Institut Ramon LLull

EN
ES
CA

Menú

transparència
Actualitat

Mitjants de comunicació

Cercador

La complexitat de traduir Brossa: «La creativitat és difícil de combinar amb la literalitat»

Literatura.  Barcelona,  23/11/2019

En el marc del "II Simposi Internacional Joan Brossa: Els arbres varien segons el terreny", el Llull reuneix a l’Ateneu Barcelonès tres dels traductors del poeta a d’altres llengües: Victoria Pradilla, Alfonso Alegre i Marc Audí. Parlem de l’obra brossiana, de la primera impressió que van tenir en llegir un poema seu, de l’enorme complexitat que té traduir-lo a d’altres llengües, del recorregut que han fet els seus llibres, del ressò internacional i de la continuïtat de la seva poètica en autors actuals.




L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Fundació Joan Brossa i l’Escenari Joan Brossa han estat els punts neuràlgics, entre el 7 i 8 de novembre, del "II Simposi Internacional Joan Brossa: Els arbres varien segons el terreny". Un del objectius de les jornades ha estat el d’"impulsar noves lectures" de l’autor i ha comptat amb la participació de poetes, traductors, teòrics i crítics com Perejaume, Enric Casasses, John London, Jordi Marrugat, Eduard Escoffet o Ronald Polito, entre molts d’altres.

En la tasca de posar en comú el bagatge dels traductors que han fet possible que l’obra de Brossa fos viva en d’altres llengües, el Llull reuneix a l’Ateneu Barcelonès, i amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa i el PEN Català, a Victoria Pradilla i Alfonso Alegre (traductors de Suite tràmpol o El compte enrere), i a Marc Audí (traductor de Sumari astral i d’una antologia a Éditions de l’Amandier), encarregats de fer ressonar els versos del poeta en castellà i francès, respectivament. A la conversa també hi participen Manuel Guerrero (comissari de l'Any Joan Brossa) i Glòria Bordons (professora, investigadora i experta en Brossa).

La trobada posa en comú inquietuds, maneres d’encarar un text, gustos i també dèries pel que fa a una obra tan extraordinària i tan difícil de traduir. "La complexitat del poeta ha fet que fos mal llegit, fins i tot banalitzat –assenyala Bordons–. És capaç de fer sextines, però també mostra una enorme complexitat en els poemes curts. I ens hem trobat que moltes de les coses que han circulat no estan ben traduïdes, perquè Brossa té una part de construcció típica del català que molts traductors d’altres llengües no han captat".

Manuel Guerrero subratlla el fet que el poeta treballés "amb tots els registres de la llengua, també el català oral, el parlat". La seva singularitat –que compta amb l’afegit de tenir sempre l’assessorament i supervisió d’Andreu Rossinyol– fa que algunes traduccions –com les del castellà, una llengua molt propera– siguin traduccions esbiaixades. "Són falsos amics", afegeix Alegre. "Passa també amb d’altres traduccions del català al castellà, amb gent que es pensa que domina l’espanyol, però que fa massa calcs. En castellà has d’escriure diferent de com sona el català, no és tan fàcil com sembla".

 

El traductor, també creador

"En tota traducció has de dominar molt la llengua d’arribada", afirma Alegre. Uns vasos comunicants que requereix que el traductor també sigui creador. "Quan es tradueix un sonet o una sextina, normalment es manté el decasíl·lab, però no la rima, perquè aquesta seria la manera més fàcil de trair l’original. Però Brossa t’hi obliga, perquè ell juga amb la rima i, si no es manté, el poema mor". En aquest sentit, "la creativitat del poeta és molt difícil de combinar amb la literalitat".

"Tot traduint Brossa, amb l’Alfonso fèiem un tàndem amb les feines repartides –puntualiza Pradilla–: jo feia una primera versió i ell, com que domina els aspectes formals, ho rematava. Anàvem jugant, de vegades dies sencers", en el que ha resultat ser un equip col·laboratiu pràcticament perfecte, reivindicat pel mateix Brossa com qui millor ha traslladat els seus poemes al castellà. Guerrero ho té clar: "en el cas de Brossa, el traductor ha de ser també poeta. Si no, és impossible fer-ho bé".

El seu traductor al francès, Marc Audí fa memòria de quina va ser la seva primera trobada amb Brossa, com a lector: "va ser per mitjà de la poesia visual, que ja m’atreia des de molt petit". Més endavant, va venir la poesia escrita. "Recordo haver comprat l’any 2011 els Romancets del dragolí. Jo vivia a França i tenia el català com a cosa subsidiària i em va semblar que aquell títol, tan sortit del Cavall fort, anunciava per on anava el llibre. Però vaig quedar absolutament fascinat".

 

Una llengua "altament popular, erudita i sàvia"

Audí va quedar impregnat de la cultura "d’aquesta llengua altament popular, altament erudita i sàvia de Brossa. En ell, la llengua no flueix fàcilment, al contrari. A Em va fer Joan Brossa, no hi ha res que sigui la llengua quotidiana. Tot és la llengua menestral, però amb la particularitat d’estar molt travada". Un cop passada la primera lectura, Audí arriba a Sumari astral, que més endavant va poder traduir al francès. "Per mi, és el seu punt àlgid poètic".

"Quan tradueixes Brossa hi ha la temptació de ser extraordinàriament fidel al català. I això dona un francès que no té cap mena d’interès, com he constatat. Has de donar a la llengua un caire una mica passat". Com passa amb el català: el de Brossa no és el mateix d’ara. "Com tampoc no ho pot ser el francès: hauria de ser una mica el de fa 30 o 40 anys, i aquí sí que he tingut ajuda d’amics".

"La llengua de Brossa són aquelles veritats absolutes que són endevinalles permanents –explica–. Però tampoc és una llengua delirant, sinó que és una cosa molt controlada". Quan el tradueixes, has de saber restituir aquell registre sense que sembli ridícul. "La llengua de Brossa no és de serpentina i confeti, és molt descriptiva, molt arrelada en allò que està passant. L’has de restituir en francès sense que semblin o bé unes instruccions d’una rentadora o bé una cosa ocurrent. Personalment, m’ha anat molt bé tenir amics francesos de soca-rel i d’una certa edat que m’han ajudat a restituir un francès dels anys 60. És el caire, la llengua mateixa, el lèxic i la sintaxi". Audí, de fet, confessa haver-se trobat "una mica jove" en algunes coses de Brossa, com ara els Striptís.

 

La vida: màgia i "perfomance"

"Vaig descobrir Joan Brossa a la universitat", recorda Alegre. "El contacte personal amb ell va venir després, en el meu cas a través de diverses entrevistes". "A nosaltres no ens el va presentar ningú –afegeix Pradilla–. Simplement, el vam anar a veure a casa seva, també el vam visitar al seu famós estudi, i li vam presentar el què fèiem, sense interlocutor. Em va sorprendre que sempre tenia les claus posades al pany".

"Parlar de Brossa és parlar de moltes coses, de vivències, de milers d’anècdotes", reprèn Alegre. "Entenia la vida com a 'performance', màgia i diversió. Sempre et convidava a mil coses. Recordo un divendres de cendra, en una taula rodona, on hi érem nosaltres, en Català-Roca, el Mag Hausson i la seva dona, disfressada de Caputxeta vermella amb cistella".

"També hi havia una geisha i una monja, no pas disfressades, sinó autèntiques", afegeix Pradilla. "Brossa semblava que convocava la màgia i la poesia a la realitat. Recordo que al costat de la nostra taula rodona hi havia un reservat amb dos guardaespatlles, perquè a dins hi havia un ministre. Era fascinant, provocava situacions úniques i imprevisibles".

 

La vigència extraordinària de Brossa

Brossa és un autor polièdric i complexe: dissenyador, cartellista, artista, dramaturg, poeta. La seva obra està prou valorada en l'actualitat? "Des de França, no", entoma Audí. "És conegut per qui l’ha de conèixer de la poesia experimental. Però, a veure: qui coneix Verdaguer o Maragall, a França? Ningú. Realment, tampoc els podem acusar d’obviar-lo. Hi ha coses traduïdes que no circulen, i això és així. I la gent que coneix Brossa a França és a través de la seva obra visual".

"A l’Estat espanyol i a l’Amèrica llatina, Brossa ha tingut una bona difusió", explica Guerrero. "Però també és cert que és més conegut l’artista visual que no pas la seva poesia escrita. És poc conegut per la dimensió de la seva obra. També té molta obra traduïda en portuguès, amb Roland Polito que ha fet una gran feina", remarca Bordons.

En tot cas, sí que hi ha un consens extraordinari en considerar la seva obra plenament vigent i actual. "Hi ha coses que són molt vigents perquè ell sap fer-te sentir intel·ligent –explica Audí–. Brossa té la capacitat de controlar molt el seu poema i d’obrir-lo al lector, és una poesia que t’interpel·la. Però també cal assenyalar que hi ha una poesia que ara està molt passada, com per exemple Les odes sàfiques, que són extraordinàries, però no vigents. Ep, no té perquè ser tot vigent, no passa res!".

Pel que fa al llegat, Brossa és ben viu. "Ningú no m’ha explicat tan bé Brossa com el Perejaume en la conferència que va fer al II Simposi. I també en Casasses, que va treure el personatge que s’havia fet ell, tan desagradable", diu Audí. "Qui millor ens ha explicat Brossa són dos poetes. Hi ha continuïtat? Home, és ben evident. La generació jove, tan intertextual –Maria Sevilla, Maria Cabrera, Raquel Santanera, Pol Guasch–, tots fan reculls amb cinc epígrafs, cites a l’interior, agraïments, sortides, etc. El Brossa apareix menys en aquests joves, cert. Però si els vas a veure a l’Horiginal et diuen que els ha influït. Tots ells en parlen com un clàssic".

"El diàleg de Brossa transcendia la poesia –detalla Alegre–. Músics, artistes, dissenyadors. Això el feia molt diferent. Aquest diàleg amb les arts el feia també molt important i potent. I, també, que Brossa odiava la pedanteria". Al capdavall, aspectes que detallen l’excepcionalitat d’un autor proper i intens, popular i complex, poderós i precís, amb un peu al futur i l’altre a la tradició, tal com certifiquen Victoria Pradilla, Alfonso Alegre, Marc Audí, Manuel Guerrero i Glòria Bordons al llarg d’aquesta conversa que demostra la vigència de Joan Brossa. Singular, imprevisible, irrepetible.

Article escrit per Esteve Plantada @eplantada

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. 


Política de cookies

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s’instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes 

Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents. Les galetes  de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l’anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web i per a l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes de tercers

També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. En aquest sentit utilitzem cookies de Google Analytics. Això ens permet:

Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/. Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=en

Vostè pot revocar el consentiment a la utilització de cookies eliminant-les per mitjà de les opcions que li ofereix el seu navegador.

Si desitja rebre informació addicional sobre l’activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.

Gestionar les galetes al meu navegador

Vostè pot configurar el seu navegador per tal que l’informi prèviament de la possible instal·lació de cookies. També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu. Pot trobar informació sobre com fer-ho a: