Mas Miró a Mont-Roig del Camp.

 

Han participat en exposicions internacionals com en els anys 2000, 2002, 2006, 2008, 2012, 2014 i 2016 a la Biennal de Venècia; al 2006, a On-Site: New Architecture in Spain al MoMA de Nova York i Madrid; al 2010 Global Ends a la Toto Gallery Ma de Tòquio. Les seves exposicions individuals (Works 1988-98) han tingut lloc a Tòquio, (Exfoliacions) a Espanya, (RCR Arquitectes) a Bielefeld d’Alemanya, (RCR Arquitectes) a Ljubljana d’Eslovènia, (RCR Arquitectes Creativitat compartida) al Palau Robert de Barcelona, al Museo ICO de Madrid, al Palacio de Miramar de San Sebastián, (The Intangible Tangible) a la House of Art a Ceske Budejovice de la República Txeca, (RCR: Papers) al Centre Arts Santa Mònica de Barcelona, (Landscapes of Ideas: the Sketches of RCR Architects) a la Oris House of Architecture de Zagreb i les més recents (RCR. Obra sobre papel) al Centre Cultural El Rule de Ciudad de México, (RCR Dream and Nature) a la Biennal de Venècia i (Geography of Dreams) a la Toto Gallery Ma de Tòquio.

D’entre els projectes i les obres destaquen, a més de les anomenades en distincions, l’estadi d’atletisme “Tossols Basil” a Olot, la mediateca “Waalse Krook” a Bèlgica, la facultat de Ciències Jurídiques a Girona, l’edifici d’oficines “Plaça Europa 31” a l’Hospitalet de Llobregat, el nou complex de l’estació de “Sants” a Barcelona, les caves “Bell-lloc” a Palamós, el restaurant, la carpa i els pavellons “les Cols” a Olot, espais per a l’oci i la cultura a Riudaura, el centre d’art “La Cuisine” al castell de Nègrepelisse, les llars d’infants “ el Petit Comte” a Besalú i “els Colors” a Manlleu, l’escola “del Sol” a Font-Romeu i els més de 20 habitatges unifamiliars…

 

MiAS

El Musée national d’art moderne - Centre de création industrielle / Centre Pompidou à Paris també fa un reconeixement a la trajectòria de l’estudi MiAS per la seva rellevància internacional amb una sala monogràfica. En aquesta mostra, el Centre Pompidou fa públic el material més personal del procés de disseny d’alguns dels projectes més emblemàtics de l’estudi. Es tracta dels primers esbossos i maquetes en filferro, on es descobreixen les condicions de la seva arquitectura. Destaquen les maquetes i dibuixos d'alguns dels projectes més premiats, com la Seu d’iGuzzini Illuminazione HQ, el 22@Plug-in Building, el Mercat de la Barceloneta, l’edifici residencial Torrebaró o la seu d'Andorra Telecom. La mostra s’acompanya d’una projecció audiovisual que explica el procés de conceptualització i disseny dels projectes exposats, i d’altres audiovisuals que il·lustren el total de l’obra construïda, com si es tractés d’un únic projecte.

 

Aquests materials es presenten com una reflexió al voltant del valor del dibuix en l’arquitectura. Es recullen bàsicament els moments inicials del procés creatiu, però l’exposat vol il·lustrar un procés constant de comprovació al que se sotmet el projecte durant el seu procés de disseny. Si dibuixar és una manera d’entendre i explicar el món, això es fa evident en la complexitat tant dels dibuixos com de les maquetes posteriors que es mostren; aquests es poden llegir com a possibilitats especifiques però també com entitats autònomes o resultats imprevisibles.

 

Els dibuixos a mà alçada i a llapis expliquen les primeres intuïcions. Ràpidament incorporen una geometria que ordenarà el posterior desenvolupament del projecte. Aquests dibuixos no volen sintetitzar ni resumir res ja que no són dibuixos finals, són intuïcions d’una mà dibuixant i on es mostren els dubtes, però també els moments més rellevants i intensos de la biografia de cada projecte. És un material de treball en definitiva que, en la mesura que és provisional, estableix un diàleg i complicitat amb l’espectador. Un altre grup de dibuixos a color recullen l’energia amb què s’inicia un projecte.

