De la Catalogne Nord à la Catalogne Sud. Histoire d'une famille transfrontalière, d’Ignasi Fortuny Ribas
A través de l’existència intensa de tres generacions de la seva família, lgnasi Fortuny explica un període convuls de la història de Catalunya i França, el segle XX. Diverses anècdotes curioses i variades de la vida del seu avi, metge barceloní, el seu pare, empresari català, i ell mateix, advocat instal·lat entre París i Barcelona, apropen el lector a certs fets transcendents produïts entre finals del segle XIX i l’actualitat. El lector hi trobarà escenes d’hospitals de guerra a Barcelona, històries de negocis amb Paul Ricard, l’inventor de Pastis o relats d’exili, de la resistència a França i de compromís polític. De la Catalogne Nord à la Catalogne Sud. Histoire d'une famille transfrontalière és la versió francesa que Fortuny va escriure de la seva obra publicada en català per Pagès Editors el 2016, on també explica com viu la seva doble identitat transfronterera.
Ignasi Fortuny Ribas va néixer a Barcelona el 1950. El 1970 va deixar la ciutat per estudiar Dret i Història a Perpinyà i més tard a París. Des de ben jove, demostrava un gran interès per la política, cosa que el va portar a fundar Esquerra Catalana dels Treballadors i a ser membre de PSAN. Després de llicenciar-se a París, se’n va anar a treballar als Estats Units i més tard va tornar a Barcelona on va fundar l'associació Tramuntana de nord-catalans i la Delegació de la Ciutat de Perpinyà. Ignasi Fortuny ha exercit d’advocat a París i Barcelona, on s’ha especialitzat en dret empresarial i constitucional, i és un apassionat de la història. Actualment viu a París i és coordinador de l’Assemblea Nacional Catalana a França.
La Maison sur la Frontière, de Rafael Vallbona
La casa de la fronterera és un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, al bell mig de la frontera entre França i Espanya, a l'altiplà cerdà. Des del 1882, quan dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal, la casa pertany a la família Grau. El dia de la jubilació, la Carme repassa la vida de la seva família –dels rebesavis fins als fills– i recorda la història d’aquesta casa fronterera. Un lloc de pas on s’han encreuat molts destins, al cor d’un paisatge imponent, i que ha estat testimoni dels episodis més rellevants i transformadors de Cerdanya i de tot el país des de finals del segle XIX. Des de les darreres sacsejades carlines, passant per la Setmana Tràgica, la Guerra Civil i la postguerra, fins arribar al turisme o la perforació del túnel del Cadí. A partir d’una reconstrucció històrica i jugant entre realitat i ficció, Rafael Vallbona ha escrit un fresc del segle XX basat en l’experiència de cinc generacions d’una família de la Cerdanya. Una novel·la que manté la intriga i l'emoció per un territori i uns personatges que han deixat la seva petja en la història.
Rafael Vallbona va néixer a Barcelona el 1960. És periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió. Com a periodista col·labora, entre d’altres, a El Punt. Una selecció d’articles seus s’ha publicat amb el títol Riure a Barcelona (1990). És professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna. És autor de més de cinquanta llibres entre ficció, no ficció, poemaris i llibres de viatges, per alguns dels quals ha rebut diversos premis. La Maison sur la Frontière és la seva primera traducció al francès.
Lettre à la reine d’Angleterre, de Vicenç Pagès
Joan Ferrer repassa la seva prolongada existència de gairebé mil anys i exposa els fets que l’han condemnat a una pena tan dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina d’Anglaterra. L’autor d’aquesta carta ha viscut tota una sèrie de vicissituds, des de l’edat mitjana fins a l’albada del tercer mil·lenni. Ha practicat tots els vicis i ha experimentat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i homes poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Avui, després de vagar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat i no precisament per demanar clemència.
Vicenç Pagès, nascut a Figueres el 1963, és escriptor i crític literari. També és professor de llengua i estètica. És autor d’una obra ambiciosa, que inclou principalment reculls de contes i novel·les. El 1997 publica el seu primer llibre d’èxit, Carta a la reina d’Anglaterra (Lettre à la reine d’Angleterre), que avui li ha valgut la seva primera traducció al francès. Entre les obres més conegudes de Jordà destaquen La felicitat no és completa (2003) i Els jugadors de whist (2010). El 2013 va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la per Dies de frontera i el 2014 va guanyar el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat.
