Institut Ramon LLull

El Festival Internacional de Cinema de Nara del Japó programa un focus de cinema català realitzat per dones

Arts.  JAPÓ, 14/09/2020

Tindrà lloc a la ciutat japonesa de Nara entre els dies 18 i 22 de setembre i està comissariat per Lluís Miñarro, guardonat amb el Premi Pepón Coromina 2020 de l’Acadèmia del Cinema Català. Es podran veure les obres de Belén Funes, Lucía Alemany, Núria Giménez, Marta Bayarri, Ànnia Gabarro, Diana Toucedo, Meritxell Colell i Lucía Vassallo.




El Festival Internacional de Cinema de Nara (NIFF) posa el focus en el cinema català realitzat per dones. El certamen ha programat cinc llargmetratges dirigits per dones -La hija de un ladrón de  Belén Funes; La innocència de Lucía Alemany; Les Perseides d‘Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró; Transoceánicas de Meritxell Colell i Lucía Vassallo; Trinta Lumes de Diana Toucedo- un curtmetratge Vaca de  Marta Bayarri-   i un sisè llargmetratge  com a part de la competició internacional: My Mexican Bretzel de Núria Giménez).

El focus mostra alguns dels nous noms d’una generació de cineastes que és eminentment femenina i que ha viscut en els darrers temps l’èxit de Carla Simón, Laura Ferrés, Elena Trapé, Mar Coll, Elena Martín, Roser Aguilar, Neus Ballús o Celia Rico, entre d’altres. I amb una singularitat afegida: més enllà de directores i guionistes, aquesta nova generació ve acompanyada de joves productores, com Belén Sánchez (Un Capricho Producciones); Serrana Torres (Intropía Media); Marta Ramírez (Coming Soon); Mireia Graell (Ringo Media) o Patricia Franquesa (Gadea Films).

L’Institut Ramon Llull i Catalan Films &TV, la marca de promoció internacional de l’audiovisual català de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), aposten per exportar la qualitat del nou cinema català al voltant de set propostes amb les dones com a motor creatiu i artístic. L’activitat s’emmarca en l’acord de govern existent entre Catalunya i Japó i que s’ocupa de lligams comercials, educació, cultura, turisme, gastronomia o noves tecnologies, entre d’altres àmbits.

 

El Festival

Un cinema narratiu i molt proper

Dirigit per la prestigiosa cineasta Naomi Kawase, el Festival Internacional de Cinema de Nara és un dels certàmens amb més renom del país nipó, creat amb l’objectiu de donar visibilitat a les noves generacions de cineastes d’arreu del món. La primera edició va tenir lloc el 2010 i es celebra de forma biennal. El premi que atorga el festival és econòmic i té com a finalitat la realització d’un film rodat a Nara, sota la supervisió de la pròpia Kawase.

Amb la iniciativa de l’Institut Ramon Llull i la complicitat de Catalan Films &TV, el certamen ha volgut donar visibilitat a la jove cinematografia catalana i ha apostat per presentar aquesta nova generació de cineastes, anomenada Catalan New Wave, focalitzant en el cinema dirigit per dones, variable que esdevé a Catalunya un factor determinant de la renovació del cinema català dels darrers anys; una generació que ha sabut desenvolupar-se en un temps de boira econòmica i política, formada en uns centres instal·lats en l’excel·lència i que presenta un cinema que parla des de la quotidianitat i des de la intimitat, algunes vegades des de la tristesa i d’altres des de la ironia i l’humor. Un cinema narratiu i molt proper que es desenvolupa en els diferents àmbits de l’expressió audiovisual (experimental, ficció, documental, etc.) i té un resultat ric, divers i transformador.

 

Naomi Kawase, directora del certamen

Naomi Kawase, nascuda a la mateixa ciutat de Nara, compta amb una trajectòria brillant, amb pel·lícules que han guanyat premis a festivals com els de Canes, Locarno i Sant Sebastià. El Premi Carrosse d’Or, atorgat a Canes per la Societat de Directors Francesos el 2009, la va consagrar com la directora amb més capacitat per "explorar els intersticis del món íntim". Aquest premi a la trajectòria s'afegeix a tots els reconeixements internacionals obtinguts des que es va graduar per l'Escola de Fotografia d'Osaka el 1989: Caméra d’Or per la pel·lícula Moe no Suzaku (Canes 1997, la cineasta premiada més jove de la història del festival); Menció Especial a Visions du Réel 1999 per Somaudo Monogatari (El bosc, 1997); premi a Locarno amb Hotaru (Cuca de llum, 2000); o Gran Premi Especial del Jurat de la 60a edició de Canes amb la imprescindible El bosc del dol (2007).

El 2010 va presentar al Festival de Sant Sebastià el documental Genpin, Premi de la FIPRESCI, una reflexió al voltant del part natural i de la relació entre plaer, infantament i mort. Consagrada com una de les grans figures del cinema nipó, es constata aquesta condició en els propers anys amb pel·lícules com In Between DaysAigues tranquil·lesUna pastisseria a TokioCap a la llum o Viatge a Nara (Visió), entre d’altres. Juntament amb el realitzador Isaki Lacuesta, han creat les Correspondències Fílmiques que el CCCB va produir i que es va presentar el passat 23 de novembre al Centre Georges Pompidou amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull.

 

 

Lluis Miñarro, comissari del focus català

Des llarga trajectòria, tant en la producció com en la direcció de pel·lícules, Lluis Miñarro ha estat el productor d’una quarantena de films i ha rebut més de 120 premis dels festivals més prestigiosos, incloent-hi la Palma d’Or del Festival de Canes el 2010 per Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives (Apichatpong Weerasethakul, Tailàndia). Ha col·laborat amb cineastes com Manel de Oliveira, Albert Serra, Lisandro Alonso, Naomi Kawase i José Luis Guerín, entre d’altres. L’any passat, la seva productora, Eddie Saeta, va celebrar 30 anys. Miñarro acaba de ser guardonat amb el Premi Pepón Coromina 2020 de l’Acadèmia del Cinema Català.

Com a director, cal destacar Familystrip (2009), Blow Horn (2009) i els llargmetratges de ficció Stella Cadente (2014) i Love Me Not (2019). Com a jurat, ha estat convidat a Locarno, Nara, Sant Sebastià, Buenos Aires, Munich i Karlovy Vary i la seva filmografia ha estat objecte de retrospectives a París, Pequín, Montevideo, Gènova, Mèxic, Barcelona i Madrid.

 

PROGRAMA

(Horari japonès) 

19 de setembre

17:00- Bus Terminal Lecture Hall : La hija de un ladrón de Belen Funes (Oberon Cinematogràfica, BTeams Prods,).   

19:30- Naramachi Center : La innocència de Lucía Alemany (Un Capricho de Producciones, Turanga Films, Lagarto Films,).

20 de setembre

17:00- Bus Terminal Lecture Hall : Vaca de Marta Bayarri (Momotrup Films.) i Les Perseides d’Alberto Dexeus i Ànnia Gabarro (Boogaloo Films, Universitat Pompeu Fabra i Televisió de Catalunya,). En acabat,  Q&A amb Marta Bayarri, Alberto Dexeus i Ànnia Gabarro

19:30- Naramachi Center : Transoceánicas de Meritxell Colell, Lucía Vassallo (Intropía Media, Paraiso Production, Pensilvania Films,). En acabat, Q&A amb Meritxell Colell i Lucía Vassallo

21 de setembre

17:00- Bus Terminal Lecture Hall :  Trinta Lumes de Diana Toucedo (Diana Toucedo Films, Lasoga Films,) En acabat, Q&A amb Diana Toucedo

 

En competició internacional:

20 de setembre

10:00 am -Naramachi Center : My Mexican Bretzel, de Núria Giménez. (Bretzel & Tequila, Avalon,). Q&A amb Núria Giménez

 21 de setembre  

14.00- Bus Terminal: My Mexican Bretzel, de Núria Giménez. (Bretzel & Tequila, Avalon,)

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"