Dia d’estudis sobre l’obra lírica de Ponç Pons  

Aix-en-Provence,  23 de març 2018 a les 14h

Dirigit als estudiants catalans de l'agregació externa d'estudiants espanyols i catalans de llicenciatura i màster. Obre al públic fora.

Participen el poeta Ponç Pons, Mònica Güell (Universitat París-Sorbona) i Estrella Massip i Graupera (Universitat d'Aix-Marsella).

Sala B102, Edifici Egger, Campus Schuman Universitat Aix-Marseille

29 Avenue Robert Schuman, 13100 Aix-en-Provence

Trobada sobre la poesia de Ponç Pons

París, 6 d’abril a les 18h

El Centre d'Estudis Catalans us convida a dialogar amb el poeta de Menorca Ponç Pons al voltant de l'antologia Escrits Flames (2005) i les col·leccions Al Marge, Lira de Bova, Desert Ines, On s'acaba el remitent, Estigma, El salobre, Abissinia, Pessoanes, Nura, El rastre blau formigues, Camp de bard, Dillatari. Es tractarà de l'ecopoètica, la intertextualitat, l'amor de la llengua i l'escriptura, clau d'aquesta singular poètica que ha guanyat nombrosos premis. Ponç Pons també és un traductor.

Organitzat pel Centre d'Estudis Catalans, en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull i el Màster LLCER.

Sala Delpy, Institut d'Estudis Iberoamericans i Llatinoamericans

31 rue Gay-Lussac, 75005 París

Inscripció requerida abans del 4 d'abril

Contacte : secretariat.etudes-catalanes@listes.sorbonne-universite.fr

Ponç Pons (Menorca, 1956) va ser un lector precoç que, als deu anys, va començar a fer poemes i va descobrir que l'únic destí vivible era la literatura. "Illòman" declarat que es considera "menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos" i afirma que "Ser menorquí és ser estranger pertot / Ser menorquí és una malaltia", confessa que escriu per a un lector invisible que té les faccions mesclades de tots els autors que estima (Pessoa, Quasimodo, Seferis...).

La seva obra, plena de referències culturals i reflexions ecolingüístiques, ha guanyat prestigiosos premis i l'ha convertit en un dels poetes més importants de Les Illes. Admirador de Spinoza, viu apartat del món literari, tot repartint el seu temps entre l'ensenyança (és catedràtic de literatura), la dedicació a la família, la passió per la poesia com a forma de coneixement i el retir al camp en la cabana d'una estància que es diu "Sa Figuera Verda". Escriu a mà i de nit.