 

Els gravats neixen de la voluntat de fixar aquestes primeres intuïcions d’una manera física sobre un suport dur. Aquest, en el seu propi procés d’elaboració, permet accentuar algunes de les línies o deixar invisibles altres traces de manera que el projecte apareix i desapareix constantment.

 

Les maquetes en filferro en canvi redibuixen aquestes primeres línies i aproximen una possibilitat. En cap cas volen ser el resultat final, sinó que formen part d’un procés empíric. Aquestes línies a l’espai contenen informació formal, estructural, constructiva, i descriuen condicions molt diverses. Es tracta de cosir i teixir línies en l’espai per construir sistemes de geometries complexes i moltes vegades invisibles. La fragilitat i la lleugeresa són evidents en aquests objectes.

 

Els esforços gravitatoris sobre aquestes estructures es desplacen resistint-se a la llei més bàsica i que és la gravetat. Es tracta d’objectes en un fràgil equilibri. Tampoc volen delimitar l’espai. Sense un espai interior i exterior, es dipositen sobre les superfícies deixant que l’aire els habiti. L’intel·lecte serà qui construeixi l’espai. Es vol construir una clara continuïtat entre els projectes que es mostren de tal manera que es produeixi una interconnexió entre objectes i dibuixos. Els materials audiovisuals que acompanyen la mostra reforcen aquesta relació i conclouen l’explicació de cadascun dels projectes.

 

Trajectòria

MiAS és un estudi d’arquitectura amb seu a Barcelona, fundat per l‘arquitecte Josep Miàs l’any 2000. Josep Miàs és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Del 1990 al 2000 va treballar amb l’arquitecte Enric Miralles com arquitecte associat.

 

Destaca per les seves propostes imprevisibles, innovadores i experimentals. Als aspectes socials, culturals, històrics i econòmics, incorpora la investigació formal, la recerca tecnològica i del comportament estructural dels edificis, l’experimentació amb nous materials i la recerca en sostenibilitat, oferint propostes inèdites. D’aquí que l'estudi sigui un referent pels seus projectes i dissenys singulars i per la incorporació dels nous mitjans tecnològics al món de l’arquitectura.

 

L'estudi és conegut internacionalment per projectes com el Club de Golf Fontanals, la transformació del Centre Històric de Banyoles, el nou Mercat de la Barceloneta, les intervencions al Parc d’Atraccions del Tibidabo, el 22@ Plug-in Building i el iGuzzini Illuminazione HQ a Barcelona, entre d'altres.

 

Ha estat guanyador de premis nacionals i internacionals entre els que destaquen el International Stone Architecture Award 2013, el Architizer Building of the World Award 2013, el Archdaily Best Building of the Year Award 2011, el Premi al Millor Equipament Educatiu d'Espanya en els Premis Arquitectura A+ 2011, el Premi Catalunya Construcció 2009, el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme 2007, el Premi Comarques de Girona 2007, el COAC Arquitectura Catalunya 2008-2013, el AJAC Premi al Millor Arquitecte Jove de Catalunya 2004, i l'AIA New York City Recognition for International Relevance 2013.

 

L’obra ha estat exposada i publicada internacionalment destacant les exposicions al COAC, Barcelona; Nuevos Ministerios, Madrid, Espanya; Cité de l’Architecture, París, França; Stadelschule, Frankfurt, Alemanya; Architektur Forum, Zurich, Suïssa; TU University, Berlin, Alemanya;  House of the Architect, Kiev, Ucraina; Bartlett School of Architecture, London, UK;  Anhembi Morumbi , Sao Paulo, Brasil;  Biennale di Venezia, Italia;  WAF 2012 Singapore;  University of Belgrade,Serbia, University of Nis, Serbia; i Biennale di Venezia 2012 i 2014.

 

Josep Miàs ha estat Professor de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i del Vallès UPC, a la UIC Universitat Internacional de Barcelona i La Salle Ramon Llull de Barcelona;  Visiting Professor  a l’Stadelschule de Frankfurt, Alemanya, i  a Harvard GSD, Cambridge, USA. Actualment és Visiting Professor a la Facoltà di Architettura UNISS, Itàlia i Catedràtic de Pràctica Arquitectònica a la Bartlett School of Architecture, University College London, al Regne Unit.

 

 

 


MOSTRA

SALA 28. RCR ARQUITECTES

Col·lecció d’esbossos i maquetes de a la col·lecció permanent del Musée national d’art moderne – Centre de Création industrielle / Centre Pompidou

 

73 ESBOSSOS

Le Pavillon Vide, Paris. França (2014-)

Pol artístic i cultural "Île Seguin", a Boulogne Billancourt. França  (2015-)

Museu Soulages, Rodez. França (2008-2014)

Espai públic Teatre La Lira, Ripoll. (2003-2011)

Caves Bell-lloc, Palamós. (2003-2007)

Biblioteca de Sant Antoni, Barcelona. (2002-2007)

L'Espai fluvial i el lleure. Olot 2002, Olot. (1989-1990)

Esfera de la llum, al port de Palamós. (1996-2000)

Parc de Pedra Tosca, Les Preses. (1997-2004)

Estadi d’atletisme Tossols-Basil, Olot. (1991-2011)

Far, Punta Aldea. (1988-1990)

 

10 MAQUETES

Le Pavillon Vide, Paris. França. 2 maquetes.

Pol artístic i cultural "Île Seguin", a Boulogne Billancourt. França . 1 maqueta.

Museu Soulages, Rodez. França. 2 maquetes.

Espai públic Teatre La Lira, Ripoll. 1 maqueta.

Biblioteca de Sant Antoni, Barcelona. 1 maqueta.

Estadi d’atletisme Tossols-Basil, Olot. 1 maqueta.

Far, Punta Aldea. Espanya. 2 maquetes.


 

 

SALA 29. MiAS ARQUITECTES   

Col·lecció de maquetes, esbossos i gravats de MiAS de la col·lecció permanent del Musée national d’art moderne – Centre de Création industrielle / Centre Pompidou.

 

42 MAQUETES

iGuzzini Headquarters, Barcelona (2006-2011). 20 maquetes.

Footbridge, Palafolls (2007-2012). 2 maquetes.

Tibidabo Funicular Station, Barcelona (2007-2008).1 maqueta

Fontanals Golf Clubhouse, Girona (2000-2004). 1 maqueta

Barceloneta Market, Barcelona (2000-2007). 5 maquetes.

The Cloud Andorra Telecom Headquarters, Andorra la Vella (2014-2022). 5 maquetes.

Passenger Service Center Competition, Kinmen, Taiwan (2014). 1 maqueta.

New Camp Nou FC Barcelona Competition, Barcelona (2015-2016).1 maqueta.

Topographic House, Llavaneres (2006-2009).1 maqueta.

Butterfly House, Besalú (2010-2012).1 maqueta.

La Plana Market, Esplugues de Llobregat (2017-2021).1 maqueta.

Can Vidalet Market, Esplugues de Llobregat (2017-2021).1 maqueta.

Caixa Forum Competition, València (2017).1 maqueta.

Plug In, Barcelona (2006-2012).1 maqueta.

 

18 GRAVATS

Topographic House, Llavaneres (2006-2009). 1 esbós

Butterfly House, Besalú (2010-2012). 1 esbós

Footbridge, Palafolls (2007-2012). 2 esbossos

Torrebaró Housing, Barcelona (2009-2012). 3 esbossos

iGuzzini Headquarters, Barcelona (2006-2011). 10 esbossos

Rubí Market. Barcelona (2004-2010). 1 esbós

 

14 ESBOSSOS

Footbridge, Palafolls (2007-2012). 3 esbossos

Banyoles Old Town. Banyoles (1998-2012). 4 esbossos

Torrebaró Housing, Barcelona (2009-2012). 1 esbós

Butterfly House, Besalú (2010-2012). 4 esbossos

iGuzzini Headquarters, Barcelona (2006-2011). 2 esbossos

 

 


RECURSOS

 

 

 

 

 

 

 


    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"