A Avignon à la Catalane es presenta una lectura de Lleons, la segona peça de la “trilogia animal”, que es completa amb Búfals i Girafes i que parla de les relacions familiars. Què explica en aquesta obra i què vol transmetre als espectadors?

Són les dotze de la nit, un noi, de la zona alta de la ciutat, entra en una bugaderia  d’un barri amb pocs recursos econòmics amb la camisa tacada de sang... Aquest és el punt de partida, el text combina comèdia, suspens i drama, equitativament. Una trobada entre dues realitats socials diferents.

En els meus textos hi ha una galeria de personatges desprotegits, solitaris, marginals que no encaixen enlloc. La família per a ells no és el lloc d’on vénen, sinó el lloc on van. Sempre són personatges disfuncionals als que estimo profundament. Creen noves famílies/clans per combatre el fracàs íntim i social que arrosseguen. En el seu fons hi ha una insatisfacció permanent, sempre han de buscar alguna cosa més.

Amb aquesta trilogia va guanyar el premi de la Crítica al millor text. Com valora el gran èxit i reconeixement d’aquesta trilogia?

Molt agraït per aquest premi. En el moment en el que me’l van donar va representar una empenta. El fet que la crítica valori el risc i la singularitat és una bona notícia, crec.

Després de la “trilogia animal”, el 2011 va començar a treballar en una altra trilogia que pretén retratar les generacions que tenen en comú la marginació econòmica i social. Les dues primeres parts Els jugadors i Un refugi indie, ja s’han estrenat. Perquè trilogies?

La trilogia em permet desenvolupar un tema des de diverses perspectives. Aquest  recorregut conceptual té més marge per trobar contradiccions i això sense cap mena de dubte, enriqueix el discurs ideològic i també l’escènic.

És autor, director i actor. Amb quina de les tres es queda?

Ara amb la d’autor, però les eines que he obtingut fent d’actor no les canvio per res del món.

Què suposa per a vostè la presentació de la lectura dramatitzada de Lleons a Avinyó gràcies a la Maison Antoine Vitez i el suport de l’IRL?

Goso dir que és un privilegi, aquest festival, amb el permís del festival Temporada alta, és el més important d’Europa. Ser en aquest aparador és una oportunitat única. Més del 75% de les lectures dels meus textos acompanyades per l’Institut Ramón Llull s’han acabat convertint en muntatges, no cal dir que espero que aquesta vegada sigui també així.   

x04z13