Les fires i els festivals literaris em fan sentir feliç, des de sempre, sempre m’han fet sentir feliç, i n’he fet moltes, fent-hi papers diversos. Les fires sempre m’han fet feliç i això, que pot semblar una cosa anecdòtica és, de fet, el més important. Les fires tenen un objectiu i un enfocament professional, això no ho podem oblidar, de la mateixa manera, que en els pobles, tradicionalment, el dia de mercat té un sentit comercial. Es tracta de comprar i vendre.

Però es tracta de molt més.

Les fires, com els mercats, com les festes tradicionals, com les festes majors que es celebren a cada poble, com el Nadal, són una celebració.Són moments per trobar-nos. Les fires, com les festes, com el Nadal, és el moment de tornar a veure’ns, de mantenir una relació personal, de reforçar-la, de replantejar-la, o de crear-ne de noves.

Ara és molt fàcil connectar-nos per twitter o per whatsapp, fins i tot els mails semblen ja una cosa del segle passat.Però el twitter i el whatsapp no pot fer allò que pot fer una fira, que és fer una abraçada, mirar als ulls, fer una copa, compartir una complicitat íntima i única. El twitter i el whatsapp son molt útils. Però cap emoticona és més efectiva que un somriure de veritat o una abraçada.

Les fires són un lloc on fer negocis, però aquests negocis sempre els fem amb persones, i si volem que els vincles professionals siguin sòlids, cal que siguin també vincles personals. 

Sempre he procurat anar a les fires a viure, a riure, a sorprendre'm, a commoure'm... i fent tot això he conegut gent especial amb qui he desitjat fer coses, i aquestes coses s’han concretat en negocis. Nosaltres, al Mediterrani, tenim una tradició ancestral de vida al carrer, de vida a les places, de mercats i de tradicions comunitàries.

Les fires no són altra cosa que la continuació d’aquestes fires tradicionals, de les festes ancestrals, en les que es celebra la vida i l'amistat.