ACN Londres.- Centenars d’editorials, autors, agències literàries, distribuïdors i d’altres actors de la indústria llibretera han estat presents, del 12 al 14 d’abril, a la Fira del Llibre de Londres, la segona més important del món després de Frankfurt. A més de conferències, tallers i activitats diverses, el Centre Internacional de Drets ha acollit gran part de l’agitació de la fira. I és que és en aquest espai on les agències literàries donen a conèixer els seus autors, les editorials mostren els seus catàlegs i l’oferta i la demanda es poden donar la mà.

Presentar novel·la catalana al món ja és normal

A ningú el sorprèn que s’escrigui en català i que hi hagi best-sellers en català, assegura Anna Soler-Pont, directora de l'agència Pontas. Presentar novel·la catalana al món ja és normal; hi ha traductors i traductores del català a gairebé totes les llengües i ja fa anys que l'idioma no és un impediment. L'editora, que fa 18 anys que assisteix a la Fira del Llibre de Londres i 24 a la de Frankfurt, subratlla el bon moment de les lletres catalanes. Internacionalment està considerada una literatura europea, molt oberta, molt eclèctica i molt diversa, explica i de fet és el que tenim; des d'autors i autores de novel·la històrica fins a autors contemporanis que expliquin el que està passant avui i d'altres que expliquen històries d'altres paisatges, més enllà de Barcelona.

L'Agència Pontas, fundada a Barcelona fa més de 24 anys, representa actualment una vuitantena d'autors dels cinc continents. D'entre els catalans, els que tenen més projecció per aquest 2016 hi ha Rafel Nadal i la seva novel·la 'La maledicció dels Palmisano'. Properament es publicarà en 10 llengües, explica Soler-Pont, recordant que la primera adaptació es va fer a l'holandès i la més recent a l'anglès. Justament acabem de vendre els drets a una editorial de Londres, es felicita l'editora, il·lusionada que Nadal es publiqui en anglès a través de Transworld, un segell molt potent i comercial que pertany a Random House.

Un altre nom que promociona actualment l'agència Pontas és Blanca Busquets, una autora molt prolífica que ha despertat molt d'interès amb la seva darrera novel·la, 'Jardí a l'obaga'.

A més, l'agència Pontas ha estat nominada, per segon any consecutiu, a millor agència literària internacional. Finalment no hem guanyat, però estem igualment orgullosos, assegura Soler-Pont, que tot i no conèixer exactament què valora el jurat creu que s'ha volgut reconèixer el caràcter internacional de l'agència i les ganes d'obrir-se al món.

Creixen les traduccions a l'anglès

L'anglès és, probablement, una de les llengües més importants del món, també pel que fa a creació literària. No obstant això, és un mercat molt hermètic on només el 3% d'allò que es publica són traduccions. Hi ha un munt de països que fan literatura en anglès, des del Carib fins a l'Índia, explica el traductor britànic, Peter Bush. Els editors creuen que no és necessari recórrer a les traduccions, ja que poden conèixer el món a través de la literatura feta en anglès, una tendència autosuficient i falsa que està canviant. La literatura catalana encara es coneix poc però la marca Barcelona, la Guerra Civil o la tradició artística de Gaudí, Miró o Dalí segueixen sent temes estrella.

No obstant això, en els darrers dos anys, les traduccions a l'anglès destinades al Regne Unit i als Estats Units han crescut notablement, arribant a una desena d'adaptacions l'any, segons l'Institut Ramon Llull. Hi ha clàssics com Mercè Rodoreda -de fet 'La plaça del diamant' és l'obra catalana traduïda a més llengües -, 'Canigó', de Jacint Verdaguer o 'Vida amarga', de Josep Pla, però també autors contemporanis com Marc Pastor, Care Santos o Toni Sala, entre d'altres.

Bush, ha traduït més de 15 obres del català a l'anglès en els darrers anys. Des de 'La plaça del diamant', de Mercè Rodoreda, passant per 'El quadern gris', de Josep Pla, 'Pa Negre', d'Emili Teixidor o més recentment 'Incerta glòria', de Joan Sales. Tot i que reconeix que és molt difícil definir la literatura catalana sí que hi reconeix trets estilístics comuns. Hi ha un toc irònic però també molt sofisticat, tant des del punt de vista de la prosa com pel que fa a l'anàlisi de la societat, apunta Bush. Unes característiques que fan la literatura catalana molt interessant pels lectors britànics i nord-americans, ja que en aquests mercats també hi ha aquesta tradició d'anàlisis irònic literari.

Una altra de les obres catalanes traduïdes l'any passat a l'anglès és 'Jo confesso', de Jaume Cabré. El director d'Arcadia Books, Piers Russell-Cobb assegura que la seva decisió va ser un pressentiment, ja que no havien llegit la novel·la però havien quedat meravellats per les crítiques. Ens va semblar que Cabré representava molt bé la independència que percebem en la literatura i l'art català explica Russell-Cobben.

Xina, un mercat per descobrir

Glòria Masdeu, procedent de l'agència literària de Carmen Balcells, fa anys que treballa per l'editorial xinesa Shanghai 99. S'especialitza sobretot en literatura estrangera i entre els autors n'hi ha també de catalans. L'any 2015, Shanghai 99 va publicar 'El món sobre rodes', d'Albert Casals. Els va fascinar la història i com un noi amb cadira de rodes i gairebé sense diners podia aconseguir fer la volta al món, explica Masdeu. El públic xinès, cada vegada més interessat en la literatura de viatges, també ha acollit molt càlidament 'Maletes perdudes', de Jordi Puntí, que acaba d'arribar al mercat xinès. Els ha agradat molt la picaresca i el sentit de l'humor que desprèn la novel·la.

Recentment, Shanghai 99 també ha adquirit els drets de dos autors clàssics com són Mercè Rodoreda i Josep Pla. Començarem amb una antologia de contes de Rodoreda i una obra mestra com és 'El quadern gris' de Josep Pla, explica Masdeu, que tot i reconèixer que la literatura catalana es coneix molt poc a la Xina, l'assaig narratiu i les memòries funcionen molt bé.

Catalunya, convidada especial a la propera Fira del Llibre de Varsòvia

Barcelona i la literatura catalana seran les convidades especials de la Fira del Llibre de Varsòvia que se celebrarà a la capital polonesa entre el 19 i el 22 de maig. L'Institut Ramon Llull destaca aquesta participació com una gran oportunitat per impulsar nous contactes professionals i oportunitats de negoci entre els sectors editorials polonès i català, i per promoure la traducció dels clàssics de la literatura catalana. Però abans que aquesta participació es materialitzi, ja s'ha notat un creixent interès del públic polonès. Les traduccions al polonès s'han disparat en els darrers dos anys, expliquen des de l'Institut. L'any 2015, es van traduir una vintena d'obres al polonès, com 'Quan en dèiem xampany', de Rafel Nadal, 'Maletes perdudes', de Jordí Puntí, 'Plans de futur', de Màrius Serra i 'Paraules a mitges', de Blanca Busquets, entre d'altres.

En la mateixa línia, Anna Soler-Pont, comissària del programa de cultura catalana a la Fira de Frankfurt del 2007, quan Catalunya en va ser la convidada d'honor, destaca la importància d'aquestes fires i agraeix la tasca de l'Institut Ramon Llull. Són diners públics molt ben emprats, assegura.