La Universitat de Bucarest ha volgut acollir la celebració d’aquesta edició del Col·loqui en ocasió de la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la creació del Lectorat de català al Departament de Lingüística Romànica, Llengües i Literatures Iberorromàniques i Italià de la Facultat de Llengües Estrangeres de la Universitat de Bucarest, el curs 1992-1993. Amb anterioritat, els Col·loquis han tingut lloc a Budapest (2006), Lleida (2009), Salamanca (2012) i València (2015).

La presidència honorífica del XVIIè Col·loqui recau en Jana Balacciu Matei (Institutul de Lingvistică „Iorgu Iordan – Al. Rosetti). Els altres membres del comitè organitzador són: Sanda Reinheimer Rîpeanu, Oana-Dana Balaș, Mioara Angheluță, tots ells de la Universitat de Bucarest i Xavier Montoliu (Institució de les Lletres Catalanes) qui va ser lector de català a la Universitat de Bucarest del 1992 al 1996.

El Col·loqui d’enguany ofereix dues conferències magistrals: la inaugural, a càrrec de Jana Balacciu Matei (Institutul de Lingvistică „Iorgu Iordan – Al. Rosetti”, Bucarest), traductora del català al romanès, que parlarà sobre Les traduccions del català al romanès ―rierols que porten històries per explicar la història i la de clausura, a càrrec de Lídia Pons (Universitat de Barcelona) que dictarà la conferència Com s’expressa la possessió en l’Atles Lingüístic del Domini Català.

Aquest esdeveniment universitari reunirà aproximadament un centenar d’investigadors i filòlegs tant romanesos estudiosos de la catalanística com professors de tot el domini lingüístic català així com altres especialistes i docents vinguts d’Alemanya, Espanya, Estats Units, França, Hongria, Israel, Itàlia, Polònia, Romania, Rússia, Suissa i Txèquia. Alguns dels docents participants són professors de la Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’Exterior, coordinada per l’Institut Ramon Llull com ara Joan Llinàs (Universitat de Bucarest), Maria Dasca, professora a la Universitat de Harvard o Pau Bori (Universitat de Belgrad).  Els assistents al Col·loqui abordaran temes científics de filologia catalana i d’estudis de llengua, literatura, traducció i didàctica en quatre seccions de treball, tres de les quals comptaran amb una conferència plenària:

- El català entre les llengües romàniques. Intercanvi, estudi i comparatística entre el català, el romanès i altres llengües romàniques. Conferència D’on vénen les causals?: entre la gramaticalització i la lexicalització, a càrrec de Manuel Pérez Saldanya (Universitat de València).

- Clàssics de la literatura universal a la literatura catalana. L’accés i la recepció. Conferència Tríptic de traducció: Víctor Català, Salvador Espriu i Carme Riera, a càrrec de Francesco Ardolino (Universitat de Barcelona).

- Els traductors del català i al català com a prescriptors. El paper del traductor entre l’escriptor i l’editor. Conferència Traductors de confiança o la confiança dels traductors i editors de postguerra, a càrrec de Montserrat Bacardí (Universitat Autònoma de Barcelona).

- Didàctica del català com a llengua estrangera i noves tecnologies. La presència de les noves tecnologies a l’ensenyament és un fet. Quins són els avantatges i els inconvenients del seu ús?

Durant el Col·loqui, tindrà lloc, entre d’altres, la taula rodona El cànon: quin cànon? amb una conversa entre els crítics literaris i escriptors Marius Chivu i D. Sam Abrams, moderada per Izaskun Arretxe, directora de l’àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull. Així mateix, el Palau Cantacuzino – Museu Nacional George Enesc acollirà un concert de cançons catalanes i romaneses interpretades per la soprano Simona Jidveanu, acompanyada de la pianista i traductora Lavinia Coman.

Aquest és la segona vegada que la Universitat de Bucarest acull un col·loqui de catalanística després d’haver organitzat, l’any 2015, el congrés Llengües i Cultures en contacte. Diàlegs culturals mitjançant traduccions literàries, les actes del qual es presentaran precisament en aquest encontre acadèmic.

L’ensenyament del català a Romania

Des del Comissionat de promoció de l’ensenyament del català a les universitats de fora de l’àmbit territorial, constituït per la Generalitat de Catalunya i les universitats catalanes, es va obrir un lectorat a la capital romanesa el curs 1992-1993 a petició de la mateixa Universitat de Bucarest, formalitzada per la doctora Sanda Reinheimer Rîpeanu, aleshores cap del Departament de LingüísticaRomànica, Italià, Castellà i Portuguès. El lectorat quedava incorporat dins d’aquest departament i oferia cursos facultatius de llengua catalana i també cursos de cultura i literatura catalanes.

Des de llavors, i d’una manera ininterrompuda, el lectorat ha tingut els professors Xavier Montoliu Pauli (1992-1996), Glòria Roig (1996-1997), Joan Llinàs Suau (1997-2016) i Jordi Cassany Bates (a partir del curs 2017-2018). El curs acadèmic 2005-2006, la Universitat de Bucarest va començar a aplicar el Pla Bolonya, i  es va introduir l’especialitat de català com a grau en Llengua i Literatura catalana. El programa s’organitza cada dos anys. Fins al curs 2014-2015, hi ha hagut 4 promocions de llicenciats, amb un total de 81 estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalana fins al curs 2014-2015. El curs 2017-2018 acabarà la sisena promoció i ha començat la setena.

La Universitat de Bucarest forma part de la Xarxa d’Estudis Catalans a l’Exterior coordinada per l’Institut Ramon Llull, que està formada actualment per 150 universitats de 30 països diferents que imparteixen estudis de llengua i cultura catalanes fora del domini lingüístic. L’IRL promou aquests estudis a universitats de l'exterior, amb les quals subscriu acords per a la implantació o la consolidació d'estudis catalans, i dóna suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d'ajuts.