Les Estades lingüístiques en territoris de parla catalana són un dels grans moments del calendari d'estiu de l'Àrea de Llengua i Universitats i de l'Institut Ramon Llull. Un moment per fer xarxa, per fer comunitat, per acompanyar tots aquells estudiants que aprenen la llengua catalana i que al llarg de tot un curs van fent passes en solitari, lluny del punt on aquesta parla és viva i d'ús diari.

És per això que, conjuntament o amb la col·laboració d'altres institucions, el Llull organitza unes estades de formació pensades per millorar la competència i els coneixements dels estudiants de català de l'exterior. Unes jornades de feina i de posar en comú inquietuds i bagatge per mitjà de cursos, conferències, visites i activitats complementàries, sempre tenint en compte l'experiència viscuda i la sensació d'immersió en una comunitat activa i dinàmica.

"Les Estades són un punt de trobada", tal i com expliquen els responsables de l'Àrea de Llengua i Universitats. "Reunim estudiants d'arreu del món que al llarg de l'any s'apropen a la nostra llengua en solitari, sense possibilitat de poder palpar de primera mà la realitat del país". Futurs professionals que aquí es coneixeran i intercanviaran coneixements, però que també fan servir el català com a llengua comuna i vehicular, convertint aquest fet en "una de les coses més boniques de tota l'experiència".

Viure plenament en català durant uns dies

"El que busquem és una immersió lingüística i cultural dels estudiants de la Xarxa: que puguin viure plenament en català durant quinze dies". Aquesta voluntat fa que les Estades lingüístiques cobreixin tot l'estiu, en un viatge que comença a València (8-19 de juliol), continua per Girona i La Massana, a Andorra (21 juliol al 4 agost), i acaba a Mallorca i Eivissa (1-13 de setembre).

A l'Estada de València, coorganitzada amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, hi ha 10 places reservades per estudiants d'universitat cofinançades pel Llull i la Generalitat Valenciana, amb estudiants provinents de Cambridge, Amiens, Torí, Salamanca, Granada, Santiago de Compostela o la Universitat Autònoma de Madrid; el XVIII Campus Universitari de la Llengua Catalana és coorganitzat amb el govern d'Andorra; i l'Estada a les Illes Balears és organitzada directament pel Llull.

"Hi ha trenta estudiants per cadascuna de les tres estades. Cada estudiant pot participar en una estada i hi ha un procés de selecció molt acurat". Per això, és essencial que els escollit tinguin uns coneixements mínims de català, perquè aquesta serà la llengua vehicular mentre duri l'estada.

A la recerca de futurs prescriptors

"Volem crear xarxa i crear vincles amb tots els estudiants, més enllà dels vincles que creïn entre ells. És una manera de contribuir a la fidelització dels seus estudis. Si fas una estada, tornes a casa amb uns coneixements més sòlids i continues amb la llengua", asseguren des de Àrea de Llengua i Universitats.

De fet, els estudiants no ho conceben com unes vacances, sinó com la continuïtat de la seva tasca formativa i com una oportunitat per conèixer la nostra cultura i, també gent d'altres cultures que conflueixen en aquest interès comú pel català. Sense oblidar la part lúdica, la d'aprendre en un bon ambient ple d'estímuls positius i bones sensacions.

Tot això fa que les Estades siguin troncals en l'activitat de l'Àrea de Llengua i Universitats, un dels pilars fonamentals. "Busquem futurs prescriptors de la nostra llengua i del nostre territori. Som conscients que, en el futur, aquests estudiants seran traductors, els qui podran fer recerca a la universitat, el relleu dels catalanistes que hi ha pel món i a les universitats d'arreu. I que es podran dedicar a la gestió cultural amb un ull posat en la qüestió catalana".

"Són la nostra 'pedrera'. I des del Llull els volem acompanyar en el seu recorregut d'estudis catalans perquè sigui el més sòlid i llarg possible". Plantar una llavor per fer possible un bon horitzó per la nostra cultura, com a tasca essencial de l'activitat de la institució.