Institut Ramon LLull

CA
EN
ES

Menú

Cercador

Estimat Carles Santos

Música.  Barcelona,  02/07/2020
BORJA SITJÀ

Borja Sitjà, director de l'Archipel Scène National de Perpinyà i amic personal de l'artista, repassa en aquest article l'obra "immensa i emocionant" d'un autor sense límits.




Em demanen que parli de Carles Santos. No soc crític de música, només un director de teatre d’aquells que fan possible projectes d’artistes que l’apassionen. És el cas de Santos, que m’apassionava i amb qui he treballat, però a qui estimava com s’estimen els amics de veritat, a qui escoltava com s’escolta a un mestre. Parlaré, per tant, d’un amic i d’un mestre amb qui he passat moments fascinants, amb qui he après moltes coses (la importància del si sostingut, per exemple) i amb qui he rigut molt, però molt.

Carlos Santos… No podem saber encara la influència que aquest monstre, que aquest creador frenètic i libèrrim, ha tingut sobre la música i l’escena europea dels propers cent anys.

Totalment impossible de copiar, desconcertant, sorprenent. Se’l pot escoltar, potser entendre o entreveure, té un traç que sempre és inesperat i, no obstant, tot té al final un sentit i sempre hi ha un discurs, un posicionament artístic que enllaça i dona coherència a tota la eva obra, una obra immensa i emocionant. La seva música paralitza, desconcerta i la seva utilització de l’escena és absolutament única i només comparable a si mateixa. Sempre en funció de la seva música, Santos no conta històries: a l’escenari, les canta. La seva música és el personatge principal de tots els seus espectacles i l’escena és un pentagrama que produeix textos, actors i actrius, decorats i onomatopeies.

L’obra de Santos és una lluita perpètua contra la rigidesa de la música que ell qualifica de “cosa molt seriosa”. Aquest plantejament el va empènyer a endinsar-se en camins que el van portar a considerar la música com un dolor plaent i el seu instrument, el piano, com un "poltre de tortura", com un objecte d’iniciació sexual o com una joguina que es pot destrossar.

Tot i això, hi ha dos factors que impedeixen que l’obra de Santos pugui girar cap a l'efecte llòbrec, sinistre o pessimista: un arrelament popular profund i un amor sincer per la cultura de la gent. I un fabulós, àcid i gairebé viciós, sentit de l’humor.

Amb les seves obsessions –Wagner, Bach, l’arròs, el piano, els coloms blancs i negres com les tecles, el mar, la barca de pecar, Vinarós, les bandes valencianes, el Barça, la dona…– construïa la vida i l’art i, si l’haguessin desposseït d’elles, s’hauria suïcidat.

Santos va conviure amb Dau al Set i va quedar-se amb Pere Portabella –que el va portar al cinema– i amb Joan Brossa –que el va portar al teatre i molt més enllà.

Santos va ser en la gènesi del minimalisme novaiorquès amb Steve Reich, John Cage, Merce Cunningham i Philip Glass –qui, quaranta anys després, el va anomenar Mestre en un concert a Nova York, el 2009.

Va ser protagonista de tota una gran època del Festival de Tardor de París, on va presentar un mínim de cinc espectacles.

Durant la direcció de Brian McMaster va ser present en gairebé totes les edicions del Festival d’Edimburg.

Va enlluernar la Fira del llibre de Frankfurt amb un concert per a moto de trial i piano, que va titular Ebrofalia Copulativa.

Va posar música a Tirant lo Blanc i la van escoltar a Berlín, Frankfurt i Mèxic.

Va fer un humor incisiu amb Bach, Wagner i Schubert, i ho van poder veure a Mèxic, Bogotà, París, Lió.

Tot i que no sempre, els predictors culturals es van portar bé amb ell. Per exemple, va fer, al Festival de Perelada, un dels Barbers de Sevilla més apassionants que he vist a la vida,  amb una sola representació que mai més va ser represa enlloc més, ni a Barcelona. Una llàstima.

Tenia família, troupe o banda, no sé com dir-ho. Un seguit de gent que quan ell tocava a sometent, sempre érem allà, ferms, a punt pel que fos necessari. Claudia Schneider, Toni Comas, Monica López, Marta Oliveres, Pere Portabella, Cesc Gelabert, Agustí Fernández, Pep Cortés, Josep Maria Mestres, Sol Picó, Manel Guerrero… jo mateix.

Carles escalfava les mans abans d’un concert amb Haendel o fragments d’un preludi o una fuga de J. S. Bach i acabava l’escalfament amb la Partita n 1 en Si bemoll, també de Bach, sencera, tot repetint el Minuet 1 i 2 un parell o tres de vegades.

Jo l’he vist, he sentit aquell moment de respiració suspesa moltes vegades, a París, Frankfurt, Bogotà, Nova York, Madrid, Friburg, Barcelona o Vinaròs. La primera vegada que li vaig veure fer va ser a l'Odeon de París, el 1992, abans de la representació de La Pantera Imperial, i li vaig preguntar:

— Per què Bach?
— Perquè és el millor —va dir.

Aquest era Carles Santos, en estat pur.

Llavors hi havia el geni, l’amic, el conversador enlluernador, l’iconoclasta provocador convençut, el coneixedor profund de la tradició popular i de la cultura més pregona.

Un fet, per concloure:

A banda de columbòfil, Carles Santos gaudia molt pescant. Tenia una barca i sortia a caçar la tonyina amb els amics pescadors de Vinaròs. Un bon dia, li vaig preguntar per què ja no hi anava, i em va dir que havia venut la barca i que ja no pescaria mai més. Havia pescat una tonyina de les grosses i li va passar una cosa mentre l’estava pujant a la barca amb la gafa: “quan la vaig deixar anar a coberta, la tonyina em va mirar i em vaig posar a plorar. Ja no pescaré mai més".

Aquest també era Carles Santos, en estat pur.  

De les poques persones irreemplaçables amb qui m’he topat a la vida.

Capaç de gairebé tot, a qualsevol lloc; un dels creador catalans més genials, incisius, sorprenents i profunds que hagin pogut existir mai.

Que sol deu trobar-se el Bösendorfer Imperial de Vinaròs.

Et trobem molt a faltar els dos.

 


BORJA SITJÀ // @BorjaSitja
Director de l'Archipel Scène National de Perpinyà

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona
Av. Diagonal 373, 08008 Barcelona
T. +34 93 467 8000 · info@llull.cat

Horari: 8h- 15h, DL-DV.
Registre: 9h-14h, DL-DV (amb cita prèvia: T. +34934678007)
Tancat: 3 al 21 d’agost

Contacteu / Notes legals / Accessibilitat / Privacitat

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. 


Política de cookies

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s’instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes 

Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents. Les galetes  de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l’anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web i per a l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes de tercers

També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. En aquest sentit utilitzem cookies de Google Analytics. Això ens permet:

Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/. Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=en

Vostè pot revocar el consentiment a la utilització de cookies eliminant-les per mitjà de les opcions que li ofereix el seu navegador.

Si desitja rebre informació addicional sobre l’activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.

Gestionar les galetes al meu navegador

Vostè pot configurar el seu navegador per tal que l’informi prèviament de la possible instal·lació de cookies. També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu. Pot trobar informació sobre com fer-ho a: