Institut Ramon LLull

Una temporada de creació escènica catalana al teatre Garonne de Tolosa

Escèniques.  Tolosa del Llenguadoc, 02/07/2020

Compromès tant amb visibilitzar la feina d’artistes contemporanis consolidats com amb promoure l’emergència d’estètiques innovadores, el Théâtre Garonne de Tolosa del Llenguadoc s’ha convertit en un espai de difusió de noves escriptures dramàtiques reconegut, amb la programació de creacions que sovint gaudeixen d’un ampli recorregut internacional. Les temporades 2020 i 2021 el teatre acull set espectacles provinents de Catalunya a càrrec de companyies emblemàtiques que qüestionen els codis escènics, l’escriptura dramàtica i fins i tot el rol dels espectadors: Azkona-Toloza, Cabosanroque, Baro d’evel i El conde de Torrefiel.




Els mesos de febrer i març passat, el teatre Garonne ja va submergir el públic en l’univers de la possessió i les implicacions socials, estètiques, biològiques i teatrals d’aquest fenomen a través de la instal·lació Dimonis (Démons) de Cabosanroque, que recreava el pis on Jacint Verdaguer participava a les sessions d’exorcisme que va recollir minuciosament als seus escrits. El duo Laia Torrents i Roger Aixut ha concebut un univers estrany barrejant escultures, pantalles, objectes musicals i parladors, imatges, banyeres, una orquestra percussionista d’animals inflables, mecanismes originals… per compondre una cerimònia sonora i visual que va seduir àmpliament el públic.

La crisi sanitària va aturar circumstancialment l’entusiasme provocat, però Cabosanroque tornarà al teatre Garonne del 16 de setembre a l’11 d’octubre amb una nova instal·lació, que s’inspira de la seva primera visita a les galeries subterrànies del teatre: una “cobla patafísica”. Si la cobla és el conjunt musical que interpreta la sardana, amb un total d’onze instruments, la versió patafísica és un eixam d’estàtues sonores, una col·lecció de sons, un Wunderkammer de sorolls inaudits, el gabinet de col·leccionista que ens parla de civilitzacions desaparegudes o imaginàries i, com l’aigua, ens ajuda a entendre el buit que hi ha entre les voltes del soterrani i l’escenari del teatre Garonne.

L’espectacle forma part del cicle “A bas bruit”, una sèrie de cites proposades a partir del 2 de juliol i que s’inventaran al llarg de la temporada 2020-2021. Cada trimestre, es convidarà tres o quatre artistes al magnífic subsòl del teatre perquè creïn una forma breu —sovint es tractarà d’estudis preparatoris per a produccions en curs o recitals curts imaginats per a l’ocasió— i la presentin a un petit contingent d’espectadors, en diverses representacions per dia.

En aquest dispositiu també hi participarà, del 23 de juliol al 2 d’agost, la companyia francocatalana instal·lada a prop de Tolosa Baro d’evel, en col·laboració amb el guitarrista Nicolas Lafourest —creació sonora de Bestias— amb qui formen La Cachette, per presentar un projecte musical que amplia les pràctiques fundacionals de la companyia: la implicació del cos, de la veu i del ritme, el treball sobre la matèria i la transformació d’espais al servei d’una trobada de viu en viu amb el públic. El que uneix aquest trio d’artistes és la necessitat d’autenticitat en la música; busquen crear espais sonors, crear cançons com una manera de despullar-se, que neixin d’un estat interior i portin a l’escenari emocions a través de les diferents personalitats i d’una guitarra elèctrica, la veu, l’harmònica i la percussió.

En paral·lel, Baro d’evel també està programat durant la temporada en col·laboració amb el Théâtre de la Cité, on portarà del 27 de maig al 2 de juny del 2021 Falaise, la segona part del díptic “Là sur la Falaise”, que es va presentar al Garonne el 2018. portava a escena dos humans i un corb propulsats en un espai blanc i buit on creaven una llengua comuna, orgànica, poètica i sovint força divertida, a ritme de pulsacions interiors. Falaise mostra més aviat el revers. Som a l’altra banda del mur, a l’altra banda el món. La vida desbordant que sobresurt de les parets encara no ha dit la darrera paraula. Als intersticis d’un món en ruïnes, un altre món s’inventa de nou.

