Irene Solà és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Audiovisual de la Universitat de Sussex. Va publicar un recull de poemes, que va guanyar el Premi Amadeu Oller, i la seva primera novel·la va ser guardonada amb el Premi Documenta, l’any 2017. S’han fet exposicions de la seva obra en diversos indrets, com la Whitechapel Gallery, a Londres, o el CCCB, a Barcelona. Amb Canto jo i la muntanya balla va guanyar, l’any 2019, el Premi Llibres Anagrama de Novel·la.

Sergi Pàmies és una figura amb presència habitual als diaris, a les ràdios i a la televisió. Va néixer a l’exili, a França, i ha publicat tres novel·les. Tanmateix, és sobretot reconegut pels seus reculls de contes. El 2007 va rebre el guardó literari Premis Ciutat de Barcelona i, el seu vuitè recull de contes, L'art de portar gavardina, va ser guardonat amb el Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa i el Premi Crítica Serra d’Or 2019.

Eva Baltasar (Barcelona, 1978) ha publicat deu reculls de poesia, pels quals s’ha endut diversos premis, incloent-hi el Miquel de Palol 2008, el Benet Ribas 2011 i el Gabriel Ferrater 2016. Dos anys després del seu gran debut com a novel·lista amb Permagel, va publicar Boulder, la segona novel·la d’una trilogia que es tancarà el febrer del 2022 amb la publicació de l’últim llibre, Mamut.

Marta Orriols ha esdevingut una de les millors novel·listes emergents de la literatura catalana. Va estudiar escriptura creativa a l’Ateneu Barcelonès i també és l’autora d’un breu recull de contes publicat el 2016. Els drets de la seva primera novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes, van ser venuts a diverses llengües fins i tot abans que se’n publiqués l’original en català, que el 2018 va guanyar el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any.

Josep Maria Esquirol (Sant Joan de Mediona, 1963) és professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el grup de recerca Aporia. És autor d’un gran nombre d’estudis sobre filosofia contemporània i imparteix seminaris sobre aquest tema en universitats estrangeres.

Aina Bestad (Mallorca, 1981) va estudiar Disseny a ESDi i va fer un postgrau en Il·lustració a EINA. Ha treballat com a dissenyadora de moda i d’estampats per a Miró Jeans i Women'secret. També ha dissenyat sabates per a Camper. És l’autora de la sèrie d’èxit mundial Què s’amaga... i del delicat Naixements bestials.

Borja Bagunyà és un dels autors més destacats de la nova generació d’escriptors catalans. És llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i les tres obres que té publicades han rebut grans crítiques. Amb només 24 anys, el seu llibre de contes Defensa pròpia va guanyar el Premi Mercè Rodoreda i el premi Qwerty. Des del 2011, és professor de Teoria de la Literatura a la Universitat de Barcelona. A més, és el cofundador de l’escola de literatura Bloom, també a la capital catalana.

Raül Garrigasait (Solsona, 1979) és escriptor i hel·lenista. A la seva obra de no-ficció ha tractat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més), els inicis de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se’n va) i la relació entre els clàssics grecoromans i el poder (Els fundadors). Amb la novel·la Els estranys va guanyar el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any i el premi El Setè Cel.

Rosie Goldsmith és una periodista especialitzada en arts i afers exteriors premiada en diverses ocasions. Va treballar durant vint anys a la BBC, on va presentar diversos programes emblemàtics, com Crossing Continents (‘Creuant continents’), A World In Your Ear (‘Un món a l’orella), Open Book (‘Llibre obert’) i Front Row (‘Primera fila’), i va viatjar per tot el món. Ha entrevistat personalitats del món cultural i literari com Margaret Atwood, Edmund de Waal, David Mitchell i Karlheinz Stockhausen. Goldsmith és una lingüista (francès, alemany i italià) i viatgera apassionada i ha viscut a Europa, Àfrica i els Estats Units. Actualment, combina el periodisme amb la presidència i el comissariat d’esdeveniments artístics i literaris al Regne Unit i arreu del món, tant de manera presencial com virtual a causa de la Covid-19. Coneguda per ser una gran impulsora de la literatura internacional, la traducció i l’aprenentatge de llengües, promou aquests valors sempre que pot. És la fundadora i directora del European Literature Network i redactora en cap de la revista The Riveter Magazine (el número dedicat a la literatura italiana sortirà el 2022). També va ser presidenta del jurat del EBRD Literature Prize des del 2018 fins al 2020 i, avui en dia, presideix de manera habitual festivals de literatura, com el de Cheltenham i Hay-on-Wye. Goldsmith col·labora amb organitzacions culturals importants, que engloben des de museus fins a festivals i universitats. Així doncs, participa en projectes com els de la Future Library (a Noruega), l’ELiT-European Literature Days (a Àustria), la Dutch Literature Foundation i el Swiss Arts Council.

Daniel Hahn és escriptor, editor i traductor. Ha publicat uns vuitanta llibres i ha rebut el Premi Internacional de Literatura IMPAC de Dublín i l’Independent Foreign Fiction Prize. A més, ha estat finalista d’altres guardons, com l’International Man Booker Prize. Entre els seus llibres recents trobem Catching Fire (‘En flames’), un diari de traducció.

Georgina Godwin és editora de llibres a Monocle 24 i presentadora de l’emblemàtic programa de literatura Meet the Writers (‘Coneix els escriptors’) i del programa d’actualitat The Globalist. Presideix esdeveniments arreu del món i presenta diversos podcasts comercials. Forma part de les juntes directives de les organitzacions benèfiques English PEN i Developing Artists. A Twitter es diu @georginagodwin.

Vassiliki Tzomaka és una dissenyadora i il·lustradora amb seu a Colchester, Regne Unit. Té un doctorat en il·lustració del Centre for Children's Book Illustration, Cambridge School of Art. Per a la sèrie 'Extreme Environments' (Thames & Hudson), es va basar en la seva llicència en química i mestratge en estudis ambientals per idear un enfocament visual distintiu per presentar als nens la vida en entorns extrems.

David Constantine (Salford, Inglaterra, 1944) ha publicat una dotzena de volums de poesia (el més recent – 2020 – Belongings); també dues novel·les i sis col·leccions de contes, la més recent d'elles The Dressing-up Box, 2019. Tea at the Midland (2012) va guanyar el Frank O’ Connor International Short Story Award. És editor i traductor de Hölderlin, Goethe, Kleist i Brecht. Va editar Modern Poetry in Translation (2004-12) amb Helen Constantine.

Jay Griffith ha estat premiada per molts dels seus llibres, incloent-hi Wild: An Elemental Journey (‘Salvatge: un viatge elemental’). Ha participat en diversos programes de ràdio i ha escrit per a molts àmbits, incloent-hi Radiohead i la Royal Shakespeare Company. La seva feina ha rebut grans elogis, entre els quals cal destacar els de Gary Snyder, Barry Lopez, Don Paterson, John Berger, Philip Pullman, KT Tunstall o Nikolai Fraiture. El seu últim llibre es titula Why Rebel (‘Per què rebel·lar-se’).

Max Porter és autor de tres novel·les que han estat premiades en diverses ocasions. Acostuma a col·laborar amb creadors teatrals, artistes i músics. La seva obra ha estat traduïda a més de trenta llengües. Viu a Bath, Anglaterra.

Daisy Johnson (Paignton, 1990) va guanyar el premi Edge Hill amb la seva primera col·lecció de contes, Fen, publicada el 2016. El 2018 va esdevenir l'autora més jove a ser finalista per al Man Booker Prize amb la seva novel·la debut Everything Under. La seva novel·la darrera novel·la, Sisters, es va publicar el 2021. Viu a Oxford.

Christopher MacLehose (Edimburg, 1940)és el fundador de Mountain Leopard Press. Anteriorment va fundar MacLehose Press, on va ser editor del 2008 al 2020, i Harvill Press, on va ser editor del 1984 al 2003. La seva especialitat és la a publicació de la literatura en traducció en els més alts estàndards i ha publicat literatura i ficció negre en traducció des de més de trenta-cinc llengües, així com escriptors premiats de moltes cultures. Va ser guardonat amb el London Book Fair Lifetime Achievement Award el 2006.

Rupert Thomson va néixer a Eastbourne, East Sussex, Anglaterra, i va estudiar Història Medieval i Pensament Polític a la Universitat de Cambridge. Les seves obres més reconegudes inclouen Secrecy, The Five Gates of Hell, Death of a Murderer, The Book of Revelation, Soft!, and The Insult i This Party’s Got to Stop. El 2015, Thomson va ser nomenat membre de la Royal Society of Literature. Viu a Londres. El seu llibre Barcelona Dreaming (Other Press, 2021) va rebre els reconeixements The Irish Times: Best Book of the Year; New York Times Book Review: Editor's Choice; The Times (UK): Book of the Week Pick; Foreword Reviews: Book of the Day Pick; Conde Nast Traveler: Best Book of the Season Pick.

Peter Bush va néixer a Spalding, Lincolnshire, l'any 1946. Un cop acabada l’escola, a mitjans dels anys seixanta, Peter estudià Llengües modernes a la Universitat de Cambridge, on l’interès per la literatura i la història catalanes tenien una forta tradició. Geoffrey Walker fou qui li va ensenyar l'art de la traducció, i el castellà el va aprendre de la mà d’Helena Valentí. Amb els coneixements que tenia tant de francès com de castellà, Peter va poder llegir la poesia de Carles Riba i Jacint Verdaguer. Més tard es va doctorar a la Universitat d'Oxford i feu recerca en el federalisme republicà, l'anarquisme i el fulletó en català. Després d'aprendre el català a finals dels anys setanta, Peter fou professor de traducció literària a la Universitat de Middlesex i després a East Anglia, on també va dirigir el British Centre for Literary Translation fundat per W. G. Sebald. Finalment, l'any 2003, Peter va venir a viure a Barcelona. És el fundador de la revista de traducció literària In Other Words, així com de l'Escola d'Estiu Internacional de Traducció Literària. Ha traduït autors com Rosa Maria Arquimbau, Nuria Amat, Juan Goytisolo, Najat el Hachmi, Empar Moliner, Quim Monzó, Juan Carlos Onetti, Francesc Serés i Teresa Solana, i també clàssics castellans com La Celestina i Tirano Banderas. Entre els seus projectes també s’inclouen clàssics catalans contemporanis: El quadern gris i La vida amarga de Josep Pla, Incerta glòria de Joan Sales, Un film (3000 metres) de Víctor Català i La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

Mara Faye Lethem és traductora de prosa catalana i castellana contemporània i autora d'A Person's A Person, No Matter How Small. Les seves traduccions han obtingut dos premis English PEN, tres nominacions als premis literaris internacionals de Dublín, una nominació al premi Warwick, una nominació al premi nacional de traducció (ALTA) i una residència a l'Art OMI's Translation Lab. Recentment s’han publicat traduccions seves d’autors com Patricio Pron, Max Besora, Javier Calvo, Jordi Nopca, Marta Orriols, Toni Sala, Alícia Kopf i Irene Solà. Actualment està traduint una recopilació de contes breus de Pere Calders com a part del doctorat que cursa a la Universitat de St. Andrews.

Nascut i educat a París, Christian Michel va dedicar l’inici de la seva carrera professional al món empresarial, amb llargues estades a Ginebra i Moscou. Però les activitats mercantils no van poder eclipsar l’interès que tenia per la filosofia. Va començar a escriure articles sobre el significat de l'economia, com afecta els éssers humans i les societats, fins que es traslladà a Londres i oferí un parell de conferències sobre el tema. Christian Michel és l'organitzador del grup de trobada café philo de l'Institut Français de Londres des de fa uns quants anys.

Ed Vulliamy és periodista. Ha col·laborat amb The Guardian i The Observer durant tres dècades. Guardonat amb el premi Ryszard Kapuśiński de reportatge literari, també ha escrit sobre pintura i música. La mare de Vulliamy és l’autora i il·lustradora infantil de renom, Shirley Hughes. Se sent orgullós de veure’s com una desgràcia nacional.

Nascuda al Maresme, és llicenciada en Traducció i Interpretació per la UPF, postgraduada en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals per la UAB i màster en Professorat de Secundària. Fa gairebé vint-i-cinc anys que es dedica a la traducció i a la correcció, feines que compagina tot sovint amb la docència. En el camp literari, ha traduït autors com George Orwell, Sherman Alexie, Elizabeth Strout, Marilynne Robinson, Angela Readman, William Faulkner i Daniel Defoe. El 2019 va rebre el premi Crítica Serra d'Or per la traducció al català de Llum d'agost, de Faulkner.

Gala Sicart Olavide és traductora, editora i, per sobre de tot, una àvida lectora. Ha treballat durant set anys a MacLehose Press i actualment col·labora amb Mountain Leopard Press. Gala ha publicat traduccions a OpenDemocracy i TheConversation. És membre del grup d'experts de New Spanish Books, viu a Londres.

Jim Jump és president de la International Brigade Memorial Trust (IBMT). És autor i editor de diversos llibres sobre la Guerra Civil Espanyola i els voluntaris internacionals que hi van lluitar, entre els quals destaquen Antifascistas (2010, amb Richard Baxell i Angela Jackson) i més.

Jordi Martí-Rueda (Barcelona, 1976) és historiador especialista en Guerra Civil i Brigades Internacionals. El seu primer llibre, Tocats pel vent. Cinc històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil (editat per Pagès Editors el 2014, i en castellà per Editorial Milenio el 2017 amb el títol de Cinco rebeldes) va rebre el premi Liberisliber de no-ficció 2015. El 2020 va publicar Brigadistes. Vides per la llibertat (Tigre de Paper, a data d'avui amb quatre edicions) i el 2021, Swing, swing, swing. Vides de jazz, rebel·lia i ball (Sembra Llibres, a data d'avui amb dues edicions). Actualment treballa a la Direcció General de Memòria Democràtica.

Jorge Gárriz és de Pamplona, Espanya, però es va traslladar a Londres l'any 2010, on ha treballat en el camp de l’arquitectura com a director d'estudi i organitzant esdeveniments. A partir del 2014 es va unir a Fringe! Queer Film & Arts Fest i del 2016 al 2021 ha estat programador del festival, amb pel·lícules tant de cineastes espanyols com hispanoamericans. També és membre de Strange Perfume, un col·lectiu queer d'artistes i pensadors que va comissariar la Fira d'art del llibre queer de Strange Perfume. El 2020 Jorge va llançar el seu projecte somiat, Romancero Books, una llibreria en línia de literatura espanyola i hispanoamericana amb seu a Londres. L'octubre de 2021 va organitzar la primera edició del Festival de Literatura Espanyola Queer a Londres–FQSLL.

Manon Steffan Ros és una autora gal·lesa guardonada, també es dedica a la dramatúrgia i a la música (és la meitat del duo acústic Blodau Gwylltion). La seva darrera novel·la, Llyfr Glas Nebo (El llibre blau de Nebo), va guanyar un dels premis més importants en llengua gal·lesa, la medalla de prosa del certament literari Eisteddfod, el 2018, així com el premi al Llibre de Gal·les de l'any en llengua gal·lesa i a les categories Ficció i Premi del públic el 2019. Des d'aleshores s'ha convertit en un èxit de vendes al mercat de llengua gal·lesa i s’ha adaptat al teatre i al cinema. Fou seleccionada al Premi Tir na n-Og de literatura 2019 per a nens i adults, un premi que ha guanyat tres vegades des del 2010. Les seves novel·les anteriors per a adults han estat preseleccionades i guardonades amb el Llibre de l'any de Gal·les i han estat seleccionades per a la Wales Literature Exchange Annual Bookcase, incloent la seva novel·la Blasu (Y Lolfa, 2012), que es va publicar en traducció anglesa com a The Seasoning per Honno el 2015.

Meirian Jump és arxivera, directora de la Biblioteca Marx Memorial i professora honorària de la Universitat de Dundee. Els seus interessos de recerca inclouen l'arxivística i la memòria històrica sobre la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista.

Pol Guasch (Tarragona, 1997) és poeta i membre de la productora cultural La Sullivan. Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (Universitat de Barcelona), màster en Construcció i Representació de la Identitat Cultural (UB), va cursar el Programa d'Estudis Independents al MACBA. Ha estat professor associat de literatura i crítica cultural a la UB i actualment investiga sobre teoria i literatura contemporànies al King's College de Londres, on resideix, gràcies a una beca de la Fundació ”laCaixa”. Ha publicat els reculls de poesia Tanta gana i La part del foc i ha recitat els seus poemes en diferents festivals nacionals i internacionals. Va guanyar el premi Anagrama 2021 amb la seva primera novel·la Napalm al cor.

Vanessa Onwuemezi és una escriptora i poeta que viu a Londres. Les seves creacions s’han publicat a Granta, Prototype, Frieze i Five Dials. Amb l'obra At the Heart of Things va guanyar el White Review Short Story Prize 2019. El 2021 va publicar la col·lecció de contes Dark Neighborhood a Fitzcarraldo.

Carmen Segovia és una artista il·lustradora establerta a Barcelona. Després d'un primer període d'estudis d'escenografia es va especialitzar en il·lustració a les Escoles d'Art Llotja i Eina de Barcelona. L'any 2002 la Fira del Llibre Infantil de Bolonya va seleccionar il·lustracions seves i des d'aleshores s’ha dedicat principalment a la narrativa il·lustrada. Col·labora amb premsa i publicacions internacionals, alhora que publica regularment llibres il·lustrats. També desenvolupa la creació d’una sèrie pròpia de dibuix personal, còmics i altres projectes col·laboratius. És professora de Narrativa Il·lustrada del Màster en Il·lustració Creativa al BAU Design College. Carmen Segovia és comissària de l’exposició d’il·lustració catalana de Spotlight, Books in Catalan a la LBF 2022.

---

Joan Negrescolor va néixer el 1978 a Barcelona. Va cursar estudis d'il·lustració a l'Escola Massana on es va graduar el 2003. Posteriorment, va assistir a diversos cursos com el Seminari Internacional d'Il·lustració i Disseny d'Albarracín i el Màster d'Il·lustració Infantil de l'Escola EINA. El seu treball en els últims anys s'ha centrat majoritàriament en els àmbits del cartellisme, premsa i publicitat, recentment ha orientat el seu treball en el món de l'àlbum il·lustrat. El seu primer llibre àlbum d'autor, A Cidade dos Animais (Orfeu Negre 2017), ha rebut nombrosos reconeixements i ha estat traduït a més de 10 idiomes. El 2019 va publicar el seu segon àlbum EU, ALFONSINA (Orfeu Negro 2020, Portugal), també reconegut i traduït a nombrosos idiomes. A en Joan Negrescolor li agrada explorar l'expressió i la poètica de la imatge. El seu treball es caracteritza per una narrativa captivadora, una gamma de colors impossibles amb una potent composició, un registre personal en cada un dels projectes engegats, construint un discurs formal i conceptual coherent i propi en qualsevol dels projectes en què participa. Les seves obres destaquen una vegada i una altra, deixant rere seu un imaginari de gran riquesa i carregat de valors.

Júlia Sardà és una il·lustradora barcelonina. Després dels seus estudis, la Júlia va començar a treballar com a colorista en un estudi que feia el marxandatge editorial per a Disney/Pixar i dos anys més tard va passar a treballar com a autònoma. Amb obres que van des de l'art conceptual per a videojocs fins a la il·lustració infantil, la Júlia ha tingut l'oportunitat d'il·lustrar alguns clàssics eterns com Alícia al país de les meravelles; El meravellós mag d'Oz; i Charlie i la fàbrica de xocolata.

Miquel Pang és un il·lustrador de Barcelona, de mare cambodjana i pare xinès. Per a ell, la il·lustració i el procés creatiu formen part de la seva vida, i amb cada obra es barregen i informen l'altre. Li encanta explicar històries amb imatges, fer llibres i jugar amb els colors. Una altra de les seves passions és ensenyar il·lustració, creativitat i dibuix. Actualment imparteix classes a la Universitat de Disseny Esdi (Sabadell) i ha estat convidat com a professor al Festival d'Il·lustració Difumina (Espanya), Les Estivales de l'Illustration de Sarrant (França), Elisava (Barcelona), la Escuela Minúscula (Espanya), la Càmera Il·lustrada, l'Institut Cervantes de Nova York i la Fira del Llibre de Xangai. Premis: Medalla d'or Il·lustradors 63 exposició de la Societat d'il·lustradors de Nova York (2020), Arts de la comunicació (2020), Menció especial Chen Bochui (2019), Societat d'il·lustradors (2017), Il·lustració americana (2020, 2019, 2018, 2017, 2015, 2013), Llatinoamericana (2016, 2015, 2013), Fira del llibre infantil de Bolonya (2014), Premio Nazionale delle Arti 2012 per il Design della Comunicazione, Premi Junceda (2016).

Patricia Geis, barcelonina, és dissenyadora gràfica, autora i il·lustradora de llibres infantils. Va estudiar Disseny Gràfic a l'Escola Eina de Barcelona i Belles Arts al New York Institute of Technology. Especialitzada en llibres en tres dimensions. Els seus llibres s'han publicat a nombrosos països i han guanyat diversos premis, entre ells el Visual 2009, l'Abord d'Art 2010, el White Ravens 2011, el Premi Junceda 2015, i Filaf 2017, tots per la seva col·lecció de llibres d’art.

Violeta Fernández Lópiz, 1980 Eivissa. És principalment il·lustradora d'àlbum il·lustrat. Però també ha dirigit i creat il·lustracions per a les animacions de Whittle School and Studios. Ha col·laborat per al diari El Mundo, L'Expresso de Portugal o la revista Iberia. Ha dissenyat il·lustracions per a roba, interiors, murals, llums, portades de llibres, cobertes de discos i apps. Habitualment imparteix tallers intensius d'il·lustració i creativitat per a adults.

Yara Rodrígues Fowler. La seva primera novel·la, Stubborn Archivist, va ser seleccionada per al Dylan Thomas Prize 2020 i el Desmond Elliot Prize 2019. Yara va ser nomenada una de les novel·listes debutants de The Observer "més puntes" del 2019 i va ser preseleccionada per al Sunday Times Young Writer of the Year. 2019. La segona novel·la de Yara, There are more things (2022), ha estat descrita com "un collage de revolució, germanor i alegria". Yara va rebre el premi Lawrence Award de la Society of Authors per la seva recerca vinculada al llibre There are more things, novel·la preseleccionada, com a treball en curs, per al premi Eccles Centre and Hay Festival Writer’s Award 2019.

Uta Staiger és professora associada d’Estudis Europeus a la UCL (University College of London), on dirigeix el European Institute, el centre d’investigació sobre Europa de la universitat i Centre d’Excel·lència Jean Monnet. És vicerectora adjunta, un càrrec estratègic que demostra el compromís de la UCL amb les universitats europees. La seva línia d’investigació se centra en la cultura, la política i el pensament de l’Europa moderna, amb publicacions recents sobre els corrents culturals de les negociacions del Brexit i la política del dol en el teatre i la filosofia. El seu llibre d’accés obert Brexit and Beyond: The Future(s) of Europe (‘El Brexit i més enllà: el(s) futur(s) d’Europa’), publicat per UCL Press el 2018, s’ha descarregat més de 150.000 vegades. Staiger és membre del grup assessor de la UE Group Russell, investigadora sènior del Centre for Britain and Europe a la University of Sussex i també forma part de la Royal Society of the Arts.

Cristina Losantos és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des del 1985 es dedica professionalment a la il·lustració de manera exclusiva. Treballa per a moltes editorials d’aquí i d’Europa. Col·labora periòdicament en diaris i revistes com l’Avui, Cavall Fort i El Tatano. L’any 1998 va guanyar el 2n Premi Nacional d’Il·lustració atorgat pel Ministeri de Cultura, i l’any 2007 el primer premi del Concurs d’Humor Gràfic Esportiu, convocat per la Fundació Catalana de l’Esport.

Dani Torrent (Barcelona, 1974), és llicenciat en Història de l'art, amb estudis en direcció cinematogràfica, cursos de doctorat en Belles arts i un grau superior en Il·lustració. Des de 2011 compagina la seva feina com a pintor amb la d'il·lustrador, especialitzant-se en la creació d'àlbums il·lustrats que sovint escriu ell mateix, amb un estil versàtil i un enfocament poètic de la imatge.

