Llorenç Comajoan, Universitat de Vic

En aquest taller es presenta el camp de l'adquisició de segones llengües a partir de la discussió de conceptes clau lligats als vessants cognitiu, lingüístic i social del procés d'ensenyament-aprenentatge del CLE. Es proposaran diferents activitats d'anàlisi i reflexió de la pràctica docent a l'aula de CLE, com ara l'adquisició de primeres i segones llengües, la interllengua, la motivació en l'aprenentatge de llengües o el paper de l'ensenyament de la gramàtica, i es faran propostes per establir lligams entre teoria i pràctica.

Roger Gilabert, Universitat de Barcelona

En aquest taller es treballarà el disseny de tasques per a la promoció de la producció i interacció orals i escrites en l'aprenentatge de segones llengües. En primer lloc es presentarà un breu resum teòric sobre l'aprenentatge de llengües i el paper de les tasques com a vehicles d'aprenentatge. Seguidament es consideraran els factors del disseny que professors/es poden manipular per a maximitzar les possibilitats de producció i interacció dels aprenents. En tercer lloc es realitzaran algunes tasques senceres i s'hi reflexionarà. L'objectiu és proporcionar als assistents eines per dissenyar les seves pròpies tasques comunicatives o transformar activitats ja existents en tasques. Les explicacions aniran acompanyades d'exemples pràctics associats a cadascuna de les opcions de disseny.

Rosana Acquaroni, Universitat Complutense de Madrid

La poesia és un vehicle universal d’expressió i transmissió d’emocions, idees i valors. No obstant això, els textos poètics continuen despertant moltes reticències a l’hora de portar-los a la pràctica com a material a l’aula de L2. Ens proposem reflexionar sobre el seu ús a l'aula i compartir diferents propostes didàctiques.

Xavier Fontich, Universitat Autònoma de Barcelona

Aquest taller presenta una proposta per treballar la gramàtica a l'aula de CLE a través de la noció de 'gènere discursiu', un concepte rellevant en els estudis socioculturals. Explorarem les nombroses ocasions en què els alumnes poden implicar-se en l'elaboració de gèneres diversos (des de peus de foto, a entrevistes, passant per ressenyes, crítiques o comentaris). Mostrarem com cadascun d'aquests gèneres implica unes tries lingüístiques determinades (llargària, nivells de formalitat, lèxic, modalització, etc.). I observarem com aquest fet els converteix en objectes ideals on integrar gramàtica i ús de la llengua, tant en nivells primerencs (alumnes amb destreses comunicatives mínimes) com mitjans i avançats. El taller està orientat a la reflexió (sobre els gèneres discursius), a la pràctica (elaborarem propostes concretes) i a la discussió (sobre les possibilitats que obre un treball així a l'aula de CLE).

 

 

 

Anna Brasas, Universitat Estatal de Sant Petersburg

Alba Codina, Universitat Estatal de Moscou

En aquesta presentació pretenem compartir la nostra experiència didàctica recolzada per les institucions acadèmiques i literàries russes de Sant Petersburg. És una presentació en tàndem perquè el projecte ha estat organitzat per les dues professores d’estudis catalans de Rússia i s’ha dut a terme gràcies a l’estreta col·laboració entre els dos departaments, el de Filologia romànica de la Universitat Estatal de Sant Petersburg i el de Lingüística Iberoromànica de la Universitat Estatal de Moscou.

Chantal Sobrino, Universitat de Sorbonne Nouvelle-París III

Aquesta comunicació pretén presentar la nova orientació que s'ha donat a la darrera assignatura que cursen els estudiants de català de la Universitat Sorbonne Nouvelle (París) que des de l'any passat s'anomena "Expressió oral a través del cinema català". Intentarem reflexionar sobre quina en pot ser la base metodològica, quins aspectes s'hi poden abordar i com orientar les activitats per tal que, essent lúdiques, presentin un interès i una utilitat reals. En el nostre cas l'assignatura pren una clara orientació, que és atacar el gran handicap dels estudiants francesos: la "veritable" expressió oral.

Marta Puxan, Universitat de Harvard

Aquesta comunicació exposa l’estat de la qüestió en el camp de l’ensenyament de les segones llengües en l’àmbit universitari i, específicament, en relació a dos problemes bàsics del mètode comunicatiu: un, el fet que la cultura, analitzada des d’un punt de vista crític i com a objecte d’estudi intel·lectual, hagi estat deixada de banda en les classes de llengua, especialment en els nivells inicials; i, dos, que l’ensenyament implícit de la gramàtica ha demostrat problemes seriosos en l’escriptura i l’expressió dels aprenents. La bibliografia recent ofereix diverses propostes metodològiques. Aquestes apunten cap a la idea que la cultura, des d’una perspectiva crítica, s’ha d’ensenyar des dels nivells inicials i de manera reflexiva i no folklòrica, integrant completament els aspectes gramaticals.

 

Immaculada Fàbregas, Universitat de la Bretanya Sud

En aquesta comunicació es presentarà la manera d’aprofitar els convenis internacionals existents a les universitats per tal d’organitzar activitats destinades a la difusió de la llengua, la literatura i la cultura catalanes a l’exterior. També es donaran exemples de possibles activitats que es poden organitzar en el marc d’aquests tipus de convenis.

Adrià Castells, Universitat de Manchester

Aquesta presentació pretén explorar, a partir d’una proposta pilotada enguany a Manchester, noves vies i models d’aprofitament de les estructures universitàries per fer extensible el coneixement de la llengua i la cultura catalanes a estudiants d’altres disciplines acadèmiques, així com també a col·legues i persones interessades de fora de l’àmbit estrictament universitari.

Carme Calduch, Universitat de Cambridge

En aquesta comunicació donarem a conèixer el projecte de pràctica autònoma de traducció dissenyat a través de Xarxallull. Explicarem també quines són les característiques dels estudis de català a la Universitat de Cambridge i per què va sorgir la necessitat de crear una eina per reforçar la pràctica de la traducció fora de l'aula i de forma independent. Així mateix, exposarem els reptes i les dificultats que ha suposat posar en marxa aquest curs, els punts forts i els febles del projecte, i les propostes de millora de cara al nou curs acadèmic.

Marina Massaguer, Universitat d’Oxford
Anna Subarroca, Universitat de Mannheim
Chantal Sobrino, Universitat de Sorbonne Nouvelle-París III
Helena Badell, Universitat de Saint-Denis, Paris 8

Ja sabem que no hi ha una fórmula màgica per aconseguir despertar l’interès dels alumnes, però en el marc del “Cultura en pràctica” van sorgir algunes idees que ens poden ajudar en aquest repte. Aspectes com la codefinició del temari en funció dels interessos dels estudiants, la conveniència (o no) de fer una introducció general en forma de mosaic, la connexió entre períodes i moviments artístics, la tria de materials o la negociació de l’avaluació poden tenir una rellevància notable a l’hora d’aconseguir motivar l’alumnat.

 

Espectacle Solitud. El pianista i compositor Manel Camp posa música a la novel·la de Caterina Albert (Víctor Català).

La Jazz Cava Rambla Montcada, 5