Els precediran el setembre de 2020 i a l’abril de 2021 respectivament dues creacions procedents de Barcelona: Tierras del Sud, del duo Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández i La posibilidad que desaparece frente al paisaje d’El Conde de Torrefiel.

A través la performance-documental, Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández donen veu i imatge a un viatge al cor d’un continent, d’un territori, d’una cultura amb un sentit minimalista fabulós. A l’escenari no hi ha res d’espectacular, tot és simbòlic, l’essència del teatre s’ofereix generosament a l’espectador. Aquests agrimensors d’històries humanes retracen la història de la Patagònia, la regió argentina, prenent com a punt de partida el procés de recuperació de terres ancestrals venudes a les potències estrangeres. Tierras del Sud és la segona part de la trilogia “Pacífico” i aborda les noves formes de colonialisme i la violència que provoquen, tot referint-se a la resistència dels maputxes contra l’opressió de l’imperi Benetton.

La posibilidad que desaparece frente al paisaje s’emporta el públic a una travessa a distància d’Europa passant per deu ciutats-etapa: Madrid, Berlín, Marsella, Lisboa, Kíev, Brussel·les, Tessalònica, Varsòvia, Lanzarote i Florència. Hi desfilen quadres-paisatge en moviment, fragments (més o menys) desplaçats de la vida moderna, als quals donen cos quatre intèrprets masculins, sense parlar, en una escenografia depurada al màxim. Escrit per Pablo Gisbert, codirector artístic d’El Conde de Torrefiel, el text intervé de vegades com un contrapeu de l’acció de dues maneres diferents: en la veu en off d’una dona o projectat a la pantalla. A través de referències a Michel Houellebecq, Paul B. Preciado, Mary Midgley o Zygmunt Bauman, les observacions sobre el paper de l’art, el poder de l’economia o la petjada de la història se sobreposen a les escenes i en modifiquen la percepció. Amb aquest dispositiu dialèctic, entre contemplatiu i reflexiu, la peça —tintada d’humor negre i d’una poesia estranya— explora en profunditat tant les imatges de la realitat com la realitat de les imatges.

Després d’aquest primer espectacle a l’abril, El Conde tornarà a Tolosa per participar al festival In Extremis, organitzat pel teatre Garonne des de fa anys com un collage de formes i estètiques que, excepcionalment, de cara a l’edició 2021 respondran a un sol leitmotiv: l’hospitalitat. Al llarg del mes de maig del 2021, una desena d’artistes ocuparan la ciutat, inventaran, compartiran i presentaran espectacles, instal·lacions, concerts, respostes possibles a les preguntes que el “món de demà” ja ens està fent avui.

Tanya Beyeler i Pablo Gisbert hi presentaran Kultur, una instal·lació performance minimalista amb una configuració particular. En escena, l’acció consisteix en un càsting de pel·lícula X realitzada en directe sense trucatges ni fingiments. A la sala, cada espectador/a observa l’escena amb uns auriculars on se sent un text simultàniament. Firmat per Pablo Gisbert, el text és dit per una dona amb un to neutre embolcallant. Escrit principalment en segona persona del singular, el monòleg interior s’articula al volant del projecte d’un llibre titulat Kultur. Les primeres pàgines parlen d’una dona que està passant un càsting per a una pel·lícula X. Més enllà d’això, per una ampliació in fine cap al món sencer, l’espectacle expressa des d’un punt de vista indiferent el sentit de la vida, la relació amb un mateix i amb els altres, l’obscenitat, les addiccions, les pantalles… Característic de l’univers escènic eminentment dialèctic d’El Conde de Torrefiel, el dispositiu abismal de Kultur instaura un joc de distàncies entre allò que es veu i allò que se sent, entre l’esfera privada i l’esfera pública, entre la individualitat i la col·lectivitat, entre la realitat i la ficció.

