Institut Ramon LLull

CA
EN
ES

Menú

Cercador

A Barcelona es fan monòlegs en català, i és notícia

paperllull.  Barcelona,  12/09/2020
MARIA ROVIRA

Quin registre lingüístic fan servir els nous monologuistes que s'expressen en català dalt de l'escenari? Quins referents tenen Charlie Pee o Joel Díaz? Què fa que l'us de la nostra llengua passi de recurs puntual i objecte de mofa a llengua central dels nous comediants? Ens ho explica la Maria Rovira, coneguda en l'àmbit de l'espectacle com a Oye Sherman.




[Nota prèvia. Cada vegada que digui ‘monòleg’ em refereixo estrictament a stand-up comedy: persona amb micròfon preferiblement sòbria en un bar explicant acudits davant d’un públic preferiblement ebri. Important que no es confongui amb monòleg teatral.]

[Nota prèvia també però posterior a la primera. Un “open mic”, o micròfon obert, és un espectacle on els debutants s’estrenen i els monologuistes van a provar acudits que posteriorment utilitzaran; una sala d’entrenament on veure quins funcionen i quins més val que no tornin a veure la llum mai més.]

2005. La Maria Rovira té 15 anys. Escriu, com tots els adolescents aliens al sexe, literatura turmentada. Té un Word de 80 pàgines titulat Arañando espejos.doc. Malgrat viure el 100% de la seva vida en català, la poesia i els relats (o el que ella anomena poesia i el que ella anomena relats) els perpetra en castellà. Paradoxalment, la seva llengua materna no serveix per articular el lament de la seva ànima adolescent afligida, valgui la redundància. No sap per què, però li sembla que el català no té pedigrí literari. No és un pas cas aïllat entre la gent de la seva edat. Al cap de pocs anys deixarà de pensar aital bajanada.

Però sí que li durarà uns quants anys més un altre prejudici: el català no val tant per a fer riure com el castellà. Tots els monòlegs que ha vist fins ara són en castellà, perquè els ha vist tots a El Club de la Comedia: un còmic/actor famós, un teatre ple de gent, un text que segurament no s’ha escrit ell. Paral·lelament encara en té un altre, de prejudici, que no és lingüístic: objectivament, els homes fan més riure que les dones. Deu ser per això que en surten poques, a explicar acudits.

/// El·lipsi temporal ///

Ara fa quatre anys, a Barcelona es feien més monòlegs en anglès que en català. No ens costa de creure, tenint en compte que es feien gairebé tants monòlegs en català com en gaèlic. (És molt possible que aquesta afirmació no compti amb tot el rigor periodístic que ens agradaria a vosaltres i a mi). És molt difícil competir amb la devoció absoluta pel format que senten els anglòfons; no és poc comú que un turista que passa quatre dies a Barcelona miri quina oferta li brinden els antres de la ciutat per ocupar una de les tres nits; i si un resident té mínim interès pel gènere, possiblement s’acabi buscant un open mic. En canvi, l’escena en català quedava com una cosa anecdòtica. A tot això, quan el català apareixia a monòlegs en castellà, sovint ho feia (i ho fa encara) com a gràcia folklòrica, com qui fa un accent divertit. S’utilitzava per rematar un final de paràgraf (“Ui, però és que això, Montserrat, costa molts calers, eh!”) com a acudit en si, sense haver-hi més gag que aquest.

El català com a llengua humorística tenia un estatus alineat amb la meva percepció de 2005: només vàlid com a recurs puntual i objecte de mofa, i res gaire més enllà.

Paral·lelament, però, a Twitter sí que existia de manera orgànica, assilvestrada, barroera i genuïna un humor en català, al marge dels circuits més institucionalitzats. Un Twitter-Catalunya que té el seu embrió en la Blogosfera-Catalunya, amb alguns popes de referència. Hi ha alguna cosa que connecta fortament Twitter i l’stand-up: treure els propis draps bruts per posar-la damunt la taula i davant l’audiència, ser feridor amb els altres i amb un mateix. Aquest estil de primera persona sense embuts, humiliant i autobiogràfic, d’allò realment miserable que fas quan ningú mira, no hi era en el monòleg estàndard que havíem vist fins llavors a la televisió. Si féssim una mitjana de tots els comediants que hi van aparèixer, el resultat molt possiblement seria un home blanc i heterosexual parlant de 1) temes costumistes i 2) guerra de sexes. El menjar dels avions, que no val res. I que n’és, de pesat, anar al cinema amb la teva xicota, perquè esclar; ella vol anar a veure una pel·lícula romàntica i tu una d’explosions. Pura avantguarda. Camions de divuit rodes carregats fins a dalt de caspa.

Avui dia, a Barcelona, continua havent-hi més monòlegs en anglès que en català (i per suposat més monòlegs en castellà que en anglès), però el circuit en català existeix i té noms de referència: el Soterrani i l’Altre Mic, micròfon obert. La immediata acceptació que van tenir i l’èxit de públic que es renova cada setmana (coronavirus a banda) demostra que el que era anòmal era la seva absència, perquè cobreixen una demanda existent.

En aquest enamorament i connexió amb els fonaments de l’stand-up hi ha tingut molt a veure l’accés generalitzat a material en anglès i especialment nord-americà: si preguntem als qui fan stand-up avui dia a El Soterrani i L’Altre Mic quins van ser els seus primers referents significatius, surten noms com George Carlin, Seinfeld, Gervais o Louis CK. No sé si, tenint en compte això, podem dir que l’humor que fem ara als bars de Barcelona és humor català™ pròpiament dit. No crec que siguem baula de la cadena que recull la tradició de Pitarra i Capri, que diguem. Per això, em resolc la qüestió parlant d’humor “en català” i deixo aquest debat per a algú altre.

I qui podem veure actuant si assistim a un espectacle del Soterrani o l’Altre Mic, si la pandèmia ho permet? Doncs aquí una petita llista, on no hi és tothom ni de bon tros:

 

Charlie Pee: la neta bastarda de Joan Rivers, bruta i brutal, que insulta el públic com a tarja de presentació i gaudeix de la seva incomoditat mentre ella somriu, somriu i somriu; la que t’imagines companya de pupitre de Sarah Silverman a l’institut.
Marc Sarrats: la força tel·lúrica dalt l’escenari de Richard Pryor amb els aires de predicador lúcid de Bill Hicks. Tan aviat es pot llançar al terra d’esquena com treure un altaveu per posar-se banda sonora. Molt més boig que tu.
Ana Polo: l’esperit del monòleg “Nannette” de Hannah Gadsby amb l’energia i nervi d’Ellen DeGeneres; visibilitat lèsbica i enraged feminism d’hòsties amb la mà oberta.
Josep Català: sense ell, l’escena en català hauria sorgit encara més tard. Còmic veterà amb un aire de Todd Barry. Més treballat que Gervais, més enfadat que Seinfeld i amb més filles que dues (en té tres).
Joel Díaz: un estil únic i radiofònic, verborreic. S’escuda amb els papers al·legant trastorn del dèficit d’atenció (i molts porros de joventut) però en canvi desenvolupa llargues conferències sobre un sol tema. Com George Carlin fiscalitza les incongruències del nostre modus vivendi, i creu que som tots idiotes amb la intensitat amb què ho creu Bill Burr.
Irene Minovas: una capacitat còmica d’actriu del Saturday Night Live i un estil calmat només en aparença, amb l’ànsia trucant constantment a la porta. La precisió i elegància de Tig Notaro, fent que semblin fàcils coses que no ho són gens.
Godai Garcia: surrealisme rural sense precedents irrompent a un marc eminentment urbà; ell diu que s’emmiralla en com recita els seus contes l’escriptor Hernán Casciari però qui el coneix sap que és difícil trobar-li anàlegs.
Modgi: el seu talent innat és l’automenyspreu; té l’autoestima de Gary Gulman en un dia baix. Qualsevol persona que el vegi i el senti pensarà immediatament en Louis CK; és el més semblant que s’hi pot trobar (però sense historial d’agressió sexual, que això sempre fa il·lusió).

 

 

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona
Av. Diagonal 373, 08008 Barcelona
T. +34 93 467 8000 · info@llull.cat

Horari: 8h- 15h, DL-DV.
Registre: 9h-14h, DL-DV (amb cita prèvia: T. +34934678007)

Contacteu / Notes legals / Accessibilitat / Privacitat

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. 


Política de cookies

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s’instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes 

Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents. Les galetes  de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l’anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web i per a l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes de tercers

També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. En aquest sentit utilitzem cookies de Google Analytics. Això ens permet:

Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/. Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=en

Vostè pot revocar el consentiment a la utilització de cookies eliminant-les per mitjà de les opcions que li ofereix el seu navegador.

Si desitja rebre informació addicional sobre l’activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.

Gestionar les galetes al meu navegador

Vostè pot configurar el seu navegador per tal que l’informi prèviament de la possible instal·lació de cookies. També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu. Pot trobar informació sobre com fer-ho a: