Paper Tears és una instal·lació de llum, so, imatge i coreografia concebuda com un dispositiu temporal. L’element central és un arxiu de marques d'aigua o filigranes —dibuixos visibles només a contrallum en un paper— que es conserva actualment al Museu Molí Paperer de Capellades. L'artista ha seleccionat filigranes del segle XV per obrir així un corredor entre el passat i el present, i es fa ressò d'una època marcada per la violència generalitzada i l'angoixa compartida.
Aquestes marques d'aigua neixen en un moment de transició històrica en què el comerç mediterrani va de baixa i les rutes atlàntiques s’expandeixen mentre obren pas als inicis de la modernitat europea i als sistemes colonials extractius. Regions com Venècia i Catalunya van tenir un paper clau en aquest canvi històric que continua configurant la nostra realitat actual.
Per a l'artista, les marques d'aigua actuen com un lapsus i aquesta idea està present al llarg de tota l’obra. Els performers, vestits com uns bufons contemporanis, interpreten lliurement i amb humor les filigranes mentre es veuen atrapats en la pròpia desesperació. Els seus pensaments giren al voltant del boicot, l'exclusió, l'esgotament i la violència universal.
Estructurat com un vals, el guió va repetint marques d'aigua, lapsus i cossos, que tornen en variacions canviants. El vídeo —gravat amb dron des d’un angle de càmera zenital— filma quatre surgències d’un aqüífer, que durant segles ha proporcionat l’aigua necessària per a la producció de paper, i vincula els fluxos d'aigua subterranis amb la presència oculta de les filigranes. La pantalla es converteix en un mapa en moviment i en aigua en circulació, mentre que les plataformes situades al voltant de la instal·lació conviden els visitants a passejar-hi, aturar-s’hi i canviar de punt de vista.
