“Sanjosé ha convençut al jurat perquè les seves traduccions dels poemes de Maragall permeten als lectors de parla alemanya disposar d’una poesia lingüísticament pionera”, va assegurar el ministre d’Art, Bernd Sibler. A més, el jurat va felicitat les seves traduccions ja que són “un intent d’explorar i utilitzar els mitjans de la llengua d’arribada sense perdre la naturalesa lingüística”.
El titular de Belles Arts alemany també va subratllar que “la diversitat de les llengües europees és un valuós bé cultural del qual podem estar orgullosos en una Europa unida”. També va remarcar que els traductors literaris permeten “conèixer les veus poètiques d’aquestes diferents cultures en la nostra llengua”, va manifestar.
Àxel Sanjosé, lletrista alemany - català
Àxel Sanjosé (Barcelona, 1960) és doctor en filologia alemanya per la Universitat de Munic i, des del 1988, professor adjunt de l’Institut de Literatura Comparada de la mateixa institució.
Ha publicat en versió alemanya una selecció de poemes de Llibre de Sinera de Salvador Espriu (1991) així com el cicle «La roda del temps» del mateix autor (2013), l’antologia vier nach amb textos d’Enric Casasses, Eduard Escoffet, Arnau Pons i Víctor Sunyol (2007), un volum amb Els miralls i L’espai desert de Pere Gimferrer (2007) i una selecció de poemes de Feliu Formosa (2011). També ha traduït poemes de Carles Duarte, Maria Josep Escrivà, Gemma Gorga, Isidre Martínez-Marzo, entre d’altres. Conjuntament amb Arnau Pons va fer una versió catalana de poemes de Durs Grünbein per al Festival de Poesia de Barcelona. Ha escrit el poemaris Gelegentlich Krähen [Cornelles ocasionals] (2004) i Anaptyxis (2013) en llengua alemanya.
Joan Maragall, l’entrada de la literatura catalana a la modernitat
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La simplicitat i l’espontaneïtat del llenguatge van marcar la seva obra sobretot poètica, tot i que també és important la seva producció en prosa, els articles periodístics i les traduccions, principalment d’autors alemanys com Goethe, Nietzsche i Novalis. Va contribuir a la recuperació del catalanisme a través de gèneres populars (el segon llibre Visions i Cants (1900) ho mostra clarament) i també a través dels seus incisius articles periodístics. Alhora va fer un exercici de dinamitzar la llengua. Poc a poc va rebutjar les possibilitats estètiques del modernisme i va reflexionar sobre la pròpia experiència creadora a través de la simplificació dels temes, de la mètrica, dels recursos lingüístics i de la retòrica. És el que es coneix com la “teoria” de la paraula viva, que va crear escola. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.
