Dibuixant de còmic, resideix a Sitges des de 1982. Va començar la carrera professional a l’Argentina col·laborant en diverses revistes i es va donar a conèixer amb El loco Chávez, tires còmiques per al diari Clarín fetes amb Carlos Trillo, guionista amb qui va col·laborar fins al 1987. Entre d’altres, ha publicat com a autor Ficcionario (1983), Chances (1985) i Imaginario (1987-1988), totes elles a la revista 1984. Els anys 1990 va començar la seva col·laboració amb la revista Playboy centrada en un erotisme quotidià i costumista. Ha rebut el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (2004) i dues vegades el prestigiós Premi Yellow Kid, el 1986 com a millor autor de còmic eròtic i el 2005 a tota una vida dedicada a la historieta il·lustrada.

Llicenciat en Filologia Catalana, és poeta i novel·lista. Es dóna a conèixer amb el poemari Rafel (Edicions 62, 1994). Posteriorment publica diversos poemaris, com Mula morta (Proa, 2001), La part visible (Proa, 2009) o La netedat (Proa, 2018), i va formar part del grup poètic «Els Imparables». És autor de novel·les com Sara i Jeremies (Proa, 2002), La pell i la princesa (Destino, 2005), Crim de sang (Proa, 2012) o La Malcontenta (Proa, 2015). La seva obra ha estat premiada i traduïda a diverses llengües. Col·labora regularment en espais culturals dels mitjans de comunicació.

Artista plàstica, muralista i llicenciada en Psicologia per l’Universidad de Buenos Aires. Des de molt petita va estudiar pintura i dibuix i a partir del 2012 comença a desenvolupar la seva carrera com a muralista a gran escala. Ha participat en diversos festivals d'art urbà, simpòsiums i projectes d’art públic a diferents ciutats d’Estats Units, Europa i Llatinoamèrica. La seva obra se centra en la imatge de la dona i reflexiona sobre allò femení, tot i que l’exercici de la memòria col·lectiva i personal, les forces de la reconstrucció del record i l’oblit són temàtiques que recorren la seva producció. Imparteix tallers de muralisme utilitzant l’art com eina d’intervenció comunitària. L’any 2018, Public Art Review l’ha reconegut com una de les representants del moviment d’artistes dones de Sudamèrica.

És un dels periodistes culturals més reconeguts d’Espanya. Especialitzat en literatura i el món del llibre, escriu des del 1991 a La Vanguardia, i alguns dels seus articles també es publiquen al diari Clarín. El seu últim llibre, Aquellos años del boom (Debate, 2019, Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2013) és una investigació del boom literari llatinoamericà i els seus vincles amb Barcelona. Ha entrevistat, juntament amb el fotògraf Kim Manresa, 23 premis Nobel de Literatura. Aquest treball, reconegut per l’Acadèmia Sueca, es va concretar en el llibre Rebeldía de Nobel (El Aleph, 2009) i en l’exposició «Literary Rebellion» (Museu Nobel d’Estocolm, 2017-2018), que posteriorment ha itinerat per diverses ciutats. També ha col·laborat amb el periodista Carles Sentís a Memòries d’un espectador (La Campana, 2006).

Llicenciat en Filologia Catalana, és professor de Llengua i Literatura i escriptor. Ha publicat textos de crítica i creació en revistes especialitzades i és autor de l’edició crítica de La novel·la històrica en la literatura catalana, de M. Serrahima i A. Boada (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996). Ha rebut premis literaris importants per la seva obra de ficció, que inclou dos volums de narracions, literatura infantil (traduïda a diversos idiomes), llibres de poesia, com O pedra (Proa, 2002) i Cants materials (Eumo, 2018), la novel·la El duel (Proa, 2003) i l’assaig-novel·la Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents (Rata, 2017), centrada en les seves vivències personals d’infantesa i joventut.

Escriptora i poeta, és llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va debutar amb el poemari Laia (Columna, 2008), al qual han seguit nou poemaris més, entre ells Vida limitada (Món de Llibres, 2013), Animals d’hivern (Edicions 62, 2016) i Neutre (Bromera, 2017). El 2018 publica la seva primera novel·la, Permagel (Club Editor, 2018), que ben aviat cedeix els drets de traducció al castellà, l’anglès, el francès i l’italià, gràcies a l’èxit de crítica i vendes. Permagel, un dels deu llibres més venuts en català el 2018, és la primera entrega d’una trilogia on l’autora explora en primera persona l’univers de tres dones. Club Editor publicarà properament la segona part titulada Mamut.

Escriptora de novel·les i contes, els seus primers llibres són una revisió de l’univers rural on va néixer i va passar l’adolescència. El seu debut literari arriba amb Pedra de tartera (Laia, 1985), novel·la que no ha deixat de reeditar-se i que s’ha traduït a setze llengües. L’obra recull l’experiència de la guerra civil i la repressió posterior d’una dona d’un petit poble pirinenc que acaba els seus dies a Barcelona. Fruit del seu interès per les tensions socials i la complexitat de les relacions humanes, ha publicat altres novel·les, com Carrer Bolívia (Edicions 62, 1999), Bella edat (Edicions 62, 2003), Emma (Columna, 2008), En la pell de l’altre (Columna, 2014), així com narracions i contes. Acaba de publicar A l’amic escocès (Columna, 2019).

Escriptor que va començar recitant poesia en espais culturals de Barcelona. Ha publicat el llibre de poemes L’espectre electromagnètic (Pagès editors, 2008) i les novel·les Vulcano (Labreu edicions, 2011), La tècnica meravellosa: una novel·la de campus (Males Herbes, 2014) i Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya (Males Herbes, 2017), pel qual va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2017. També ha participat en diverses antologies de relats i de poesia, i acaba de publicar amb l’escriptor Borja Bagunyà Trapologia (Ara Llibres, 2018), un llibre de no-ficció sobre el món de la música trap.

Il·lustradora formada en Disseny per l’ESDi i postgrau d’Il·lustració Creativa a EINA, és autora de llibres il·lustrats publicats en diferents països i pels quals ha rebut prestigiosos premis internacionals. El seu estil es caracteritza per ser detallista i alguns dels seus títols més representatius són Què s’amaga dins el bosc? (Cossetània, 2015), Què s’amaga dins el mar? (Cossetània, 2016) i Què s’amaga dins el cos humà? (Cossetània, 2017), col·lecció d’àlbums en què crea detalls amagats que només es poden veure amb lupes de diferents colors. El seu últim àlbum il·lustrat, Naixements bestials (Zahorí de Ideas, 2018), permet descobrir el procés de gestació i naixement de diferents animals.

Il·lustrador "tot-terreny" establert a Barcelona que treballa en un ampli ventall de tècniques i suports, com ara la pell, el paper, la tela, el mur... L’any 2012 va començar a utilitzar plantilles de gran format sobre paret, amb un elaborat i personal treball tècnic que li ha proporcionat una creixent rellevància en el panorama de l'art urbà. Membre actiu dels moviments socials, ha creat imatges que sovint han donat la volta al món i s’han convertit en icones de reivindicació popular.

Artista visual, escriptora i il·lustradora llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, completa la formació a Santiago de Xile, Nova York i Urbino. La seva obra, carregada de poesia i inspirada en les arts escèniques, la música i la literatura, culmina amb la publicació de diferents llibres, com Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End (Lunwerg, 2014), 813 (La Galera, 2015), un homenatge a Truffaut, i La Sed (Lunwerg, 2016), poema en clau feminista. Acaba de publicar Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión (Literatura Random House, 2018) sobre l’avortament espontani. Actualment treballa en El año del pensamiento mágico (Literatura Random House, 2019) de Joan Didion.

Llicenciada en Belles Arts, i després d’una dècada dedicada a l’àmbit de la publicitat, crea el projecte «Érase una vez», dedicat a decorar espais infantils amb pintura mural. L0any 2011 entra al món editorial com a il·lustradora, i debuta com a autora amb l’àlbum il·lustrat Cara de pardal (Animallibres, 2014). Ha publicat una quarantena de llbres, entre els que destaquen títols com La muntanya de llibres més alta del món (Animallibres, 2015), De quin color és un petó? (Animallibres, 2015), Germans! (Animallibres, 2018) o El gran llibre dels superpoders amb Susanna Isern (Flamboyant, 2017). Els seus llibres han estat traduïts a més de vint idiomes i han rebut diversos premis. Ha sigut una de les autores més venudes en català l’any 2018.

Creador que transita entre la literatura, l’escena i l’art contemporani. Les seves darreres creacions es presenten en formats com el documental escènic, el periodisme performatiu o el teatre site-specific. Amb Esteban Feune de Colombi ha creat el Tatepo (Taller de Teatre Potencial, Possible i Portàtil) d’on han sortit peces com El inventor del paraíso, un recorregut teatral per un arxiu fotogràfic, Juego de cartas, una sessió de teràpia col·lectiva o El paseo de Robert Walser, una obra de teatre a peu. Ha publicat Carcelona (Melusina, 2011), Caracaos (Melusina, 2015), Drogotá (Planeta, 2017) i Teatro del bueno (Teatron tinta, 2015).

Escriptor de literatura infantil i llibreter. Ha publicat les novel·les infantils L’illa de les cartes perdudes (Babulinka, 2014), L’illa de Paidonèsia (La Galera, 2017), El islote de los perros (Edelvives, 2017) i L’últim vol de la família Dumont (Animallibres, 2019), així com els contes La casa del professor Kürbis (Baula, 2013), Apa, et penses que ens ho creurem? (Cruïlla, 2015), Polos opuestos (Tekman Books, 2017), XicMano el pirata del Delta (Pebre Negre edita, 2018) i Emma (Sallybooks, 2019). Guardonat amb premis literaris importants, col·labora regularment en revistes infantils i fa xerrades amb nens i nenes sempre que pot.

Escriptora de llarga trajectòria per a joves, amb una cinquantena de títols publicats i traduïda a quaranta llengües, és una de les autores catalanes amb més presència internacional. Alterna l’escriptura de novel·les, amb el guió televisiu, la docència i les xerrades. La seva obra, transgressora i compromesa, ha estat mereixedora de nombrosos premis, entre d’altres, el Premio Nacional, el de la Crítica i el Cervantes Chico. Les seves novel·les més conegudes són la trilogia fantàstica i feminista La guerra de les bruixes (Edebé, 2005-2007), el thriller sobre l’abús sexual infantil Paraules emmetzinades (Edebé, 2010), La pel·lícula de la vida (Cruïlla, 2017), sobre la pobresa infantil, i Una bala per al record (Jollibre, 2017), sobre la silenciada guerra civil espanyola.

Llicenciada en Lletres per la Universitat Nacional de Rosario i doctora en Filologia Hispànica, viu a Barcelona des del 1976 i és professora emèrita de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. És autora d’El espacio autobiográfico (Lumen, 1991); en col·laboració amb Marietta Gargatagli, El tabaco que fumaba Plinio. Escenas de la traducción en España y América: relatos, leyes y reflexiones sobre los otros (Ediciones del Serbal, 1998); Testimonios tangibles. Pasión y extinción de la lectura en la literatura moderna (Anagrama, 2001, XXIX Premi Anagrama d’Assaig); En la era de la intimidad (Beatriz Viterbo Editora, 2007) i Juan Benet. Guerra y literatura (Libros de la resistencia, 2015). Ha exercit la crítica literària en diferents mitjans i revistes especialitzades. L’any 2005 va rebre el Premi Konex en Teoria Lingüística i Literària.

Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment treballa com a correctora i traductora. Ha viscut a Copenhaguen, Taipei i Barcelona. El 2018 va publicar en català i en castellà el seu primer recull de contes, A les ciutats amagades (Rata, 2018), una antologia de quinze relats. Entre els seus referents hi ha Sylvia Plath, Virginia Woolf, Alice Munro, Ray Bradbury i Claire Keegan.

Poeta i escriptora andorrana llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra. El 2004 va deixar la feina de gestora de patrimonis per dedicar-se a escriure. Ha estat directora artística de Barcelona Poesia i ha publicat Com mesos de juny (Ed. Diari d’Andorra, 2001), Elegies del final conegut (Abadia Editors, 2005), On tot és vidre (Pagès, 2009) i La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012). El 2010 va estrenar el muntatge poeticoteatral 32 Vidres. La senyoreta Keaton i altres bèsties (Empúries, 2015) és la seva primera novel·la.

Escriptora, periodista, traductora, crítica literària i gestora cultural, resideix a Catalunya des del 1973. Llicenciada en Filologia Hispànica, imparteix cursos de novel·la i conte. Amb obra traduïda a diferents llengües, cultiva l’assaig, el conte, la prosa poètica, la poesia i la novel·la. Ha publicat, entre d’altres, les novel·les Llum de gel (El Mèdol, 1996), Ni tu, ni jo, ni ningú (Edicions 62, 1997), Dame placer (Emecé, 1999), L’illa de l’última veritat (Proa, 2010), Haru. Cada dia és una vida sencera (Catedral, 2016) i Magokoro. Carta del padre de Haru (Catedral, 2019). També ha publicat obres de literatura infantil i juvenil, com L’escola de la Haru (Fragmenta, 2017). Col·labora en diferents mitjans de comunicació.

Escriptor, va fer de professor durant deu anys, però, com que s’avorria, va decidir dedicar-se exclusivament a escriure novel·les, contes, còmics, cançons i sèries audiovisuals. Amb poques excepcions, escriu sempre per a nens i joves perquè no troba gaire interessant el món dels adults. Li agrada treballar sol i combinar aquesta solitud amb gent com Liliana Fortuny. És autor de més de vint novel·les, entre les quals destaquen L’any del Gat (Bambú, 2018) o No llegiré aquest llibre (La Galera, 2017) i col·leccions com «Jo, Elvis Riboldi» (La Galera) i «L’Agus i els monstres» (Combel). Ha estat guardonat amb premis internacionals de literatura infantil i juvenil i els seus llibres Arriba el Sr. Flat! (Combel, 2014) i La nit del Dr. Brot (Combel, 2018) han estats dels més venuts en català el 2018.

Actor, va debutar als set anys, però no va començar la seva carrera professional fins al 2005 a la sèrie Ventdelplà (CCMA). Sense abandonar els estudis, actualment de literatura a la Universitat de Barcelona, va estudiar interpretació a l’Estudi Laura Jou i a l’Escola Eòlia de Barcelona. S’ha donat a conèixer per al gran públic, tant nacional com iberoamericà, amb el personatge de Pol Rubio a la sèrie Merlí (CCMA), i en protagonitzarà l’spin-off Merlí-Sapere Aude. Entre aquests dos projectes ha intervingut en sèries, muntatges teatrals i a la pel·lícula Gente que viene y bah (2019). Protagonitza la sèrie 45 revoluciones (Atresmedia) que s’emetrà aquest any.

Professor de Literatura Hispanoamericana i Teoria de la Literatura a la Universitat de Barcelona. És autor dels llibres de poesia Cinética (Tierra Firme, 1999 / Dilema, 2004), El lago de los botes (Lumen, 2005), Cosas (Lumen, 2008) i Contratiempo (Adriana Hidalgo, 2014, beca Guggenheim). També ha publicat els assajos Orfeo en el quiosco de diarios (Adriana Hidalgo, 2007), Una profecía del pasado (FCE, 2010) i, recentment, Historia universal de Don Juan. Creación y vigencia de un mito moderno (Arpa, 2017). Col·laborador habitual de suplements i revistes culturals d’Espanya, Argentina i Mèxic, ha traduït llibres de Roberto Calasso, Giorgio Agamben, John Ashbery i William Carlos Williams, entre d’altres.

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer de mestre en diversos centres públics de Catalunya. Membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, ha publicat La organización del espacio y el tiempo educativo (Graó, 1997), amb Jesús Viñas; Mirades a l’educació que volem (Graó, 2005), amb Joan Guerrero; L’educació primària: Reptes, dilemes i propostes (Graó, 2006), amb Susanna Arànega; i Elogi de l’educació lenta (Graó, 2009), entre d’altres articles per a publicacions especialitzades en Pedagogia. Ha dut a terme activitats de formació permanent i publica articles en revistes pedagògiques.

Llicenciada en Filologia Àrab per la Universitat de Barcelona, viu a Catalunya des dels vuit anys. L’estranyesa de sentir-se part de dos llocs i la voluntat d’acostar aquests dos mons, la van portar a escriure Jo també sóc catalana (Columna, 2004). Ha publicat les novel·les L’últim patriarca (Planeta, 2008), La caçadora de cossos (Columna, 2011), La filla estrangera (Edicions 62, 2015) i Mare de llet i mel (Edicions 62, 2018), visió de l’experiència d’una mare musulmana migrant. Ha editat i traduït l’antologia Contes llibertins del Magreb (Columna, 2011). Guardonada amb importants premis literaris, ha estat traduïda a diverses llengües.

Narradora oral, viu a Barcelona des del 1993. El seu repertori es nodreix de contes i adaptacions de relats i d’autor. Considera que la narració oral és l’art de la relació a través de la paraula. Narra per a tots els públics i ha participat en diversos festivals i cicles de narració oral a Europa i Amèrica. Durant 21 anys va programar i dirigir el cicle de contes per a adults «Contes i Cuentos» del Harlem Jazz Club a Barcelona. Des de l'any 2015 codirigeix el projecte "Dit a Dit", programació de temporada d'espectacles de narració oral a Barcelona. Imparteix cursos de formació per a narradors i participa en mitjans especialitzats.

Escriptor, presentador de televisió, guionista, productor, conferenciant, consultor, divulgador i periodista especialitzat en ciència. Llicenciat en Química i Bioquímica i amb un màster en Nutrició i Metabolisme. L’any 2007 es va convertir en el primer espanyol becat al Knight Science Journalism Fellowship del MIT, on va concebre el seu alter ego, «el lladre de cervells». És autor dels llibres de divulgació El lladre de cervells (La Magrana, 2011), Rascar donde no pica (Endebate, 2012), S=EX2. La ciència del sexe (Rosa dels Vents, 2013), El sexo en la consulta médica (Endebate, 2013) i Comer cerezas con los ojos cerrados (Debate, 2016), traduïts a diverses llengües.

Jove catalana que destaca com a saxofonista i cantant. Acumula una llarga experiència en pocs anys i forma part de la nova llista de joves veus femenines emergents. Des dels 17 anys, ha col·laborat en diferents treballs discogràfics com That Darkness, Joan Chamorro presenta Eva Fernández o La màgia de la veu. Acualment presenta el disc propi Yo pregunto. Es tracta d’una selecció de poemes de Pizarnik, Storni, Costafreda i Cortázar musicalitzats i compostos per la cantant i saxofonista juntament amb el guitarrista Josep Munar, que conformen vuit temes intimistes. Enric Fuster a la bateria completa la formació.

És autora de cinc novel·les: Bienvenidos a Welcome (Elipsis, 2008 / Literatura Random House, 2019), Wendolin Kramer (Seix Barral, 2011), La Chica Zombie (Seix Barral, 2013), El Show de Grossman (Aristas Martínez, 2013) i Connerland (Literatura Random House, 2017). La seva obra s’ha traduït al francès i a l’italià i els seus contes formen part de nombroses antologies, com Riplay (Adriana Hidalgo, 2014), Última temporada. Nuevos narradores españoles 1980-1989 (Lengua de Trapo, 2013), i la recent Insólitas (Páginas de Espuma, 2019). També és periodista i crítica literària i musical. Té dos fills i molts llibres de Philip K. Dick.

Traductor i poeta, és doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona i ha treballat com a professor d’hebreu i arameu en aquesta universitat. La seva poesia presenta motius de l’Antiguitat que contrasten amb la vulgaritat del present i temes recurrents com l’amor, el desig i la nostàlgia d’un passat gloriós. Ha publicat, entre d’altres, els poemaris Corint (Proa, 2000), El tren de Bagdad (Proa, 2004), Llei d’estrangeria (Proa, 2008), Estàtues sense cap (Proa, 2013) i Ciència exacta (Proa, 2014). Especialitzat en la història dels jueus de Catalunya, ha publicat tres assaigs sobre aquest tema. Va ser director de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall i de l’Institut Ramon Llull.

És il·lustradora formada a l’Escola Massana i a la Llotja de Barcelona. De petita va començar a dibuixar de manera caòtica i autodidacta, estil que ha mantingut. Ha treballat com a animadora per a l’estudi del dissenyador Javier Mariscal, per als espectacles de l’artista Marcel·lí Antúnez i per a diverses productores. També ha creat videoclips i cobertes de discs. Ha il·lustrat llibres com El capital de Karl Marx (Els Llums, 2014) o Tristània Imperial (Babulinka Books, 2015). Col·labora sovint amb l’escriptor Jaume Copons, amb qui ha creat la col·lecció «L’Agus i els monstres» (Combel), sèrie de novel·les gràfiques amb personatges descrits amb humor a través d’il·lustracions caricaturesques i jugant amb l’exageració.

És filòsofa, professora de Filosofia a la Universitat de Saragossa i, des del 2018, professora agregada a la UOC. El seu pensament és la declaració d’un compromís amb la vida com un problema comú. Per això desenvolupa la seva filosofia, dins i fora de les aules, com una àmplia experimentació amb les idees, l’aprenentatge i les formes d’intervenció en el món actual. És autora d’En las prisiones de lo posible (Bellaterra, 2002), Un mundo común (Bellaterra, 2013), Filosofía inacabada (Galaxia Gutenberg, 2015), Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla (Arcàdia, 2016), Nova il·lustració radical (Anagrama, 2017) i Ciutat Princesa (Galaxia Gutenberg, 2018). Des de l’any 2002 impulsa el projecte de pensament col·lectiu Espai en Blanc.

Escriptor, traductor i editor, és llicenciat en Filologia Clàssica i es va doctorar amb una tesi sobre la presència de la tragèdia grega en les cultures alemanya i catalana. Ha publicat El gos cosmopolita i dos espècimens més (Acontravent, 2011), un assaig a mig camí entre la reflexió filosòfica i la narrativa, la novel·la Els estranys (Edicions de 1984, 2017), guardonada amb diversos premis, i El fugitiu que no se’n va. Santiago Rusiñol i la modernitat (Edicions de 1984, 2018). Ha traduït Plató, Goethe, Papadiamandis, Joseph Roth i Peter Sloterdijk, entre d’altres. La seva obra, tensa i original, gira al voltant dels ídols de la modernitat.

És catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona i col·laborador habitual d’El País. Ha publicat La resistencia silenciosa. Fascismo y cultura en España (Anagrama, Premi Anagrama d’Assaig, 2004), A la intempèrie (Anagrama, 2010), sobre l’experiència de l’exili, i és coeditor amb Joaquín Marco de La llegada de los bárbaros (Edhasa, 2004), sobre narrativa hispanoamericana a Espanya. Burgesos imperfectes (La Magrana, 2012) és un assaig sobre intel·lectuals catalans del segle XX i els seus últims llibres són les biografies de José Ortega y Gasset (Taurus, 2014) i Miguel de Cervantes (Taurus, 2016), i l’assaig Contra la izquierda. Para seguir siendo de izquierdas en el siglo XXI (Anagrama, 2018).

Poeta i gestora cultural, és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. Dirigeix diversos festivals literaris, com la Poefesta o el Festival Internacional de Poesia de Lleida, i és cocomissària de Barcelona Poesia. Ha publicat, entre d’altres, Bambolines (Galerada, 2003), New York, Nabokov & Bicicletes (Bromera, 2010), Quan érem divendres (Meteora, 2013) i Quan els grans arbres cauen (Bromera, 2018). La seva obra ha estat inclosa en antologies de poesia i s’ha traduït a diverses llengües. Ha estat guardonada amb premis importants, com el Premi Ausiàs March i el Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona. Des del juny de 2018 és presidenta del PEN Català.

Productora, assagista i realitzadora audiovisual. Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, ha treballat en qüestions relacionades amb el gènere, la desigualtat i la tecnologia en la cultura audiovisual. Ha comissariat, amb Marta Sureda, l’exposició «La dimensió poc coneguda: pioneres del cinema» (2014). Coprograma la Mostra de Televisió de Qualitat de Barcelona (MINIPUT) i Soy Cámara, el programa de videoassaig del CCCB. El seu docuassaig Casa de ningú (2017) reflexiona sobre la memòria, la productivitat, el treball i la comunitat. Ha publicat L’ull i la navalla (Arcàdia, 2018), on analitza com les imatges i les dades condicionen la vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública.

Ha publicat Jamás me verá nadie en un ring (Comanegra, 2014), retrat del naixement de la cultura de masses a la Barcelona dels anys trenta a propòsit d’un boxejador boig; Travessar la riera (Comanegra, 2017), sobre l’experiència de sortir del coma; El barri de la Plata (L’Avenç, 2018), novel·la sobre la identitat, el perdó, l’anarquisme, el toreig i la Barcelona postindustrial, i La ciudad interrompuda (La Magrana, 2001), crònica sobre la transformació de Barcelona entre la contracultura dels setanta i els Jocs Olímpics de 1992 amb un apèndix fins a l’actualitat. Comissari d’exposicions, «Literatures de lexili» es va presentar al Centro Cultural Recoleta el 2005 i va donar lloc al catàleg Literaturas del exilio-Buenos Aires integrat a El dia revolt (Empúries, 2008), que reuneix reportatges dels fills de l’exili de 1939.

Escriptora i conferenciant, durant quinze anys ha estat editora executiva en diverses editorials. Té mes de vuitanta títols publicats, entre els quals destaquen les novel·les per a adults El final del joc (Planeta, 2003) i El fil invisible (Edicions 62, 2018); les novel·les per a joves El diari lila de la Carlota (Empúries, 2001) i El rastre brillant del cargol (Fanbooks, 2014) i el llibre per a infants El llibre de les emocions per a nenes i nens (Navona, 2017). Ha rebut diversos premis nacionals i una Menció d’Honor de l’IBBY (International Board of Books for Young People). La seva obra ha estat traduïda a més de deu llengües.

Escriptor i periodista. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Montpeller. Ha publicat principalment novel·les, tot i que també és autor d’algun assaig com Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (La Magrana, 2002). Entre d’altres títols, destaquen Els ulls de sorra (La Magrana 1993), El dia de l’ós (La Magrana, 2004), que va significar un salt qualitatiu en la seva trajectòria, la narració experimental Xocolata desfeta (La Magrana, 2010), Les cròniques del déu coix (Proa, 2013), El navegant (Proa, 2016) i recentment Jo sóc aquell que va matar Franco (Proa, 2018). Ha rebut nombrosos premis i col·labora habitualment en mitjans de comunicació.

Va estudiar direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha treballat en programes de radio i televisió, i va començar a escriure guions de sèries l’any 2001: Jet Lag, Los Lunnis, Ventdelplà, La Riera... Merlí és la primera sèrie que ha creat per a televisió i ha tingut un gran èxit internacional, especialment a l’Argentina, gràcies a l’adquisició dels drets per part de Netflix. Actualment està immers en l’escriptura de l’spin-off de la sèrie, Merlí-Sapere Aude, que s’estrenarà a Movistar l’últim trimestre de 2019. La seva novel·la basada en la sèrie Merlí, Quan érem els peripatètics (Columna, 2018), ha estat un èxit de vendes a Catalunya i també a Llatinoamèrica.

