El sotrac, a escala planetària, és descomunal. I un dels sectors de la cultura que més està patint l'aturada general és el del llibre, amb cancel·lacions o ajornaments de fires —Londres, Bolonya, Buenos Aires—, amb la incertesa de grans jornades —el cas del Sant Jordi català— i amb totes les activitats que hi van lligades —presentacions, traduccions, adquisició de drets, mobilitat d’autors— també en stand by.
Una situació preocupant que des del Llull s’ha volgut abordar amb celeritat, fermesa i decisió. És per això que l’equip de Literatura està fent una feina intensa a través d’entrevistes, tele-trucades i diversos contactes, amb l’objectiu de no desatendre editors i agents d’arreu del món que estan interessats en la nostra literatura.
L’acció empresa pel Llull passa per diverses vies. D’una banda, que els agents i editors internacionals que estan en procés de tramitar alguna subvenció se sentin acompanyats i atesos. "Hem fet un repàs de tots els que són en procés i se’ls ha contactat per veure com se’ls pot ajudar", explica Izaskun Arretxe, directora de l'àrea de Literatura. Aquest contacte es fa per via digital, a través de Zoom, Skype o Whatsapp.
També es fa una tasca incessant per suplir la feina que es faria a les fires anul·lades, sobretot en dues direccions: el contingut i el vessant més institucional —ajuts, fellowship—, que és el que ha quedat més tocat. "Ens perdem grans fires, com les de Bolonya, Leipzig, Londres, París i Buenos Aires. En aquests esdeveniments és on fem reunions i trobades amb els editors i agents, que estem reprogramant virtualment". La feina d’aquests dies passa també per oferir més contingut de l’habitual, amb algun afegit atractiu. "En aquest cas, enviem els materials de LIJ, que normalment donem a Bolonya, i que ja tenim llestos".
L’aposta del Llull en aquests dies de confinament passa per mantenir la relació, amb els interlocutors habituals, recuperar-ne de no tan actius i fer recerca també nous interlocutors, tant amb reunions virtuals com amb contacte per correu electrònic: "Hem de mantenir-los informats, i també hem de mantenir viva la relació", subratlla Arretxe. L’enviament de continguts es fa per avançar feina i per propiciar, si arriba el cas, que quan acabi el confinament, agent i editor "acabin contractant literatura catalana en traducció".
En aquest sentit, tot l’equip que conforma l’àrea de Literatura està elaborant materials de new catalan fiction —que acostumen a estar llestos al setembre i s’entreguen durant la fira de Frankfurt, a l’octubre—, i els de no ficció —una de les tendències a l’alça en traducció—.
Treballar per una forta presència a Spotlight 2021
La literatura catalana és la convidada a l’Spotlight a la Fira del Llibre de Londres 2021, per això la feina d’aquesta edició era clau. "Era determinant per assegurar-nos que hi hauria moltes traduccions, i estem reprogramant reunions amb agents institucionals via Skype o, directament, posposant-les per d’aquí a un temps, sempre que puguem fer el desplaçament", tal i com detallen els responsables de l’àrea.
L’objectiu ara passa per fixar i confirmar els projectes de l’any vinent. "Tot això ho fem des de Barcelona, però en coordinació amb els delegats, Marc Dueñas (Londres) i Jadranka Vrsalovic (Nova York), que estan fent una feina molt important".
Una tasca en equip, feta des de diferents punts, fent possible que la feina de la Fira es faci a casa. I que posa de relleu la vitalitat de l’estructura del Llull, que segueix treballant per exportar la literatura catalana arreu, malgrat els temps d’incertesa que vivim.
La Fira del Llibre de Londres, en acció. Foto: LBF
