Institut Ramon LLull

El duo Azkona-Toloza presenta integralment al Festival d’Automne de París la trilogia “Pacífico”

Escèniques.  París, 02/09/2020

Per primera vegada, els artistes Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández representen la totalitat d’un llarg treball d’investigació que explora les relacions entre capitalisme, neocolonialisme, indústria cultural i globalització. Les tres parts de la trilogia: Extraños Mares Arden, Tierras del Sud Teatro Amazonas formen part del Festival d’Automne de París dins de la programació del festival Chantiers d’Europe al Théâtre de la Ville. Les representacions estan previstes entre el 28 de setembre i el 8 d’octubre de 2020.




A mig camí entre Barcelona, Pamplona i el desert d’Atacama, Azkona-Toloza formen un duo d’artistes poc convencional. Especialitzat en la creació audiovisual destinada a les arts escèniques, el xilè Txalo Toloza-Fernández és conegut pels dispositius escènics immersius i documentals. Des del 2013, s’associa a Laida Azkona Goñi, ballarina i coreògrafa formada a la Rambert School (Londres), la SEAD (Salzburg) i a l’estudi Trisha Brown Company (Nova York). El treball del duo es interdisciplinari: performance, arts visuals i sonores… Han treballat amb l’artista Sònia Gómez, el director Roger Bernat i la companyia mexicana de teatre documental Lagartijas Tiradas al Sol. Junts exploren les relacions entre neocolonialisme, cultura contemporània i barbàrie. Justament aquests són els temes de la trilogia Pacífico, un viatge d’investigació que els ha portat successivament a Xile, l’Argentina i el Brasil.  

L’ordre de presentació de la trilogia és invers. Així, Teatro Amazonas (2020) serà programada en primer lloc, del 28 al 30  de setembre. És la tercera part de la trilogia i pren com a punt de partida dues fites arquitectòniques del Brasil, símbols del desenvolupament de la cultura i de la civilització contemporània, però sobretot exemples de la destrucció del territori i del patiment dels pobles autòctons. Inaugurada el 1896, en ple boom del cautxú, l’òpera de Manaus és una joia arquitectural que havia de transformar la ciutat en un dels grans centres de la civilització occidental. Azkona i Toloza en comparen el destí desafortunat amb el de l’estadi Arena Amazonia, construït per al mundial de futbol el 2014. No en fan els protagonistes del relat, sinó que els utilitzen per qüestionar què porta inversors, viatgers i colons de tot el món a aquest lloc i quines raons hi ha darrere les transformacions de l’Amazones brasiler. Un relat sobre la desmesura, el boom i la crisi industrial de la regió, sobre els interessos econòmics que espolien les terres dels indígenes i provoquen la destrucció d’un de les selves tropicals més importants del planeta.

Tierras del Sud (2018) és la segona part de la trilogia documental i està programada per segona vegada al Théâtre de la Ville els 2 i 3 d’octubre de 2020. Quin lligam hi ha entre Luciano Benetton i la família Curiñanco-Nahuelquir? És el combat que oposa des de fa anys els indis maputxes a l’imperi Benetton, que vol acaparar les terres ancestrals d’aquest racó llunyà de la Patagònia. L’escenari buit es converteix de mica en mica en aquesta terra patagònica. Cadenes de muntanyes, deserts, boscos i ciutats imaginàries es van dibuixant. Els dos intèrprets recorren aquesta regió d’Argentina i la seva història arribant al punt àlgid dels processos de recuperació de les terres ancestrals venudes a les potències estrangeres. Tierras del Sud denuncia l’aparició de noves formes de colonialisme i les atrocitats que desencadenen per posar el focus en la resistència dels maputxes contra aquesta opressió. Pels maputxes, que hi són presents des de fa segles, la propietat no existeix. L’home pertany a la terra i no a l'inrevés.  

Per acabar, el cicle torna als orígens. La primera part, Extraños Mares Arden (2014), parteix del país d’on es originària la família d’un dels artistes del duo, Txalo Toloza. Es tracta del desert d’Atacama, un dels llocs més àrids del planeta, conegut per la riquesa que conté sota terra, vastos jaciments de coure i salnitre. I una regió de Xile que des de fa anys és motiu de disputes i d’especulació financera, com evoquen Azkona i Toloza fixant-se en l’explotació minera de la zona. És precisament gràcies a les mines, especialment a una mina de salnitre, que la família Guggenheim va acumular la fortuna que li permetria més tard construir un gran museu d’art contemporani a Nova York. I és en aquestes mines on va néixer Victor Hugo Toloza, el pare de l’artista. Destins familiars que es creuen i per mitjà dels quals els artistes interroguen els lligams històrics entre la indústria minera i la indústria de l’art contemporani, lligams que tenen com a resultat els abusos de la colonització i els estralls en les poblacions.

 

Trilogia Pacífico, de Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández

Teatro Amazonas, dilluns 28, dimarts 29 i dimecres 30 de setembre a les 20.00 h

Tierras del Sud, divendres 2 i dissabte 3 d’octubre a les 20.00 h

Extraños Mares Arden, dimarts 6, dimecres 7 i dijous 8 d’octubre a les 20.00 h

Théâtre de la Ville, espace Cardin

1, avenue Gabriel 75008 Paris, France

Taquilla en línia aquí


    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"