Autor prolífic de narrativa, ficció, assaig i viatges, destaca pel seu interès a trencar gèneres i és un dels principals representants de la literatura de viatges en llengua castellana. La seva obra narrativa inclou Ático (Destino, 2004), per la qual va ser seleccionat per Palgrave MacMillan com un dels cinc autors més representatius de l’avantguarda espanyola dels últims vint anys; Només per a gegants (Amsterdam, 2011, seleccionada per la Shortlist de The Society of Authors com a millor traducció del castellà a l’anglès a Gran Bretanya) i Les defenses (Catedral, 2017); així com els llibres de literatura de viatges Los mares de Wang (Alfaguara, 2008) i En la barrera (Altaïr, 2012). Traduïts a diverses llengües, ha rebut distincions importants i també és guionista.

Dissenyadora i docent especialitzada en disseny editorial i en el disseny de lletres i tipografies a mida, des d’un monograma fins a un alfabet complet. Va estudiar a l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Llotja de Barcelona i es va iniciar en la professió treballant en diversos estudis i agències de publicitat. Va estudiar Type & Media i va obtenir un Màster en l’especialitat de Disseny de Tipografies a la Koninklijke Academie van Beeldende Kunsten (KABK) de la Haia (Països Baixos). És autora de TypoMag. Tipografía en las revistas (Index Book, 2010) i coautora de Cómo crear tipografías. Del boceto a la pantalla (Tipo-e, 2012), juntament amb Cristóbal Henestrosa i José Scaglione.

Periodista i escriptor, viu a Barcelona des de l’any 2001. Ha publicat el poemari Antología seca de Green Hills (Emboscall, 2005), les novel·les Siete maneras de matar a un gato (Lince, 2009) i Con el sol en la boca (Lince, 2015) i diversos contes en antologies, com Schiffe aus Feuer. 36 Geschichten aus Lateinamerika (Fischer, 2010). Ha estat traduït a diverses llengües i l’any 2010 la revista Granta el va incloure al seu número especial dedicat a Los mejores narradores jóvenes en español. Actualment escriu als diaris El Mundo i La Nación. És vocal de la Junta Directiva de l’ACEC (Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya) des de l’any 2011.

És escriptora, traductora i professora de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va donar a conèixer amb la novel·la Una terra solitària (Empúries, 2011) i amb l’assaig Les heroïnes contraataquen. Models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil (Pagès, 2011). Ha publicat els reculls de narrativa breu La mala reputació (Proa, 2012) i Vents més salvatges (Empúries, 2016) i els àlbums il·lustrats Gegantíssima (Estrella Polar, 2016) i Viure amb la Hilda (Destino, 2016), entre d’altres. Recentment ha publicat textos reivindicatius com Feminisme de butxaca (Angle, 2017) o Tina Frankens (Fanbooks, 2018). Ha rebut nombrosos premis i és presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Novel·lista, va impulsar la discogràfica de vinils Doble Vida Discos i alguns fanzines literaris de la Barcelona underground. Ha publicat les novel·les Hilo musical (Alpha Decay, 2010), La cápsula del tiempo (Blackie Books, 2012) i Rayos (Blackie Books, 2016). Ha participat en antologies com Última temporada (Lengua de Trapo, 2013) i en llibres col·lectius d’assaig com CT o La Cultura de la Transición (Debolsillo, 2012). Escriu a El País i a El Periódico de Cataluña, col·labora en programes de ràdio, fa classes sobre literatura i periodisme narratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona i codirigeix el festival internacional literari i musical Primera Persona al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Escriptor llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en Poesia al New College of California. Ha rebut, entre d’altres, el Premi Nacional de Literatura Juvenil 2016 per la novel·la Un fill (La Galera, 2015) i el Premi Nadal 2018 per Un amor (Butxaca, 2018). Entre la seva extensa obra destaquen les novel·les El tiempo que nos une (Suma, 2011), El alma del mundo (Espasa, 2011) i la «trilogía de la maternitat» formada per Una mare (Columna, 2016), Un gos (Columna, 2017) i Un amor (Butxaca, 2018). La seva obra s’ha traduït a més d’una vintena de llengües i dues d’elles han Venus els seus drets cinematogràfics. El poemari Quiero (Vandalia, 2018) i la novel·la Un secret (Fanbooks, 2019), segona part d’Un fill, són les seves publicacions més recents.

Músic, actor i compositor, membre de la companyia teatral Indi Gest. Llicenciat en Comunicació Audiovisual, acaba la llicenciatura a la Freie Universität de Berlín, on aprofundeix en els nous llenguatges musicals i audiovisuals. Estudia música moderna i forma part de diverses bandes musicals. Ha escrit música per a cinema, compaginant-ho amb la seva activitat teatral com a músic, actor, compositor i dissenyador sonor. Amb l’actor i dramaturg Jordi Oriol i la companyia Indi Gest, inicia un prolífic trajecte artístic basat sempre en la transversalitat de disciplines, el joc escènic i la musicalitat del llenguatge. Actualment combina l’activitat docent musical amb diferents projectes.

Es dedica a la poesia des de diversos fronts: escriu llibres de recerca (assajos novel·lats sobre poètica i vida), recita de forma professional, imparteix cursos i conferències, divulga la poesia en mitjans de comunicació, organitza celebracions poètiques, posa música als versos i versos a les músiques, expandeix la teatralitat del vers i inclou versos en les dramatúrgies d’altres. Ha publicat Escola italiana (Edicions 62/Empúries, 2003), El furgator (Labreu, 2006), El romanço d’Anna Tirant (Labreu, 2012), Exploradors, al poema! (Estrella Polar, 2014) i Els límits del Quim Porta (Labreu, 2018), pels quals ha obtingut premis importants i recentment acaba de rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2018 de Literatura Catalana.

Escriptor llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, escriu novel·les, tot i que algunes ho semblen més que les altres. Ha publicat Los príncipes valientes (Tusquets, 2007) i la seva continuació, Paseos con mi madre (Tusquets, 2011), Todo lo que se llevó el diablo (Tusquets, 2010), la sèrie de contes Catalanes todos (Tusquets, 2014) i La noche fenomenal (Anagrama, 2019), així com Diccionario enciclopédico de la vieja escuela (Tusquets, 2016) i Salvador Dalí. A la conquista de lo irracional (Algaba, 2003), biografia que es pot llegir com una novel·la. Ha rebut premis de literatura i assaig, entre ells el Premi Ciutat de Barcelona 2014 de Mitjans de Comunicació, i col·labora amb diferents mitjans fent cròniques més o menys literàries.

Llicenciada en Belles Arts, és autora de còmics i il·lustradora. Va començar la seva trajectòria els anys 1980 a la revista El Víbora, referent del còmic underground barceloní. La seva obra es caracteritza per buscar noves formes estètiques i narratives, a partir del còmic experimental, polític i eròtic, i adaptant escriptors al llenguatge del còmic (Kafka, Joyce o Pessoa, entre d’altres). Ha publicat sis llibres de poesia gràfica, com Poémic (Luces de Gálibo, 2015), Viñetas de plata (Reino de Cordelia, 2017) i Las vidas imaginarias de Schwob (Luces de Gálibo, 2019). Ha col·laborat amb guionistes com Carlos Sampayo, Felipe H. Cava i Antonio Altarriba. Ha rebut premis importants com el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

Músic, comença la seva carrera formant part de grups de diferents estils i col·labora amb artistes com Toti Soler, Lluís Llach, Jorge Drexler o Joan Manuel Serrat. El 2011 compon, escriu, canta i coprodueix el seu primer disc en solitari, un homenatge al seu pare, 11 de novembre (Universal, 2012), pel qual rep diversos premis i un Disc d’Or. Posteriorment, crea amb Raül Fernández Miró el disc de versions granada (Universal, 2014, Disc d’Or). Ha compost i cantat per a dansa, teatre i cinema, i destaca la creació de la banda sonora de Cerca de tu casa (2016), que cristal·litza en el disc Domus (Universal, 2016). El seu últim treball, Vestida de nit (Universal Music, 2017), combina clàssics del seu repertori i cançons inèdites amb arranjaments per quintet de corda.

Autor d’una extensa obra en poesia i en prosa, ha rebut importants premis literaris. La seva obra poètica, traduïda a diverses llengües, apareix reunida a Poesia Completa 1971-2018 (Institució Alfons el Magnànim, 2018) i en antologies de poesia catalana del segle XX. Ha publicat relats, dietaris, llibres de viatge i memòries, així com assajos literaris i articles de premsa, entre els quals destaquen les memòries Puta postguerra (Edicions 62, 2007), la biografia Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (Edicions 62, 2001), l’assaig El paradís de les paraules (Edicions 62, 1995) i El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai (Pòrtic, 2018). Ha participat en diferents projectes de poesia i música.

Poeta i crític literari, és autor dels llibres de poemes Límit(s) (El Mall, 1976), Els vels de l’eclipsi (Edicions 62, 1980), Jardí bàrbar (El Mall, 1981), Divan (Editorial 3 i 4, 1982), Raó d’atzar. Poesia 1974-1989 (Edicions 62, 1990), Vol de cendres (Edicions 62, 1996), Llibre de La Frontera (Proa, 2000), Enlloc (Proa, 2007), L’altra llum (Pagès, 2014) i Càntic d’ombres (Perifèric, 2017). Ha estat guardonat amb diversos premis nacionals i l’any 2012 va rebre el premi europeu Virgile de poesia en reconeixement a la seva obra traduïda al francès. De la seva obra crítica cal destacar els seus treballs sobre la poesia catalana dels anys setanta i sobre el poeta Carlos Edmundo de Ory. És catedràtic emèrit de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida.

Professora titular de Filologia Italiana a la Universitat de València, poeta, traductora i gestora cultural. Ha publicat Tiempo de sal (Edicions 96, 2004), Poemes a la intempèrie (Editorial 3 i 4, 2011), A contracor (Editorial Ultramarina, 2012, bilingüe català–espanyol), Novunque – vertebre romane (Amargord, 2015, multilingüe) i Sense treva (AdiA Edicions, 2016), entre d’altres. La seva obra ha estat guardonada, traduïda a diverses llengües i recollida en antologies. Participa regularment en festivals internacionals i en activitats poètiques d’universitats europees i americanes. Des de 2011 és membre del col·lectiu internacional la Compagnia delle Poete.

