Treballen per tota mena de clients i sempre procuren establir una relació de complicitat total, perquè saben prou bé, acostumats a dotar de personalitat, singularitat i distinció tota mena de marques, que la imatge que projectes és la teva carta de presentació. Des de fa una dies, el Llull ja ha posat en pràctica la nova gràfica, una feina que ha proposat diversos reptes al duo creatiu de Toormix. "El primer que fem quan se’ns contracta és analitzar, i ho fem per mitjà d’un dossier molt gruixut ple d'impressions fetes en els darrers anys".

"Comencem la tasca amb una anàlisi per blocs, primer per veure la coherència entre ells i després, per veure la globalitat".En aquest estadi primigeni, Mitjans i Armengou ja identifiquen moltes coses. "Una, que la pròpia identificació del Llull no s'utilitza, ni en portada, ni pràcticament enlloc més". Cal revertir la posició de la presència de marca, que és "gairebé invisible". "Segon, ens adonem que no cal un codi que unifiqui el criteri".

"Per a nosaltres és molt important la fase analítica, la de mirar i identificar les problemàtiques, però també tot allò que ens qüestiona l’arribada a una conclusió i no a una altra: per què fem les coses?", detallen. Al capdavall, es tracta d'entendre-ho per poder plantejar un marc d'actuació "que permeti que determinats perfils i necessitats puguin sentir una certa flexibilitat a l’hora de desenvolupar amb el seu propi caràcter cadascuna de les diferents peces que han de generar".

Llavors, ve el segon estadi: construir una cosa que et faci identificable. "Has de crear un entorn que et doni reconeixement mental, no pas de prestigi. El més fonamental és que t’identifiquin de cara enfora. I, en aquest procés, no es tracta de ser el més trencador o el més atrevit, sinó de tenir un entorn que sigui familiar, que es pugui reconèixer".

El gran repte d’unificar

En aquest sentit, Toormix necessitàvem crear un entorn propi, però també una funcionalitat. "Muntem un sistema, que incorpora un codi i una estructura per poder muntar les coses". Aquest sistema els ha permès treballar les quatre barres, ara visibles en tota la nova gràfica, des de cartells a tríptic, passant també per publicacions a Instagram. "Aquest nou sistema permet jugar, és prou flexible i alhora prou rígid perquè funcioni".

Aquestes quatre barres passen a ser el concepte, que en realitat són quatre franges. "Ho resolem tot amb una sola tipografia, més compensada i no trencadora, moderna i amorosa, amb diferents aplicacions. I també fent una nova paleta de colors", afegeixen. "Ens vam adonar que ningú de la casa treballava amb el taronja, que és el color propi. Per això la necessitat de tenir una paleta, que també et fa identificable. No ens podíem carregar el taronja, per raons òbvies, però sí adequar-lo. I l’hem fet més neutre, menys vibrant, més apagat. Els colors han de seguir aquesta línia, més dessaturats, però prou brillants per fer-los interessants".

"La nostra feina ens atrau perquè, al capdavall, ens agrada unificar criteris, però sense crear un marc únic i indestructible. Ara, el Llull té un entorn a partir del qual es pot jugar, que possibilita que tothom de la casa s’ho faci seu. Qui diu que una presentació en word no pot ser atractiva?"

"El que estem creant és una marca, i volem que sigui potent, que no passi desapercebuda, que no sigui anecdòtica. La idea és que la gent reconegui la gràfica del Llull, ser notoris". Fer que la marca signifiqui una garantia, que si veus 'Llull' ja hi confiïs. "No hem d’oblidar que estem venent la cultura catalana. La marca és Llull, però en el fons és Catalunya, Balears i Andorra, València i la resta de territoris del nostre domini", subratllen. "Qui ens identifiqui ha de confiar en nosaltres, perquè sap que les nostres propostes són de gran qualitat. Aquesta és la intenció".

El resultat ja és pot veure a diferents aplicatius, com aquest web, encara en procés de reconversió. "Per a nosaltres ha estat una bona experiència. Hem estat els encarregats de donar unes pautes i de marcar un inici i, ara, això pot anar evolucionant. Encara es pot créixer molt". Una aposta per la funcionalitat, per la coherència, per enfortir la imatge i la projecció del Llull. Un punt de partida que donarà més fruits encara en el futur, sempre amb la divisa de l'excel·lència present.

Un reportatge d'Esteve Plantada. @eplantada