Institut Ramon LLull

CA
EN
ES

Menú

Cercador

L'èxit internacional d'unes arts de carrer ingovernables

paperllull.  Tàrrega,  05/04/2020
ANNA GIRIBET

Catalunya és un dels màxims exportadors mundials de creacions en arts de carrer i espai públic. Però, quines en són les raons? Què explica aquest èxit i reconeixement internacional? Anna Giribet, directora artística de FiraTàrrega, ens ho explica en aquest article.




En la conversa inaugural de FiraTàrrega 2019, Xavier Antich deia que "l’espai públic és el lloc que els cossos acaben transformant; per això l’espai públic és literalment ingovernable." La vitalitat i riquesa de l’escena actual de les arts de carrer catalanes és un fet —reconegut internacionalment—, i per entendre-ho és imprescindible començar amb una aproximació des de l’urbanisme.

George-Eugèn Haussman, (polític, 1809-1891) va convertir París en una xarxa al servei d’una ciutat en moviment. Frederik Law Olmsted (arquitecte paisatgista, 1822-1903) va dissenyar un entorn rural com Central Park al cor de Nova York. Ildefons Cerdà (urbanista, 1815-1876) va idear un teixit urbanístic a Barcelona. Tres figures de l’època moderna que van canviar les seves ciutats. Més enllà de la forma, es van preocupar per la vida de la ciutat, la convivència. Haussman lluitava per aconseguir una ciutat accessible, Olmsted per una ciutat sociable i Cerdà somiava amb una ciutat igualitària. Accessible, sociable i igualitària.

El llibre Construir i habitar, del sociòleg i historiador nord-americà Richard Sennett, comença així: "L’arquitecte català Ildefons Cerdà va ser el primer a posar les paraules urbanisme i urbanista en un text imprès. (...) Les paraules van aparèixer perquè les condicions de la vida moderna requerien una manera particular d’entendre les ciutats". L’obra posa en relleu, doncs, la figura d'un dels fundadors de l'urbanisme modern.

 

Imatge gràfica del Pla Cerdà. Foto: Wikimedia Commons

 

Amb l’urbanisme, Cerdà iniciava una nova disciplina que tenia com a objecte l’organització i la regulació dels edificis i procurar el benestar de la població que habita una ciutat.

L’estructura dels barris, la forma dels edificis, el disseny de les voreres, el traçat dels carrers, la urbanització i la definició dels usos dels espais col·lectius com els parcs o les places; l’urbanisme i l’arquitectura son primordials perquè una ciutat pugui acollir i abraçar les arts de carrer, totes les expressions artístiques que tenen lloc a l'espai públic. Cerdà va assentar les bases urbanístiques d’una ciutat per a tothom; en definitiva, un espai d’igualtat i sociabilitat. Podríem aventurar, a grans trets, que va aplanar el terreny perquè en, el futur, les arts de carrer poguessin entrar a la ciutat i afavorir la convivència dels seus ciutadans.


L’escena d’arts de carrer catalana

La característica principal de les arts de carrer és que tenen lloc al carrer. La segona és que son efímeres. Però les arts de carrer també poden ser accessibles, sociables i igualitàries, com la ciutat que somiava i projectava Cerdà.

Actualment, Catalunya és un dels màxims exportadors mundials de creacions en arts de carrer i espai públic. Tot i això, la formació oficial reglada en arts de carrer és pràcticament inexistent. Aquí algunes pistes que potser expliquen (o no) aquesta aparent incoherència:

Els artistes i companyies d’arts de carrer es formen i creen les seves propostes artístiques al marge de la institució acadèmica i dels grans equipaments culturals. Aquest fer al marge de, allò que creix fora, als extramurs, els permet allunyar-se de les imposicions estètiques de l’establishment del teatre clàssic. Les peces de carrer, doncs, s’emplacen en un context viu i ple d’informació on els creadors han de jugar i adaptar-se amb el que ja existeix. Així doncs, treballar en un espai no protegit com el carrer permet pensar i crear en un codi obert, un sistema que permet encaixar els elements estranys, els curiosos, els (im)possibles. La investigadora nord-americana Melanie Mitchell(1) apuntava que "la complexitat apareix en el transcurs de l’evolució; sorgeix a través de la retroalimentació i el cribratge de la informació en lloc d’existir com en un telos predestinat i programat des del principi". És a dir, pensar en obert permet la innovació.

Existència de referents i traspàs de coneixement. Als anys setanta, Catalunya va ser un referent de la creativitat en arts de carrer en l'àmbit mundial. Companyies com Comediants, la Fura dels Baus o la Cubana van irrompre i van donar lloc a un nou model d’articulació cultural/creativa. El saber fer de la creativitat d’aquestes companyies ha perdurat entre generacions. M’agrada pensar que habitar un territori limitat en dimensions com el nostre ha permès compartir i transmetre el coneixement entre creadors de diferents generacions. Compartir el codi obert que apuntava més amunt.

 

La Fura dels Baus, un dels referents històrics.

 

Una de les cites indispensable de les arts de carrer i l’espai públic del sud d’Europa és FiraTàrrega. El mercat estratègic d’arts escèniques especialitzat en arts de carrer i que cada segon cap de setmana de setembre des de 1981 acull a la ciutat de Tàrrega (L’Urgell, Catalunya) prop d’un miler de professionals que acudeixen a la cita per descobrir les novetats de les arts de carrer de casa nostra, entre d’altres.

L’existència d’aquest aparador internacional, culminació institucionalitzadora, ara sí, de les arts de carrer a Catalunya, amb el suport, encara fràgil, d’ajudes a la creació i a la producció per part de l’ICEC i les ajudes a la mobilitat i promoció d’artistes catalans a l’estranger del Llull, permeten que a data d’avui les companyies catalanes especialitzades en la creació a l’espai públic estiguin presents en tots els circuits escènics internacionals, com ara, Festival d’Aurillac (França), Theater Op de Markt a Hasselt (Bèlgica), Out There Festival a Great Yarmouth (UK), Passage Festival de Helsingor (Dinamarca) o Seoul Street Arts Festival (Korea).


Evolució cap a nous paradigmes

L’espai públic ha estat sempre un concepte central en la història de la filosofia. La filòsofa catalana Marina Garcés en el seu llibre Filosofia inacabada diu: "Està en joc una veritable transformació de la filosofia: la feminització, la precarització o proletarització i la col·lectivització del coneixement. (...) Dones, precarietat i sabers col·laboratius".

Els tres conceptes de transformació de la filosofia que apunta Garcés també poden servir per explicar (en part) l’evolució de les arts de carrer catalanes. Aquesta marginalitat creativa i l’insuficient suport institucional han fet que esdevinguin unes arts precàries; la col·laboració i la interrelació de sabers i coneixements entre creadors catalans ha permès que aquestes arts perdurin en el temps; la realitat cada vegada més remarcable d’una feminització de les arts de carrer amb artistes com Ada Vilaró, Eva Marichalar, Alina Stockinger, Prisca Villa, Vero Cendoya o Lali Álvarez entre altres, aportarà nous referents necessaris i de qualitat al panorama català.  

 

'Público presente 24 h', d'Ada Vilaró.

 

A aquests tres elements de transformació hi afegiria que a Catalunya probablement veurem arribar una època amb nous paradigmes escènics pel que fa a la creació a l’espai públic. L’espai públic es "posarà de moda" també escènicament. La llibertat i l’amplitud de possibilitats de l’espai públic atrapen els creadors i els espectadors. Es revaloritzaran i prestigiaran les creacions pensades i ideades per a ser representades a l’espai públic. No estic parlant d’aquelles propostes que es poden adaptar en una sala o un espai no convencional sinó d’aquelles peces que estan concebudes i pensades per ser exhibides només a l’espai públic, 100% carrer. Aquest tipus de propostes acostumen a necessitar un públic actiu que participi de la peça des de l’experiència i no des de la passivitat. Les arts de carrer reivindiquen la presencialitat, l’art de trobar-se. La re-significació del paper de l’espectador formarà part també d’aquesta transformació de les arts de carrer catalanes. Un bon exemple d’aquest nou estadi es pot explicar a través de la companyia Kamchàtka, que basa les seves creacions a l’espai públic i situa l’experiència de l’espectador en una posició central.

És molt complicat crear fora dels paràmetres i evitar caure en els llocs comuns de la creativitat. Però a Catalunya tenim una identitat cultural reconeguda internacionalment i plena de referents que contribueix a explicar el nostre imaginari cultural, en aquest cas a través de les arts de carrer. Potser Cerdà i el seu urbanisme van posar-hi la primera pedra. Potser aquesta ingovernabilitat del carrer a la qual es va referir Xavier Antich té tota la lògica.

 

ANNA GIRIBET
Directora artística de FiraTàrrega
@agiribeta

------------------------------
(1) Melanie Mitchell, Complexity: A Guided Tour. Nova York: Oxford University Press, 2009, p.13.

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. 


Política de cookies

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s’instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes 

Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents. Les galetes  de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l’anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web i per a l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes de tercers

També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. En aquest sentit utilitzem cookies de Google Analytics. Això ens permet:

Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/. Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=en

Vostè pot revocar el consentiment a la utilització de cookies eliminant-les per mitjà de les opcions que li ofereix el seu navegador.

Si desitja rebre informació addicional sobre l’activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.

Gestionar les galetes al meu navegador

Vostè pot configurar el seu navegador per tal que l’informi prèviament de la possible instal·lació de cookies. També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu. Pot trobar informació sobre com fer-ho a: