Espai de trobada, 450 reunions amb agents i editorials catalans, o una petita fira de drets. 'Making Catalan Literature Travel for International Publishers and Agents' és això, en essència. Però, sobretot, és l'oportunitat de donar a conèixer la literatura catalana al món i de fer-ho des del contacte directe, la proximitat i la complicitat, amb persones implicats en tot el procés editorial i amb el valor afegit de fer-ho de tu a tu.

La Missió Internacional d'Editors i Agents organitzada pel Llull, que ha arribat aquest 2019 a la dissetena edició, ha reunit 18 editors i agents de 16 països (10 especialitzats en ficció literària i 8 en literatura infantil i juvenil) en una agenda plena d'activitats, de contactes i d'aprenentatges. Per copsar tot el viscut, hem parlat de la Missió amb 5 actius catalans que han participat en l'èxit d'aquests cinc dies de trobades, xerrades i feina: Marina Porras, Sebastià Portell, Carlota Torrents, Albert Forns i Isabel Obiols.

Més que un contingut acadèmic

"El plantejament de tota la Missió em sembla molt interessant per a tots els participants que venen de fora", explica la crítica literària Marina Porras, responsable d'impartir una xerrada sobre Clàssics moderns catalans. "La part que em va tocar fer és important, perquè els situa una mica en el nostre univers literari i els ensenya què hi ha darrera dels autors contemporanis. És a dir, d'on ve la literatura que ara es fa".

Porras va plantejar la seva sessió "com una situació general amb una corrua de noms molt gran", detalla. En aquest sentit, és molt interessant adonar-se de com els editors internacionals arriben a sentir curiositat per una obra i no per una altra: "més que el contingut acadèmic, els interessa fer connexions, saber que El Mar de Blai Bonet s'assembla a les novel·les europees de sanatoris tipus Thomas Mann. Al capdavall, volen que els ajudem a situar-se una mica en el mapa literari i, en aquest sentit, donar referents internacionals ajuda molt".

Per a la crítica literària, l'experiència ha estat mol bona i la Missió és tot un encert, sobretot pel plantejament i format que té, ja que "així, es reforça la idea que no és una cosa de vendre i comprar, sinó que tota aquesta gent s'emporta un bagatge de la història de la literatura de Catalunya".

Més que unes trobades on es negocien contractes

Sebastià Portell és un dels autors que van ser presents durant alguna de les trobades informals que es feien amb els editors internacionals, com també ho van ser Laia Aguilar o Marc Pastor, o la periodista Anna Guitart, entre d'altres. D'entrada, en destaca l'essència de portar gent a casa, a comprovar l'estat de la qüestió in situ. "Em sembla molt interessant que el Llull també aposti per missions d'immersió total en la cultura i literatura catalana, i no només que es viatgi a fora".

A l'autor d'Ariel i els cossos li sembla molt més productiu que vingui un editor aquí i li estiguin parlant durant una sessió sobre Blai Bonet i Biel Mesquida, "i que comentin amb mi aspectes d'aquests autors tres dies després", com subratlla que li ha passat enguany. "En part, és part d'un caràcter molt català, el d'acollir i de voler mostrar un ecosistema cultural tan meravellós com el que tenim".

A nivell personal, també parla d'èxit i satisfacció. "Vaig ser un dels convidats en un dinar, que va ser molt productiu", remarca. "Les trobades resulten una presa de contacte molt interessant, sempre amb l'objectiu que, com a literatura en llengua catalana, ens tinguin en compte i ens segueixin".

Més que una relació en base a correus electrònics

L'agent literària Carlota Torrents també incideix en la idea de la Missió com un encert estructural. "És una molt bona iniciativa que, amb els anys, el Llull ha anat millorant i polint. En aquesta mena de trobades hi ha el perill que acabin sent o bé molt culturals i poc enfocades al nostre negociat, o bé molt business like però poc socials. Amb la Missió s'ha sabut trobar el punt d'equilibri. Al cap i a la fi, la bona connexió entre editors i agents es basa en tenir una relació que vagi més enllà dels correus electrònics".

Per a Torrents, les trobades –tant les informals, com les que són a càrrec d'especialistes– faciliten que les cites entre agents i editors siguin més fluides. "Quan nosaltres hi parlem, en la petita fira de drets que s'organitza en paral·lel, els participants ja vénen informats i tenen noció de quins autors els poden interessar o de quins llibres volen llegir. És a dir, mitja feina ja està feta i la cita és més eficaç i agradable", rebla.

Més enllà d'aquest factor, la Missió també serveix "per ampliar l'agenda d'editors estrangers amb qui no t'has vist mai o potser ni coneixies o per reforçar llaços amb els qui ja coneixies, però amb qui no havies tingut mai l'ocasió de parlar-hi tot sopant o fent una sortida al cap de setmana, just quan la Missió s'ha acabat".

"Pel que fa als editors internacionals –detalla Torrents–, al final de la setmana estan molt cansats, però se'ls nota contents. En el nostre sector, d'això en diem fellowships, moltes fires n'organitzen i la gràcia és que totes ajuden a l'intercanvi professional i cultural. Que a Catalunya tinguem el múscul necessari per convocar una fellowship sense una fira del llibre internacional al darrere té molt mèrit i demostra la nostra força cultural i editorial".

Més que una ruta literària

La tasca de l'escriptor Albert Forns en la Missió ha estat ben singular i una de les més agraïdes pels participants. "He passejat els editors i agents per Barcelona al llarg de l'11 de setembre", en una ruta d'un parell d'hores per la Rambla i el Raval, amb algun inconvenient: "tot era tancat –coincidia amb la Diada–, però moltes institucions i entitats van accedir amablement a obrir-nos les portes, com la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona (RACAB)", destaca.

Justament, un dels grans moments de la visita va ser la pujada al terrat de l'Acadèmia, situat al damunt del Poliorama, al punt on George Orwell va passar 3 nits en acampada durant els fets de maig de 1937, defensant les posicions del POUM i passant el temps llegint llibres de Penguin Classics. Una de les moltes anècdotes que van fer gaudir, i molt, els assistents.

El tour planificat i conduït per Forns va barrejar parades literàries, aprofitant-ne algunes del Mapa Literari del Raval de Barcelona Ciutat de la Literatura i d'altres creades per ell mateix, com a la font de Canaletes, on va aprofitar per parlar de Tot Messi, de Jordi Puntí, per exemple. Unes aturades on van sortir detalls, anècdotes i noms com els de Vázquez Montalbán, Pla, Sagarra, Irene Solà, Alicia Kopf, Terenci Moix, Jean Genet, Marta Orriols o Marta Rojals, "en una aturada improvisada davant del Decathlon de la plaça Vila de Madrid, amb l'excusa que a L'altra hi ha un personatge que hi va a comprar".

"Els editors eren un grup molt maco i cohesionat, malgrat que feia poc que s'havien conegut –indica– i estaven molt interessats en la ciutat, contents de passejar i veure Barcelona després de dies de tantes reunions". I apunta una idea: "de cara a l'any vinent, caldria incloure-hi alguna parada gastronòmica, almenys per fer el vermut!".

Més que una fira on vendre llibres

Des de l'òptica dels editors catalans, Isabel Obiols –editora d'Anagrama– destaca "la feina feta per l'equip del Llull, molt ben organitzada". I el fet que, com a editors, la Missió resulta "molt útil". "Hi ha editorials amb qui tens més empatia o una línia més similar, però la composició general és molt interessant i et dona espai per xerrar una mica més que a les fires, on acostumem a anar de pressa i sense gaire marge de temps per conèixer-nos."

"Aquest any, tinc molt bona impressió d'algunes visites", confessa. "La Missió no és només venir a vendre. La gràcia és fer tota aquesta immersió, que als editors d'aquí els és molt útil de cara a vendre drets d'autor de casa, però també molt útil per als editors i agents internacionals, que gràcies a aquests cinc dies tenen una idea molt més precisa, clara i rica de la realitat, de la història i del nostre context cultural".

Una Missió on es buca propiciar que "realment hi hagi vendes". Però, sobretot i essencialment, que serveix "per plantar una llavor" i per fer possible que "des de fora siguin més receptius a la nostra literatura".