Institut Ramon LLull

Una exposició retrata la Barcelona de Picasso i Gaudí a Ferrara

Arts.  Ferrara, Itàlia, 19/04/2015

La rosa de foc. La Barcelona de Picasso i Gaudí és una exposició que indaga en l’escena artística barcelonina del tombant del segle XIX al XX. S’emplaçarà al Palazzo dei Diamanti, a la ciutat italiana de Ferrara, durant tres mesos, del 19 d’abril al 19 de juliol. L’objectiu de la mostra és evocar l’època daurada de l’art i la cultura que va prendre el nom de modernisme català. Fa un repàs per personatges tan famosos com Picasso o Gaudí, però també per artistes menys coneguts a Itàlia, com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada-Camarasa o Isidre Nonell.




L’exposició, comissariada per Tomàs Llorens i Boye Llorens, està organitzada per la Fondazione Ferrara Arte i obre la temporada 2015-2016 al Palazzo dei Diamanti, que programa exposicions seleccionades per mostrar a Itàlia artistes poc coneguts o importants punts d’inflexió en la història de l’art des de perspectives inèdites. A La rosa de foc no només s’hi exhibiran pintures, sinó també l’arquitectura de Gaudí i altres arts com els models teatrals, l’escultura, la ceràmica, les arts gràfiques o les joies. La mostra és, en definitiva, una representació de l’art i les arts a Barcelona entre el 1888 i el 1909.

Es tracta d’una mostra molt colorista, que passa de les imatges fantàstiques de la vida moderna basades en els models de naturalisme i impressionisme francès, a les paletes àcides i brillants que evoquen l’atmosfera bohèmia de cafè i trobades nocturnes, fins a arribar al blau, el color escollit per molts artistes per expressar el dolor i la solitud enfront el progrés, dominant de l’última sala de l’exposició.

A més d’artistes de gran reconeixement, es proposen artistes que, tot i ser desconeguts per a la majoria, també són d’un nivell altíssim. Alguns exemples són Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada-Camarasa, Juli Gonzàlez, Joaquim Mir o Isidre Nonell; artistes que, a diferència de Picasso, van tornar a la seva pàtria després d’aparèixer, i fins i tot triomfar, a París. Tots aquests noms permeten fer-se una idea al visitant del caràcter eclèctic i polifacètic del moviment. Un moviment que es va projectar cap als grans moviments culturals europeus, però al mateix temps estava molt atent als seus orígens medievals.

L’auge de la ciutat va quedar patent a l’Exposició Universal de 1888, que posava de manifest el desenvolupament econòmic i urbanístic de la ciutat i que va contribuir a difondre idees trencadores de modernitat. Durant el creixement, cada cop més ràpid, de la capital catalana, que tenia com a model la París fin de siècle i altres ciutats europees, convivien nous models de vida, un nou benestar i noves visions creatives. En aquells anys, a Barcelona, el dia seguia la nit, i les cafeteries i les reunions de les Rambles i el Barri Gòtic bategaven amb gent i encontres. Els poetes, els intel·lectuals i els pintors tenien el seu punt de trobada a Els Quatre Gats, des d’on sortien per escampar-se per tot arreu.

 

LA ROSA DE FOC. La Barcelona de Picasso i Gaudí

Ferrara, Palazzo dei Diamanti, del 19 d'abril al 19 de juliol 2015

Horaris d’obertura

Del 19 d’abril al 31 de maig: 9h – 19h

De l’1 de juny al 19 de juliol: 10h – 20h

També obert el 25 d’abril, l’1 de maig i el 2 de juny

La mostra s’exhibirà al Palazzo dei Diamanti del 19 d’abril al 19 de juliol

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"