Sobre el festival
Durant Play, Kortrijk no només es converteix en un festival d’art contemporani, sinó que també reflexiona sobre la nostra relació amb el “joc” (Play): La manera com el joc influencia el nostre rol a la societat, l’evolució, el coneixement cognitiu. L’exposició consisteix en un conjunt d’obres d’art que demostren que el “joc” és quelcom natural, que descobrim en la nostra infantesa del no-res. El “joc” continua tenint un paper crucial en la nostra manera de relacionar-nos amb els conflictes, de crear relacions. Aquestes forces invisibles són revel·lades al visitant i participant d’aquest projecte. Kortrijk es converteix en un terreny de joc pel talent creatiu, i juga un paper crucial en el paisatge cultural de Flandes. Kortrijk és una ciutat membre del Creative Cities Network de la Unesco.
Els comissaris de Play: Kortrijk són Hilde Teerlinck i Patrick Ronse. Hilde Teerlinck (Bruixes, 1966) resideix a Barcelona i és la Directora General de la Han Nefkens Foundation, Del 1994 a 1999, va ser la directora artística del Pavelló Mies Van der Rohe, on va convidar a artistes internacionals de reconegut prestigi a fer intervencions dins l’espai públic del pavelló. Del 2002 al 2006 ha estat directora artística del Centre d’Art Contemporain (CRAC) d’Alsace a Altkirch i de 2006 a 2014 va ser directora del Fons d’Art Contemporain (FRAC) Nord-Pas de Calais. Hilde Teerlinck està molt familiaritzada amb l’escena de l’art contemporani català i ha convidat a tres artistes catalans a formar part del programa expositiu de Play:Kortrijk: Anna Marin, Tere Recarens i el col·lectiu Map 13.
Sobre els artistes convidats
Anna Marin Figueres és una artista catalana. Molt influenciada per la seva relació amb el Nord d’Àfrica, la seva obra tracta sobre temes relacionats amb el racisme, la immigració (concretament la figura de l’immigrant i la pèrdua de les seves arrels) i la multiculturalitat. Entre les seves exposicions individuals destaca l'exposició “Sic Transit” de Espai 13 de la Fundació Joan Miró, comissariada per Ferran Barenblit. En la seva exposició va col·locar tones d'agulles a terra per representar el mar. La mostra partia d'una frase de l'escriptor Luis Goytisolo: «Les aigües de Gibraltar no es poden convertir en un nou mur de Berlín, ni el teló d'or de l'Europa comunitària en un succedani del desaparegut teló d'acer.» L’obra de Anna Marin realitza per Play:Kortrij és “The work on a string”, un projecte creat expressament per l’esdeveniment, en col·laboració entre Anna Marin i Josep Saguer, luthier.
El projecte consisteix en una instal·lació de tres escultures construïdes amb fusta de faig i cordes de clavecí o pianoforte. La primera pren forma d’una finestra quadrada i les altres de dues portes. La finestra es recolza damunt d’una altra finestra amb llum natural i descansa sobre catifes de color gris utilizades per les mudances. Les portes són una metàfora de l’entrada dels emigrants cap a Europa que els barra el pas amb fronteres invisibles. Una de les portes a la sala bloqueja el pas del visitant i l’altra inicia la bona acollida. Aquesta s’ubica en un lloc de pas a la sala o un altre indret proper, sigui una escala o una porta de carrer, assenyalant l’inici d’un so lliure de ser interpretat pel visitant, i que més tard l’acompanyarà en tot el seu itinerari, “a world on the string”.
Els altres dos artistes catalans presents a la biennal són el MAP13 Barcelona (Marianna Palumbo, David Lopez y Marta Domenec) i Tere Recarens.
MAP 13 és un col·lectiu d’arquitectes catalans que combinen mètodes tradicionals de construcció amb maó amb tècniques digitals avançades. Map 13 realitzaran una gran instal·lació de gran embergadura in situ, un espai fet per resguardar-se del temps, per relaxar-se. Es preveu que aquesta instal·lació estigui exposada durant 10 anys.
Tere Recarens presenta dues obres: 'Heaven and Earth' i 'Teram Garden'.