Circ Pistolet neix de la trobada entre Enric Petit i Rat Serra l'any 2008. Junts van crear el primer espectacle de la companyia, “SobreRodes”, amb la qual van fer gires per Catalunya, Espanya i França, amb més de 150 actuacions. L'any 2009, Tomàs es va afegir a la companyia Cie XY i va participar en la creació col·lectiva de l'espectacle “Le Grand C”. Amb més de 300 actuacions de gira per tot el món, aquest espectacle va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de circ l’any 2012.
Des del 2010, l'Enric i el Tomàs es formen junts i comparteixen els coneixements adquirits. Tot això va impulsar la companyia a l'expansió formant un col·lectiu acrobàtic de 6 artistes, amb els quals van crear l'espectacle de carrer “Cabaret Pistolet” i l'espectacle “Incert”. Aquest últim va obtenir el 2014 el premi al millor espectacle de circ dels Premis Zirkolika.
A principis del 2017, Enric i Tomàs van iniciar la seva darrera creació “Quan no tocàvem de peus a terra", una autobiografia de la seva amistat en clau de circ, que gira al voltant de tres principals eixos: equilibris, l'amistat i la fusta, tot ben lligat, com un gran joc d'aventures. En l’edició del 2017 fou també premiat com a millor espectacle de circ de carrer dels Premis Zirkolika.

La companyia En Diciembre, formada per Silvia Capell i Sergio González, neix l’any 2014, fruit de la passió pel circ i del desig de fer moltes coses plegats. El seu primer espectacle emergeix de la improvisació, del risc i de l’afany d’aprendre, i es forma de mica en mica à través de la mirada del públic. Silvia Capell (Crim contrarellotge, Cia Capgirades / Violeta, Col·lectiu La Persiana) afegeix al trapezi una nova disciplina, la roda Cyr. L’acompanya en l’exploració d’aquesta tècnica Sergio González (Learning, begining to lose, Atempo Circ / Retalls, GREC Festival de Barcelona 2013 / AAAART, 18è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris / Violeta, Col·lectiu La Persiana), un artista de circ especialitzat en perxa xinesa i format en dansa i moviment

Stevn J. Fowler és un escriptor, poeta i artista que viu a Londres. És el fundador i comissari de “The Enemies Project” i “Poem Brut”. És el director del Writers’ Centre Kingston i del European Poetry Festival.

Hip Horns és una banda formada per tres generacions diferents de músics de jazz i música moderna que han aconseguit trobar la fórmula d’un so únic que els diferencia de la resta de projectes brass del estat. Un show poderós a l’escenari, versàtil també com a espectacle de carrer, i una barreja de la música de New Orleans, el hip hop i altres elements propis dels estils afroamericans.

Jansky és un duet resident a Mallorca, que defineix la seva música electrònica en directe com 'electrovers'. Una rave amb sons orgànics sintetitzats, les flautes beatbox de Jaume Reus, i la veu i els versos de Laia Malo. El seu quart disc, Insecta Dance Music, suma natura i bioacústica al seu projecte artístic. Des del 2013, han actuat per tot el món, i han rebut guardons com el SUNS Europe 2018 i el Sound Of The Year 2020 de la BBC3 i el Museum of Sound de Londres.

La companyia pluridisciplinària de Marcos Morau, La Veronal, torna a Sadler's Wells amb Pasionaria després del seu debut estimulant el 2015, Voronia. Atorgada el Premi Nacional de Dansa pel Ministeri de Cultura espanyol l'any 2013, La Veronal és coneguda per la seva obra impressionant i expressiva que s'estén a través de diferents formes d'art.

R.A.E (Rising Above Everything) és una rapera provinent del sud-est de Londres, amb un explícit i reivindicat estil dels 90 que es tradueix a través de la seva música i estètica. Creixent influenciada per cantants i raperes com TLC, Da Brat i MC Lyte, R.A.E fusiona amb molta frescor el rap i r'nb clàssic amb els sons urbans de l'UK actual. R.A.E es va enamorar de l'escriptura des de molt jove i va començar a rapejar amb els col·legues al pati de l'escola. Després de la publicació d'alguns senzills, el 2019 llança el seu primer EP de presentació sota el nom de R.A.E, amb mitja dotzena de temes que parlen de la seva generació: joves amb actitud, sense etiquetes i amb moltes històries per explicar.

Artista i professor de dansa des de fa més de 25 anys. Va ampliar els seus estudis a través de diverses estades als EUA. Combina la formació física dels actors, el treball de consciència postural, l'especialització en dansa jazz, i la realització de diferents tallers de moviment per a estudiants, professionals i artistes de tots els àmbits. Durant la seva carrera artística ha fet més de 900 actuacions arreu del món. Com a ballarí ha actuat amb Albert Vidal, Carles Santos, Jerome Savary, Magda Puyo, Marta Carrasco, Joan Baixas i Jordi Sabatés. També ha col·laborat amb Dagoll Dagom, Comediants i La Fura dels Baus, entre d'altres. Actualment és sotsdirector de la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi i col·labora, des de l'any 2000, amb la Companyia Carles Santos, de la qual n'ha assumit la responsabilitat coreogràfica.

Rémy Bazerque és un escriptor i director format a la National Film and Television School del Regne Unit. Les seves pel·lícules s'han projectat a festivals internacionals de cinema, com el Flickerfest, el Raindance i el London Film Festival. Ha rebut finançament del British Film Institute, Film London and Creative England per a la creació de les seves particulars peces. L'anunci que va crear Paranoid va guanyar el concurs Firefox Flicks al 65è Festival de Cannes, i el seu curtmetratge Chemistry té més de 600.000 visualitzacions a YouTube. El seu darrer curtmetratge, Leave to Remain, és una comèdia finançada pel BFI que es va estrenar al London Film Festival el 2021 i actualment està girant pels circuits del festival.

Nosa Eke és una escriptora i directora multiplataforma. Mentre estava a la National Film and Television School, Nosa va llançar la sèrie digital interactiva, The Grind, a diferents plataformes de xarxes socials. Amb un projecte de narrativa digital per a mòbils, Nosa fou seleccionada per Apple l'abril de 2018 com un dels futurs talents britànics dels videojocs (Britain's Next Level Gaming Talents). El mateix any va ser una dels sis participants escollits per al programa de mentoria BFI Flare/BAFTA mentre escrivia una narrativa per capítols d'Amazon Alexa per a la BBC. Nosa també va ser escollida com a Pionera 2019 (Trailblazer 2019) per Accenture pel seu treball en la secció transversal entre la tecnologia i la narració. Nosa ha assistit als directors Destiny Ekaragha a la temporada 2 de The End Of The F***ing World i Wayne Yip a Doctor Who.
El seu curtmetratge Something In The Closet es va estrenar al BFI London Film Festival 2019 on Nosa també va entrar a formar part del programa Network@LFF; el curtmetratge també va ser seleccionat per al BFI Flare Festival 2020. Nosa també va ser nomenada Film London Lodestar 2020, el seu primer llargmetratge AR està en desenvolupament amb el British Film Institute i acaba de dirigir el programa de televisió Big Age per a Channel 4.

Graeme Arnfield és un artista cineasta, comissari i compositor criat a Cheshire, Regne Unit que actualment viu a Londres. Productor de pel·lícules d'assaig sensorial partint d'imatges en xarxa, a les seves pel·lícules explora la circulació, els espectadors i la història amb mètodes d'investigació en narratives. Entre la recerca amb què ha experimentat s'inclou: la política de les xarxes digitals, la distribució de matèries ecològiques com la torba i l'amiant i la circulació adaptativa de les històries globals i locals.
Les seves creacions s'han presentat a tot el món, com ara Berlinale Forum Expanded, International Film Festival Rotterdam, Courtisane Festival, Berwick Film & Media Arts Festival, Sonic Acts Festival, European Media Arts Festival, Transmediale, IMPAKT Festival, Kasseler Dokfest, Plastik Festival, Internationale Kurzfilmtage Winterthur, LUX, Institut d'Arts Contemporànies (ICA), Berlinische Gallerie, Signal Gallery, Whitechapel Gallery i a e-flux & Vdrome. Es va graduar amb un màster en cinema experimental a la Universitat de Kingston.

Noémi és una cineasta resident a Londres i graduada al Royal College of Art, on es va especialitzar en imatge en moviment. Les seves creacions exploren els límits del cinema documental convencional, i s'hi detecten recursos de la narració cinematogràfica.
El seu primer curt, The Happiest Barrack, va guanyar tres premis BAFTA i es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam. El seu curtmetratge, And It Was The Same With My Son, finançat per Film London i que narra l'experiència d'una mare musulmana britànica que ha perdut el seu fill amb la radicalització, es va estrenar al Sheffield Doc/Fest 2019, on va ser adquirit per The Atlantic. El 2021 Noémi fou convidada a la Berlinale Talents, dins del programa Short Form Station, amb un breu documental en desenvolupament sobre els temporers d'Europa de l'Est al Regne Unit.

L'activitat de Julia Parks inclou pel·lícules, animació i fotografia, sovint amb la utilització de sèries de fotografies i pel·lícules projectades de 16 mm. Amb aquest mitjà, explora les diferents relacions entre paisatge, lloc i persones, i sovint situa les seves creacions en la costa oest de Cúmbria.
Graduada a la Central Saint Martin's School of Art el 2015, Julia ha exposat les seves obres en exposicions i festivals de cinema al Regne Unit, Europa i Japó. Va coorganitzar la residència The Allerdale Film Farm, finançada per Arts Council, que va aprofundir en la realització de pel·lícules domèstiques de 16 mm a la part oest de Cúmbria.
L'abril de 2018 va aparèixer al programa BBC Countryfile on va mostrar com revelar pel·lícules de 16 mm amb algues marines. Va ser artista convidada al FLAMIN 2020/21. Viu a l'oest de Cúmbria, al Regne Unit.

L'obra d'Ezra sovint fa referència a les idees errònies de la societat sobre les pràctiques culturals, amb rerefons psicològics. S'esforça conscientment a representar els valors i pràctiques culturals de la seva herència caribenya, que reflecteixen les seves experiències i el desig d'aprofundir en la seva pròpia identitat.
Durant la seva joventut, Ezra va estar molt involucrat amb els tambons d'acer caribenys i el carnaval de Notting Hill a Londres. Això li va permetre aprofitar tant les veritables experiències del Carib com les seves vivències de la fusió de les cultures caribenya i britànica. Com a part del seu enfocament, reflexiona sobre esdeveniments històrics, persones i música per establir paral·lelismes entre els processos i una sèrie de resultats socials. Això contribueix a una expressió particular de l'experiència humana i, en conseqüència, obre una "zona grisa" per comprendre millor la percepció diferencial entre classes i cultures diverses arreu del món.

Des de fa més de 20 anys, Leandre recorre el món amb el seu humor poètic, inspirat en el cinema mut, la mímica, el gest i l'absurd. Va descobrir el teatre de carrer l'any 1993, de viatge a Austràlia. Quan va tornar el 1996, va tenir èxit amb "Streettease", el seu primer espectacle en solitari. El 1999 va fundar la companyia Leandre & Claire, amb l'artista Claire Ducreux.
Els seus espectacles "Fragile" i "Madame and Sir" faran una volta pel món. Des de l'any 2003, la productora Leandre SL, ha creat: "Desbandada", "Démodés", "Play", "No se", "Rien à dire".
Leandre s'ha convertit en un referent del teatre de carrer, i és considerat un dels millors clowns contemporanis a nivell internacional. Acostuma a col·laborar amb altres artistes i llocs, com: Cia La Tal, Cia cris-is, Dirque & Fien, Tortell Poltrona (Circ Cric) i Teatro Circo Price.
Premi Circ: Ciutat de Barcelona 2014 / Premi Nacional de Circ de Catalunya: Millor Direcció Artística 2013/ Premi Nacional de Circ de Catalunya: Millor Espectacle de Carrer 2010 / Coup de pouce al Festival Coup de Chauffe de Cognac 2007/ Premi Nacional de Catalunya: Millor Espectacle de Circ 2006.

Després de Tantes mudes, mereixedor de la Lletra d’Or al millor llibre publicat en català l’any 2014, Mireia Calafell va publicar l’any 2020 Nosaltres, qui, premi Mallorca de Poesia i premi Josep Maria Llopart al millor poemari de l’any. El recital de poesia i música Varosha s’estructura a partir de poemes de Nosaltres, qui i inclou alguns textos de Tantes mudes.
En escena, l’acompanya la violoncel·lista i compositora islandesa Björt Rùnars amb el seu violoncel, un teclat i pedals per fer loops electrònics. Juntes, proposen un recorregut que duu per títol el nom del que fou un dels destins turístics més concorreguts de la mediterrània a finals dels 60 i que, amb la invasió turca del 74, quedà deshabitat. Des de llavors, és una ciutat fantasma. Representa avui la lògica pròpia d’una manera d’entendre el món com a lloc que pot ser devorat –amb el turisme, amb una guerra– i, al mateix temps, el misteri i la bellesa contradictòria d’un espai que, pel fet de poder ser habitat altra vegada, permet pensar una nova manera de fer, de ser, de dir-nos. De preguntar-nos qui som nosaltres, qui.

ATRESBANDES neix de la trobada artística i personal de la Mònica Almirall, en Miquel Segovia i l’Albert Pérez Hidalgo. “El grup es caracteritza per una única constant en els seus projectes: advocar per un teatre laboratori on el procés de creació és fonamental. La bona entesa és un dels vèrtexs d’aquest triangle, però també ho són el dubte i la incertesa. Treballem posant en qüestió tot el que ens envolta. Aquest és l’únic motor que coneixem.”

Àngel Terron i Homar neix a Palma el 1953. Doctorat en Ciències Químiques, se'l pot considerar un científic poeta o un poeta científic ja que ha combinat ambdues passions al llarg de la seva trajectòria vital i professional. Tota la seva producció poètica ve marcada per la relació, poc usual, entre les ciències i les lletres, com ja indiquen els títols de les seves obres. Els poemes d'Àngel Terron, d'estil precís i hermètic, però bells i suggerents, combinen fórmules, caràcters i figures sòlides dins l'espai textual, per plasmar la vida en la seva complexitat.

Casi Dylan és productora i comentarista cultural, associada a Wales Literature Exchange. Ha treballat en la intersecció de les arts, l'educació i la participació pública durant més d'una dècada. Ha col·laborat amb l’Edinburgh International Book Festival i a l’organització The Reader. Originària de Cwmystwyth, a l'oest de Gal·les, resideix a Escòcia i coordina activitats culturals a la Universitat de Glasgow. Col·laboradora habitual d'O'r Pedwar Gwynt, la seva escriptura ha aparegut a Words Without Borders i a la revista The Reader.

Bel Olid (Mataró, Barcelona, 1977) és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona al costat de la seva tasca com a escriptora, traductora i activista feminista. La seva primera novel·la Una terra solitària va guanyar el Premi Documenta l'any 2010, mentre que Crida ben fort, Estela! va ser guardonat amb el premi Qwerty 2009 al millor llibre infantil de l'any. Amb la seva ficció ha tractat qüestions de gènere, sexualitat i abús, mentre que ha explorat les lluites feministes del segle XXI a través de diversos assaigs i han traduït, entre d'altres, Gender Trouble de Judith Butler.

La cantant, compositora i multiinstrumentista balear Anna Ferrer ha signat quatre àlbums en solitari en els quals explora la música folklòrica, la seva passió, i experimentant amb el jazz i els sons electrònics. Ferrer presenta el seu flamant projecte 'PARENÒSTIC', que inclou composicions noves i d’altres de gairebé oblidade,s no escrites enlloc però transmeses per generacions de treballadors del camp. Anna Ferrer combina la tradició del folk i la seva creativitat amb el desig d'aportar alguna cosa nova a la seva música. Per a Ferrer, innovació i tradició van de la mà.

Units per fortes arrels jazzístiques, Magalí Sare i Manel Fortià presenten ‘Fang i Núvols’, un àlbum a duo que presenta una barreja de cançons tradicionals de Llatinoamèrica, de catalanes i d’originals. El títol ‘Fang i Núvols’ defineix el so característic del duet: la seva música és crua i nua, i la frescor i el risc d’improvisació els permet reinterpretar les cançons reformulant melodies, formes i ritmes. És un joc d’elements constant: si un dels dos sediments és la part rítmica de la música (fang), l'altre pot flotar lliurement per sobre (núvols).

erstwetewrtwerthrwetnw

La Perla 29 va néixer l’any 2002 com a plataforma de creació, treball i gestió d’espectacles i ctualment és un dels espais de referència del panorama català i de la ciutat de Barcelona. El col·lectiu aposta per un teatre de repertori que beu dels grans clàssics, però que es vol acostar als nous llenguatges escènics i a les noves veus de la dramatúrgia, La Perla ha treballat per un teatre proper i artesà, on la paraula i la tradició dialoguen amb el present: un teatre d’actor, un teatre d’idees i de carn.

Llucia Ramis Laloux (Palma, 1977). Va debutar com a narradora el 2008 amb Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys. La novel·la Egosurfing va obtenir el premi Josep Pla 2010. També és autora de Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, de Les possessions (Premi Llibres Anagrama 2018 i Premi El Setè Cel de Salt), El petit menjatemps, il·lustrat per Gabriel Salvadó, i 50 llibres que m'han canviat la vida, il·lustrat per Julio Fuentes. Ha publicat contes i relats a diverses antologies. Ha estat reconeguda amb el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, concedit per l'Obra Cultural Balear, i amb el premi Time Out a la millor creació de 2013.

Laura Peribáñez (nascuda a Barcelona) va debutar a L’Auditori als 9 anys i des d’aleshores ha iniciat una carrera internacional com a violoncel·lista. Els seus reconeixements inclouen premis i beques de la British Spanish Society, Drake Calleja Trust, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Hattori. Formada a Barcelona, Brussel·les i Londres, l'any 2020/2021 va ser guardonada amb el premi Antonio Brosa al Royal College of Music on va cursar un diploma d'artista. Darrerament ha actuat a les Nacions Unides, a Ginebra, i al JK Matthews Great Hall de Pretòria.

Martí Sales va debutar l'any 2005 amb el poemari Huckleberry Finn (Moll, 2005), que li va valer el premi Vila de Lloseta de poesia, i, des d'aleshores, ha construït una trajectòria literària inclassificable transgredint els límits de cada gènere que ha conreat. Així, doncs, ha publicat prosa poètica, ha fet una incursió en l'assaig, crònica de l'escena musical catalana i és el traductor habitual al català d'autors com Kurt Vonnegut, John Fante, Shirley Jackson, Vivian Gornick o Patti Smith.En l'àmbit musical, destaca per haver format part del grup de punk Els Surfing Sirles, on era el cantant i guitarrista. També ha col·laborat en publicacions culturals com ara Time Out Barcelona i ha estat codirector del Festival Internacional de Poesia de Barcelona (2010-2013) i del Poesia i + de la Fundació Palau i Fabre. Actualment és membre del Consell de la Cultura de Barcelona.

Miquel de Palol va estudiar la carrera d'Arquitectura i va iniciar la seva activitat literària com a poeta. Amb El porxo de les mirades va obtenir el premi Carles Riba de poesia i el premi Crítica Serra d'Or. La seva primera novel·la publicada en català, El jardí dels set crepuscles, va merèixer gairebé tots els premis que s'atorguen en llengua catalana i, des de llavors, la seva creació literària, que inclou novel·la i contes ha estat receptora de prestigiosos guardons. La seva narrativa es mou entre el relat fantàstic i llegendari i l'especulació filosòfica. Ha estat traduït a l'espanyol, a l'alemany, a l'holandès i a l'italià.

Muriel Villanueva (València, 1976) és escriptora i autora de més de trenta obres literàries per a totes les edats, incloent-hi novel·les, llibres de contes, poemaris, obres de teatre i curtmetratges cinematogràfics, a més de publicacions breus en antologies i en línia. Hi destaquen La gatera, Rut Sense Hac, Duna, Dunes, El refugi del Tarek i la trilogia L’Esfera. Ha merescut més d’una desena de premis, entre els quals el J.M. Casero, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Carlemany, l’Atrapallibres i el Llibreter. Ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el portuguès, el polonès, el coreà i el xinès. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, diplomada en Educació Musical per la Universitat de València, i ha estat formada en Constel·lacions Familiars a l’Espai Sistèmic i Humanista.

Najat El Hachmi va néixer a Beni Sidel (Marroc) l'any 1979. Amb vuit anys es va traslladar a Vic (Barcelona), ciutat on va créixer. Va estudiar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona, i ha estat mediadora cultural i tècnica d'acollida abans de dedicar-se plenament a l'escriptura. És autora de novel·les tan conegudes com L'últim patriarca (Premi Ramon Llull, Prix Ulysse i finalista del Prix Mediterranée étranger), traduïdes a deu idiomes, La caçadora de cossos, La filla estrangera (Premi de narrativa Sant Joan) i Mare de llet i mel. El 2019 va publicar el manifest Sempre han parlat per nosaltres, que va tenir una gran repercussió als mitjans de comunicació i entre els lectors. Actualment col·labora amb El País. Dilluns ens estimaran (Premi Nadal 2021) és la seva última novel·la.

Productor premiat del cinema català, crític de cinema i fundador de la productora audiovisual EDDIE SAETA. El 2009 va ser membre del jurat de cinema a Locarno. Participa en el panorama de festivals internacionals. És membre de l'Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, de l'Acadèmia Catalana del Cinema i de l'Associació Catalana de Productores Cinematogràfiques i Audiovisuals.

Maria Sevilla (Badalona, 1990) va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, on ara ensenya llengua i literatura catalanes. Els seus primers dos llibres de poemes Dents de polpa (Pulpy teeth, 2015) i Kalàixnikov (Kalashnikov, 2017) van guanyar els premis Bernat Vidal i Tomàs i Miquel Àngel Riera, respectivament. El 2020 va guanyar el premi Carles Hac Mor amb la plaquette if true: false; else: true, i el 2021 ha publicat Plastilina (Playdough). És autora, amb el músic i matemàtic Joan Martínez, d’accions de poesia sonora. Els seus poemes han estat traduïts al castellà, l’anglès, el croat, el turc i el lituà.

Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és poeta i traductor. Doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona, on ha estat professor d'hebreu i d'arameu (1996-2004), és autor de l'assaig històric A fil d'espasa: Les croades vistes pels jueus (2007) i de l'Atles d'història dels jueus de Catalunya (2019). Ha versionat en català diversos autors israelians moderns com els poetes Iehuda Amikhai, Pinkhas Sadé i Ronny Someck, així com el novel·lista Amós Oz. També ha traduït Els viatges d'Ibn Battuta (2005). De la seva pròpia producció poètica destaquen Corint (2000), El tren de Bagdad (2003), Llei d'estrangeria (2008), Ciència exacta (2014) i A tocar (2019).

Vicens Vacca (Granollers, 1954) és un dels referents de l'art sonor a Catalunya. S'inicia en el camp de l'art contemporani a mitjans dels anys 80, experimentant amb el so en els marges de l’art conceptual. Des dels seus inicis, el so mai és un complement addicional, sinó un element corpori amb qualitats plàstiques, que es materialitza en l'espai de l'acció com a objecte escultòric. La singularitat del treball de Vacca fa que no militi en cap capella ni en cap nínxol d'època, i això atorga a la seva trajectòria una rotunditat aclaparadora. 

Nascut el 1992 a Barcelona. Graduat en l'especialitat de guió i dramatúrgia a l'ESCAC, combina la seva carrera com a creador amb la d'actor. Ha dirigit i coescrit el llargmetratge El sitio de Otto, estrenat al BCN Film Fest (Barcelona) i Cinespaña (Toulouse). Com a actor, ha treballat en sèries de televisió i pel·lícules com Julia Ist (Lastor Media). També ha treballat en projectes teatrals de creació com 35m2 (Els Malnascuts, Sala Beckett) i Wohnwagen (La Seca Espai Brossa i Teatro Español). Amb Karaoke Elusia, el seu primer treball com a dramaturg i director d'escena, guanya el Premi Revelació 2020 als Premis de la Crítica d'Arts Escèniques.