 

Biografies

Durant 12 anys, el duet Cabosanroque, format per Laia Torrents i Roger Aixut, ha estat el més conegut dels representants de la música experimental catalana. A l'escenari, van acompanyats d'un instrumentari de fabricació pròpia, format per tres armaris plens d'electrònica, molles, plaques metàl·liques, percussió, una màquina d'escriure i fins i tot un crani de gos, tots controlats per Laia Torrents, al teclat. El so industrial de la instal·lació electroacústica produeix peces instrumentals obscures amb un ritme aclaparador amb què xoquen guitarra, teclat i veu. Cabosanroque ha col·laborat i col·labora amb molts músics internacionals com Vinicio Capossela, Pascal Comelade, Pierre Bastien, Carles Santos i molts altres.


Camille Decourtye i Blai Mateu Trias van fundar la companyia Baro d’evel l'any 2000. Per a les seves creacions, convoquen conjuntament el moviment, la musicalitat, el disseny d'espais únics i la trobada entre humans i animals a l'escenari.


El guitarrista autodidacta, Nicolas Lafourest és un músic amb una pràctica instrumental singular i instintiva, amb una energia crua, aspra i impulsiva. Una manera de tocar íntima i directa on les intencions oscil·len entre els ambients sentimentals, les desconstruccions experimentals i les frases de tancament trencades i distorsionades. Música amb patrons repetitius, sorollosos i melòdics, que barregen constantment tensió i fragilitat, suavitat i rugositat.


Azkona-Toloza són dos artistes que distribueixen el seu temps entre Barcelona, ​​Pamplona i el desert d'Atacama. Fan un treball interdisciplinari: espectacles, arts visuals i sonores ... Han treballat amb la intèrpret Sònia Gómez, amb el director Roger Bernat i amb la companyia mexicana de teatre documental Lagartijas Tiradas al Sol. Han creat Strange Seas Burning i Tierras del Sud. La seva trilogia sobre explotació neocolonial de les grans marques globals es completarà aquest juliol amb la creació de Teatro Amazonas al festival Grec de Barcelona.


Pablo Gisbert i Tanya Beyeler funden El Conde de Torrefiel el 2010 a Barcelona. Autors de teatre, músics, intèrprets i videògrafs, dissenyen obres de teatre híbrides amb biaixos atrevits i innovadors que els porten a desenvolupar-se al capdavant de l'escena europea, gaudint d'un ampli reconeixement a nivell internacional. La companyia intersecciona teatre, dansa, arts visuals, música, literatura i humanitats per formar un llenguatge escènic espectacularment singular. Tant minimalistes com sofisticades, trencant amb les formes habituals de representació, les seves creacions reflecteixen una exigència estètica elevada, juntament amb una consciència aguda sobre el que és humà i polític. Sol·licitant l'atenció activa de cada espectador, exploren especialment una qüestió molt sensible avui en dia, el viure junts.

 

Musique, La Cachette : Baro d’evel + Nicolas Lafourest, del 23 de juliol al 2 d’agost de 2020

La cobla patafísica, Cabosanroque, del 16 de setembre a l’11 d’octubre de 2020

Tierras del Sud, Azkona&Toloza, del 17 al 19 setembre de 2020

La possibilidad que desaparece frente al paisaje, El Conde de Torrefiel, de l’1 al 3 d’abril de 2021

Kultur, El conde de Torrefiel, del 13 al 15 de maig de 2021

Falaise, Baro d’evel, del 27 de maig al 2 de juny de 2021

 

Théâtre Garonne

1, avenue du Château d’eau 31300 Toulouse

Venda d’entrades & informació + 33 (0)5 62 48 54 77 / contact@theatregaronne.com

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"