El Temporada Alta organitza la Setmana de Creació Contemporània per tercer  any consecutiu. Quin balanç fa de les dues edicions anteriors?

N’hem de fer una valoració positiva. En poc temps hem aconseguit començar a consolidar aquest moment de Temporada Alta com a punt de trobada de la professió teatral a Girona i, cada cop més, anem aconseguint que a aquest punt de trobada hi acudeixin representants de les institucions més prestigioses d’Europa, com el Festival d’Avignon, el Théâtre Ôdeon i el Théâtre de la Ville de París, el Kunsten Festival des Arts de Bruxelles, el Foreign Affairs (Festival de Berlín), RomaEuropa…

Ara cal consolidar definitivament aquest punt de trobada, estant atents a les necessitats i interessos dels operadors internacionals per tal de que aquesta trobada segueixi essent útil tant pels visitants internacionals com per les companyies catalanes que presentem en aquesta programació.

Enguany, la dansa contemporània té un paper destacat amb el projecte #FF80. Creu que el factor que la dansa no tingui una llengua facilita la comprensió per part del públic internacional?

Les fronteres entre la dansa i el teatre sóc cada vegada menys nítides i els llenguatges es barregen cada vegada més. Ara ja no és una afirmació tan certa que els espectacles de dansa no utilitzin cap llengua perquè cada vegada més incorporen la paraula en les seves propostes. Justament aquest any ho hem pogut comprovar en alguns dels espectacles presentats dins el cicle #FF80 on tant Portland de Marcos Morau y Lali Ayguadé com Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke d’El Conde de Torrefiel utilitzaven la paraula de forma important.

De totes maneres, sí que és cert que els espectacles que no utilitzen la paraula o que la paraula no és l’element fonamental de l’espectacle tenen més facilitat per circular internacionalment. Això, evidentment, amb moltes excepcions; hi ha també molts espectacles de text, tant d’aquí com de fora, que tenen un gran recorregut internacional.

La novetat d’aquesta Setmana Contemporània de Creació és la presentació d’espectacles només per a un públic de professionals. Quin impacte creu que tindrà?

Creiem que tindrà el mateix impacte. De fet, d’espectacles acabats només pel públic professional només se n’ha programat un, El policía de las rata” perquè no era possible programar-la durant la Setmana de Programadors. La nostra idea és fer una programació accessible pel públic del festival i convidar-hi als programadors. No tindria gaire sentit fer dins del festival una programació per a professionals diferent de la que proposem al públic general.

Una altra cosa són les presentacions d’espectacles en procés de creació que han presentat artistes com Xavi Bobés o Pere Faura. En aquest cas la idea és presentar als professionals projectes que s’estrenaran la propera temporada per generar interès, afavorir el contacte directe entre els professionals, l’artista i el projecte en procés, i promoure la contractació anticipada o la participació en la producció de l’espectacle.

Després de 22 anys de festival, en un moment de plena crisi, amb l’augment de l’IVA al 21%, el Temporada Alta segueix mantenint el favor del públic. Com ho aconsegueix?

Probablement per una suma de moltes raons: haver fet un treball de públics des del primer any, perquè la programació està pensada per a un públic molt divers mirant que per a cada target de públic hi hagi els millors espectacles possibles, també per la implicació de molts col·lectius amb el festival (empreses, Universitat, associacions, etc.) i, per sobre de tot, crec que per la qualitat de la programació.

El Temporada Alta aposta per les obres d’autoria catalana, amb 42 espectacles programats, amb la voluntat de ser un trampolí per les companyies cap a l’escena internacional. Com es plantegen l’enllaç entre les companyies d’aquí amb els programadors internacionals?

El teatre que s’està fent en aquests moments a Catalunya és perfectament comparable artísticament amb el que es fa a altres països europeus, però hi ha encara un gran desconeixement per part d’alguns dels operadors europeus més importants. Per ajudar a les companyies catalanes de cara a la internacionalització, el que hem d’aconseguir és que siguin conegudes pels programadors internacionals. Per aconseguir aquest coneixement es poden fer dues coses: o portar els programadors aquí perquè les vegin –i justament aquesta és la idea central de la Setmana de Creació Contemporània- o ajudar-les a sortir des d’aquí, i això també ho estem fent amb iniciatives com Temporada Alta en Buenos Aires.