Com valores que la teva obra protagonitzi un espai destacat al Centre George Pompidou, un dels grans centres divulgadors de l'art contemporani a nivell europeu i internacional?
Positivament, és clar, no es pot valorar de cap més manera. És un honor, tot i que a nivell personal, el fet d'exposar coses meves del passat no em motiva gaire. De fet, només m'interessa ensenyar el més nou, el que encara no s'ha vist. La resta, en el fons, és arqueologia. 

Un creador "Undergraun" com tu (aquest és el nom de la teva productora) com es troba acollit pels grans temples de la cultura, com en aquesta ocasió a París?
Bé, jo vinc del no res, però el que faig és molt seriós i molt important, per tant, una bona repercussió en els cercles crítics és natural. Dit això, aquests grans temples no representen valors absoluts, s'equivoquen també, i sovint rendeixen tribut a artistes que amb el temps esdevindran insignificants.

Sabem que faràs una ponència sobre l'univers taurí. Quina és la teva visió pel que fa a aquest tema que genera constantment polèmica?
No tinc cap visió des del punt de vista ètic, només m'interessa l'aspecte estètic que és molt poderós i històricament ha interessat sempre a grans artistes. I per a mi, això justifica certes crueltats que, efectivament, en qualsevol altre context serien censurables. Al Pompidou només parlarem de l'estètica. 

A París també ens comunicaràs que un dels teus grans artistes de referència és Salvador Dalí. Quina és l'aportació essencial per a tu del geni de Figueres?
Jo no sé si és un dels artistes més bons del segle XX, però sí que és un dels més importants (amb Duchamp i Warhol). És un visionari (de fet, ell deia que seria recordat per la seva "cosmovisió"), que anticipa moltíssimes conquestes estètiques. I a nivell d'actitud, de subversió i de fantasia, és indiscutiblement únic i inoblidable. 

El president del Centre Pompidou, Alain Seban, ha reconegut que Albert Serra li recorda l'exuberància proteïforme de Dalí. Amb quins elements t'identifiques amb ell i la seva obra?
Amb cap, seria un atreviment massa gran. Jo només l'admiro i intento aprendre. Secretament, m'admira la seva barreja d'espontaneïtat i artificiositat extremes, a la que jo de forma natural també tendeixo.

Has manifestat diverses vegades que per a tu el cinema és la literatura de les imatges i el videoart n'és el seu llenguatge. Sempre has treballat seguint aquests conceptes?
És un mica més complex que tot això. Només em referia al fet que el cinema és transitiu, crea un món estètic, mentre que el videoart és un simple joc amb el llenguatge audiviosual, sense conseqüències. 

Al Festival de Cinema de Canes va créixer i es va consolidar el teu prestigi com a cineasta, amb la programació del teu aclamat film "El cant dels ocells". Al Centre Pompidou coneixerem més a fons, a més de l'obra, l'artista i l'home que és Albert Serra?
Pot ser. No em toca a mi jutjar-ho. 
 
Quin és el teu proper repte/somni?
El de sempre, ser lliure i independent de tot i de tothom. Desgraciadament, el treball de l'artista requereix uns sacrificis molt grans que el fan esclau d'un objectiu estètic i això topa amb aquest desig de ser lliure. És un lluita aferrissada, a mort.
Qui guanyarà? No ho sé. Ja ho veurem.

 
Dalí és un dels teus creadors de referència de tots els temps. Podries actualitzar-nos la teva llista de devocions amb alguna noms de l'escena artística actual?
És difícil. Les meves influències, en el fons, en el contingut, venen gairebé sempre de gent morta. La gent viva només m'influencia en les coses superficials, en la posada en escena de mi mateix. M'agrada la gent espontània i incorruptible: Vincent Gallo, Michel Houellebecq, Limonov (al que segueixo des fa molt de temps -i no a partir del llibre de Carrere-, malgrat que de la seva època a Nova York li va quedar un gran menyspreu vers Dalí, al que va conèixer...), etc.