|
Origen,
territori i població
La llengua catalana, del grup
de les neollatines, es va formar
entre els segles VIII i X a cavall
dels Pirineus, en els territoris
de l’Imperi carolingi que
formaven els comtats de la Marca
Hispànica. Els segles XII
I XIII es va estendre cap al sud
i cap a l’est amb les conquestes
territorials de la corona catalanoaragonesa,
i la frontera lingüística
va quedar establerta al final del
regnat de Jaume I.
L'àmbit
de la llengua catalana s’estén
sobre 68.000 km2 en els quals viuen
11.380.000 persones. Actualment és
present en set territoris distribuïts
en quatre estats: Andorra, Espanya,
que comprèn la major part
de la població i superfície,
França i Itàlia.
El coneixement
del català
El coneixement de la llengua catalana en els territoris que la tenen com a
llengua pròpia és desigual a causa de la diversitat de les realitats
històriques i polítiques. Les renovacions de censos i padrons
de 1986, 1991 i 1996 han estat aprofitades per a l’obtenció d’informació sobre
el grau de coneixements lingüístics. Se’n dedueix que, en
conjunt, el nombre de persones capaces de parlar-la és
de 7.300.000 i el de les que la poden entendre, de més de 9.800.000.
|