Institut Ramon LLull

Menú

Cercador

Per a una literatura marginal catalana

paperllull.  Barcelona, 04/07/2020

Hi ha una manca de tradició contra-canònica en la narrativa catalana? Quin diàleg hauria d'establir amb la literatura universal? L'escriptor Max Besora ho analitza en aquest article.




Institucions acadèmiques o literàries llegeixen els textos condicionats per l’espai que ells mateixos ocupen dins l’hegemonia cultural, mostrant la distribució desigual de la literatura que afavoriria l’oposició entre “centre” i “perifèria”. Però les anomenades literatures “marginals”, i els seus escriptors on the edge, tenen plena consciencia de la seva condició perifèrica que els serveix per subvertir ideologies i jerarquies pròpies de la industrialització del llibre i les pràctiques literàries canòniques per, alhora, servir-se del centre. I, al mateix torn, el centre també pot usar aquestes literatures perifèriques, imitant-ne les formes o assimilant-les dins el seu, disneyficant tot allò que les feia, precisament, marginals, per tal que no atempti contra cap moral establerta per molt que, a vegades, ho sembli.

No ens inventem la sopa d'all dient tot això: els experts porten anys donant voltes a l’assumpte comparant, classificant, determinant aquestes i altres qüestions, com per exemple la idea recurrent que hi ha una manca de tradició contra-canònica en narrativa catalana. Si la poesia va ser la forma artística per excel·lència a Catalunya durant la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme, la narrativa va tenir diverses tradicions que bategaven en la part oculta de la lluna: figures com Rafel Nogueras Oller o Juli Vallmitjana, retrataren realitats socials marginades i incòmodes per la burgesia del moment; Francesc Trabal, Carles Sindreu o Ramon Vinyes dialogaven, de tu a tu, amb les avantguardes europees; i Agustí Esclasans, Caterina Albert et altii s’emmirallaren amb el decadentisme francès per narrar submóns oblidats, tal com també ho faria Ramón Maria del Valle-Inclán i altres a la resta de la Península. Recentment algunes editorials s’han dedicat a rescatar aquests corrents oblidades, com per exemple el volum Savis, bojos i difunts (Males Herbes, 2018), amb un imperdible pròleg de Ramon Mas.

Encara amb la censura franquista cuejant, i després d’un llarg període de l’edició en català gairebé testimonial, la novel·la va agafar una olímpica embranzida. A més del boom, als setanta, d’autores feministes que utilitzaren la novel·la com a eina transformadora de la societat, també aparegué un nou tipus de narrativa influenciada pel post-estructuralisme francès, el situacionisme de Guy Debord, el Noveau Roman de Robbe-Grillet o Marguerite Duras i l’undreground nord-americà dels beatniks o el pop art, presentant debats tècnics, dèries experimentals i una ambició literària insòlites avui.

 

Marguerite Duras, en una imatge d'arxiu.

 

Així, les primeres obres de Jordi Sarsanedas, Manuel de Pedrolo, Guillem Viladot, Amadeu Fabregat, Terenci Moix, Biel Mesquida, Blai Bonet, Isa Tròlec, Quim Monzó, Joaquim Soler o Antoni Munné-Jordà començaren fent un tipus de ficció entesa com una tasca autònoma i situada als marges de la cultura oficial, que tingueren un fil de continuïtat en les obres de Boro Miralles, Ventura Ametller, Miquel de Palol o Francesc Bononad en contraposició a una literatura emparada per una crítica historicista, que privilegiava el realisme social per imperatiu polític, com a paradigma de resistència davant la llarga dictadura ja moribunda. Alguns autors aviat van haver d’escollir entre escriure per a una minoria petita, però fidel, o ser assimilats pel centre i potser (ai!) viure del que escrivien, a canvi de publicar artefactes domesticats pel gran públic.

Mentrestant, als Estats Units l’anomenada literatura postmoderna de William Gaddis, Thomas Pynchon, Donald Barthelme o John Barth, influenciaria diverses generacions d’autors fins, com a mínim, a David F. Wallace; i aquests, al seu torn, dialogaven amb els neobarrocs Lezama Lima, Severo Sarduy o Cabrera Infante, però també dels argentins Bioy Casares, Borges, Cortàzar, José Donoso o el mexicà Carlos Fuentes, que també influirien les seves respectives narratives. I mentrestant (quants “mentrestants” haurem de menester?), aquí semblava oblidar-se aquest necessari diàleg extraterritorial entre diversos corrents locals o internacionals, per aïllar-se com nàufrags de qualsevol rastre de tradició i desembocar en una literatura selfie, on sembla importar més l’autor/a que la qualitat de la pròpia obra, i dins un sistema literari on es reprodueixen les mateixes polítiques de desigualtat que existeixen en el cor del capitalisme neoliberal i la societat industrial.   

CODA: Avui, l’auge de noves editorials i noves veus que connecten amb aquests subgèneres literaris (perquè sense conèixer les diferents tradicions, pròpies i foranes, no hi pot haver ruptura), ofereixen un compost fèrtil que permeti plantar les llavors que assegurin una permacultura literària més igualitària. I que aquesta no només depengui de l’èxit de vendes, de la fama famèlica de qui les escriu o de premis i mencions, sinó que mostrin maneres de narrar més heterogènies (perquè la uniformització, en no tolerar la diferència, esdevé censura), de pensar en l’Altre per entendre’ns una mica més tots plegats, i la possibilitat d’imaginar mons més enllà del propi nas. Al cap i a la fi, la nostra literatura germinarà universalment quan sigui conscient de la seva pròpia diversitat polisistèmica i pugui establir diàlegs sense complexos amb altres literatures, aquí o a la Cotxinxina.

 

Agraïments a Borja Bagunyà, Joan Todó, Francesco Ardolino i Ramon Mas pels suggeriments a l’hora de fer aquest article-bonsai.

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona
Av. Diagonal 373, 08008 Barcelona
T. +34 93 467 8000 · info@llull.cat

Horari: 8h- 15h, DL-DV.
Registre: 9h-14h, DL-DV (amb cita prèvia: T. +34934678007)

Contacteu / Notes legals / Accessibilitat / Privacitat

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. 


Política de cookies

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s’instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes 

Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents. Les galetes  de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l’anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web i per a l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes de tercers

També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. En aquest sentit utilitzem cookies de Google Analytics. Això ens permet:

Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/. Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=en

Vostè pot revocar el consentiment a la utilització de cookies eliminant-les per mitjà de les opcions que li ofereix el seu navegador.

Si desitja rebre informació addicional sobre l’activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.

Gestionar les galetes al meu navegador

Vostè pot configurar el seu navegador per tal que l’informi prèviament de la possible instal·lació de cookies. També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu. Pot trobar informació sobre com fer-ho a: