El Scrittorincittà Festival de Cuneo gira sempre al voltant d’un focus temàtic. Enguany, el tema escollit és “Les veus”, al voltant del qual autors italians i estrangers estan cridats a expressar-se, reflexionar i enfrontar-se a lectors de totes les edats. En aquest sentit, el certament ofereix iniciatives, reunions, lectures i tallers durant tot l'any, que culminen en sis dies plens d’actes entre el 13 i el 18 de novembre.
En total, seran 223 cites per a adults, adolescents i nens amb 232 convidats: escriptors, periodistes, artistes i protagonistes de tots els àmbits: de la literatura a l'art, de l'esport al cinema, de la ciència a la música. Cada reunió està dissenyada per comparar qui llegeix i escriu, qui dibuixa i qui narra, de maneres sempre diferents i originals.
El festival dona veu a escriptors i escriptores, il·lustradors i il·lustradors, i a poetes, directors, actors, músics, etc. També, a imatges i música, a les mans i a tot el cos. Són veus que parlen, parlen i discuteixen.
La pel·lícula de la vida al Province Meeting Center
Maite Carranza presentarà la traducció a l’italià de La pel·lícula de la vida al Province Meeting Center i també a una escola de la ciutat, acompanyada de Francesco Ferruci. A l’obra, Carranza ens mostra una família de classe mitjana, formada per tres membres –una mare actriu, una filla i un fill– que veu com, dia a dia, els deutes la consumeixen.
La situació decau fins al desnonament. La novel·la està narrada des de la veu de la filla, que és qui se sobreposa a la situació, davant l'esfondrament de la mare i la debilitat del fill petit, amb valentia, acceptació i enginy.
Maite Carranza és llicenciada en Antropologia per la Facultat de Geografia i Història. Va publicar la seva primera novel·la juvenil, Ostres tu, quin cacau! (1986), que va rebre el premi de la Crítica Serra d'Or. El van seguir els Premis Folch i Torres en 1987 per La Revolta dels lactants i el Joaquim Ruyra en 1989 per La nit dels arutams.
Ha publicat més d'una cinquantena de llibres, entre els quals destaquen Frena, Càndida, Frena!, Maurici Serrellsuat o Vols ser el nòvio de la meva germana?, però va ser amb la trilogia fantàstica de La Guerra de les Bruixes (El clan de la lloba, El desert del gel i La Maledicció d'Odi.) amb què es va donar a conèixer internacionalment convertint-se en una de les escriptores espanyoles més traduïdes.