Institut Ramon LLull

Menú

Roma acull un acte sobre la relació entre literatura i política en l'obra Mercè Rodoreda

Literatura.  03/12/2019

El cicle 'Nove dialoghi per Mercè Rodoreda', organitzat per l’Institut Ramon Llull i l’editorial italiana La Nuova Frontiera, posa el punt i final amb un acte –programat a la Più libri più liberi de Roma el proper 6 de desembre.– que reflexiona sobre la relació entre literatura i política en l’obra de l’autora catalana.




L’Institut Ramon Llull i l’editorial de Roma La Nueva Frontiera han organitzat al llarg d’aquest any, amb el suport de la Delegació del Govern a Itàlia, el cicle 'Nove dialoghi per Mercè Rodoreda'. Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la publicació de la novel·la Aloma, s'han dut a terme 9 actes públics emmarcats en diferents fires, festivals i esdeveniments literaris italians sota la direcció de l’escriptora i crítica literària Chiara Valerio.

L’últim acte programat posa en relació literatura i política en l’obra de Mercè Rodoreda, concretament en la presència de l'antifeixisme en l'obra i en la vida de Rodoreda, amb especial atenció al context que propicia La plaça del diamant. L’esdeveniment tindrà lloc a la fira romana el 6 de desembre i comptarà amb les intervencions de Marc Dueñas, Giorgio Ghiotti, Carola Susani i Chiara Valerio.

Els diàlegs i converses programats al llarg d’aquest any han comptat amb la presència d’escriptors italians que han ofert als lectors i públic italià una relectura contemporània de l’obra de l’autora catalana. El cicle va iniciar el 16 de març a Milà, en motiu de la Bookpride Milan, i va tenir com a rerefons la novel·la El carrer de les Camèlies. D’altres actes han tingut com a eixos les "arquitectures als interiors i exteriors", els "casaments i altres matrimonis", els "rics i pobres" a les pàgines de Mercè Rodoreda", així com les connexions entre l’autora i Virginia Woolf.

 

Mercè Rodoreda, una autora àmpliament trauïda a l’italià

L’editorial La Nuova Frontiera ha publicat fins ara sis obres de Mercè Rodoreda (La plaça del Diamant, 2008, El carrer de les Camèlies, 2009, Jardí vora el mar, 2010, Aloma, 2011, Mirall trencat, 2013, i Quanta, quanta guerra, 2016, i preveu publicar La mort i la primavera al llarg del 2020). També ha publicat amb èxit Baltasar Porcel i Jaume Cabré. D’aquest últim, al febrer va tenir lloc el llançament a l’italià de Quan arriba la penombra.

Un dels objectius de l’Àrea de Literatura del Llull és fomentar la traducció de la literatura catalana i, especialment, de les obres que conformen el patrimoni literari català. Per fer-ho possible, la institució col·labora amb les editorials internacionals en la coorganització d’esdeveniments culturals a fi de donar una major visibilitat a les traduccions d’aquelles obres considerades d’especial interès.

Chiara Valerio (Formia, 1978) és doctora en matemàtiques per l'Università degli Studi di Napoli Federico II i viu a roma. És redactora de la revista Nuovi Argumenti i ha col·laborat amb el blog literari Nazione Indiana. També ha escrit dramatúrgies i ha col·laborat radio en mitjans com ara Il Sole 24 ORE, Pane quotidiano o Rai 3. També ha dirigit el portal narrativa.it, dedicat als nous escriptors de narrativa italiana. L'any 2016 va ser anomenada directora cultural de la nova fira del llibre milanesa 'Tempo di libri'. El 2007 va guanyar el premi 'Scritture Giovani' al Festival di literatura di Màntua i el 2014 va guanyar el premi Fiesole Narrativa Under 40 con 'L'Almannaco del giorno prima'.

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"