Els resultats de les recerques en l’aprenentatge de llengües recollides en publicacions diverses, entre elles el Marc Europeu Comú (MECR), fan referència no només a les capacitats que han de desenvolupar els aprenents per assolir un nivell acceptable de competència comunicativa, sinó també als mateixos processos d’apropiació dels nous sistemes lingüístics en tots els seus nivells: lèxic, gramatical, sociocultural o pragmàtic, etc. En aquest sentit, i per tal d’afavorir un aprenentatge significatiu de les llengües hem de centrar-nos, a més de la competència comunicativa com a objectiu d’aprenentatge, en el foment de la competència plurilingüe. Aquesta fa referència als mecanismes mentals que les persones (sobretot multilingües) posseïm i posem en marxa a l’hora d’enfrontar-nos a l’aprenentatge d’altres llengües que la o les maternes i que permeten optimitzar-ne l’aprenentatge. El tractament d’aquesta competència dóna compte de la importància de partir de les pròpies experiències lingüístiques i d’aprenentatge dels aprenents; d’altra banda, ha d’afavorir un aprenentatge significatiu i establir un lligam més emocional amb la llengua que s’està aprenent.

En aquest taller es treballaran estratègies didàctiques per a promoure en els aprenents una sensibilització cap a la nova llengua i la seva cultura a partir del contrast amb la o les pròpies llengües i d’activitats de consciència lingüística i d’aprenentatge.

Aquest taller pretén mostrar diversos aspectes del camp de la metodologia de l’ensenyament de llengües estrangeres des d’un punt de vista pràctic i crític. Consta de tres parts: en la primera es mostraran les principals metodologies que han existit al llarg de la història fins a l’actualitat i s’analitzaran materials de diferents èpoques. La segona part és una revisió crítica dels ‘tòpics’ sobre l’ensenyament de llengües estrangeres. Finalment, en la tercera part es tractaran casos pràctics sobre la didàctica aplicada a l’aula.

Professorat de la Xarxa universitària d’estudis catalans de l’exterior

L’objectiu de la sessió és reflexionar sobre la importància que la literatura i la cultura tenen a l’hora de desvetllar actituds positives en els estudiants que inicien l’aprenentatge del català. Així mateix es facilitaran eines i es donaran exemples pràctics per treballar la cultura i la literatura catalanes a l’estranger, tot aprofitant tant els recursos que ofereix Internet com les activitats que s’organitzen des de diferents institucions.

Babel es relaciona amb un dels prejudicis més potents amb què mirem el món de les llengües: que n’hi hagi tantes és la conseqüència d’un càstig. Per tant, el retorn al labium electum prebabèlic, “la llengua original”, representa un dels mites amb què sol justificar-se la substitució lingüística. Però en contra d’aquest prejudici, l’evolució dels homes ha dut d’una o d’unes poques llengües a les 5 o 6 mil que avui hi ha al món. I hi ha dut acompanyant, i ajudant-lo, el procés de construcció de les comunitats. No sembla pas, per tant, que sigui possible un món amb una sola llengua. Com tampoc no sembla possible un món sense una organització, la que sigui, comunitària.

En aquest món de les llengües, ple de diversitat, quin futur hi tindrà el català? En situacions de multilingüisme el paper determinant el marca la llengua que es fa servir per a la comunicació entre gent desconeguda. I aquesta llengua, per jugar aquest paper, he de ser coneguda per tothom. La qüestió clau, per tant, és si és possible que en un territori d’un estat-nació hi hagi dues llengües conegudes per tothom que puguin fer-se servir en la comunicació entre desconeguts. L’estat-nació, i la inevitable neteja ètnica que l’acompanya, són la causa del problema. I segurament un estat diferent en seria la solució.