Va estudiar als conservatoris de Barcelona i Badalona i direcció amb Antoni Ros Marbà. Ha dirigit diverses agrupacions corals i actualment és titular de la Coral Cantiga (Barcelona) i del Cor Ciutat de Tarragona. Ha estat professor de l’Institut del Teatre i del Conservatori Superior de Música del Liceu, director associat del Coro de Radiotelevisión Española i director convidat en nombrosos cors amateurs i professionals, com l’Escolania de Montserrat o el Cor Nacional d’Homes d’Estònia. És director del programa «Cantània» que organitza cada any el Servei Pedagògic de L’Auditori de Barcelona, imparteix regularment classes de direcció i ha estat convidat a dirigir en diverses ciutats tant d’Europa com de l’Amèrica Llatina.

Llicenciat en Filologia Romànica, el 1998 va publicar el seu primer llibre de contes, Pell d’armadillo (Proa, 1998). El següent llibre de relats que va escriure, Animals tristos (Empúries, 2002) va ser adaptat al cinema pel director Ventura Pons amb el títol Animals ferits. La seva primera novel·la, Maletes perdudes (Empúries, 2010), ha rebut nombrosos premis i ha estat traduïda a catorze llengües. També ha publicat el llibre de relats Això no és Amèrica (Empúries, 2017) i la recopilació d’articles sobre Leo Messi, Tot Messi. Exercicis d’estil (Empúries, 2018). És traductor i col·laborador habitual en premsa escrita i radio.

Llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana, és escriptora i periodista. Ha cobert nombrosos conflictes i segueix de prop l’actualitat d’Israel i de l’Orient Mitjà. Imparteix conferències en universitats i països de tot el món. Novel·lista d’èxit amb Rosa de cendra (Columna, 2017) o Mariona (La Magrana, 2014; RBA, 2017), ha publicat llibres d’actualitat com Prou! (La Magrana, 2015), sobre la condició de la dona a l’islam, Atrapados en la discordia (Destino, 2009), sobre el conflicte Israel-Palestina, o SOS Cristians (Columna, 2018). Entre les distincions rebudes, destaquen els premis Mass Media de l'American Jewish Committee, el Daniel Pearl otorgat per l'Anti-Defamation League, l'Atlantida del Gremi d'Editors de Catalunya, el Menorà d’Or, juntament amb Simone Weil, el Premi Morris B. Abram Human Rights Award i el Premi Scopus de la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Director de la llibreria La Central, amb centres a Barcelona i Madrid, i actualment amb acord amb el grup Feltrinelli. El 1980 va començar a treballar com a llibreter a Ciutat de Mèxic. El 1986 es va instal·lar a Barcelona, on el 1995 va fundar La Central juntament amb Marta Ramoneda. Membre fundador de l’editorial Arcàdia, és docent al Postgrau en Edició Global de la Universitat Pompeu Fabra, a l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona i professor convidat a la Scuola per Librai Umberto e Elisabetta Mauri (Venècia). Ha participat en esdeveniments professionals internacionals, com l’Encuentro Internacional del Libro (Bogotà, 2008), el Primer Congreso Internacional del Mundo del Libro (Ciutat de Mèxic, 2009), Rencontres Nationales de la Librairie (Lió, 2011) o MICA (Buenos Aires, 2011).

Va estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa com a periodista en diversos mitjans. Ha publicat relats en antologies molt celebrades com Odio Barcelona (Melusina, 2008), Matar en Barcelona (Alpha Decay, 2009) i Veus (Empúries, 2010). És autora de les novel·les Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna, 2008), Egosurfing (Destino, 2010, Premi Josep Pla) i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna, 2013). La seva última novel·la, Les possessions (Anagrama, 2018), ha rebut el Premi Anagrama de novel·la en català.

Llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia Catalana, les seves obres es dirigeixen al públic infantil i juvenil però també a l’adult. Entre d’altres, ha publicat el conte infantil Los calcetines del ogro (Loqueleo, 2018) i les novel·les històriques La moneda perdida (Edebé, 2010), El monestir proscrit (Columna, 2008), Bàrcino (Columna, 2009) i La noia del club (Bromera, 2017). Ha obtingut diversos premis literaris de literatura infantil per llibres com Katalepsis (La Galera, 2013) o Selfies al cementiri (Barcanova, 2017) i de novel·la Intrigues de palau (Columna, 2006), A punt d’estrena (Columna, 2016) i El far (Columna, 2018). Properament publicarà la novel·la infantil Cinc estrelles (Viena, 2019).

Enginyer industrial i escriptor en català i castellà. Ha rebut deu premis literaris i la seva obra s’ha traduït a diverses llengües. En novel·la negra destaquen obres com El rapte el mort i el Marsellés (Premi Serie Negra Planeta, 2000) o Una vida en joc (Columna, 2010). Considerat un dels revitalitzadors de la novel·la històrica en català amb títols com El mestre de Keops (Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica, Columna, 1998), L’anell d’Atila (Premi Fiter i Rossell, Columna, 1999), La gran concubina d’Egipte (Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica, Columna, 2005) i les trilogies dedicades al rei Jaume I (Columna, 2000) o a Alí Bey (Columna, 2002), entre d’altres. La seva última obra, Vols viure? relata les seves experiències davant d’un diagnòstic de càncer i com l’ha superat.

Va estudiar Dret i Filologia Hispànica, va exercir el periodisme des de molt jove. És autora tant en català com en castellà. Ha conreat la novel·la, el relat, la literatura per a joves, la poesia i el teatre, i ha estat guardonada amb importants premis. Entre els seus títols destaquen Habitacions tancades (Columna, 2011), adaptada per televisió en forma de mini-sèrie, L’aire que respires (Columna, 2013) Desig de xocolata (Planeta, 2014), Mitja vida (Columna, 2017) i Tot el bé i tot el mal (Columna, 2018). Dels seus títols per a joves destaquen L’anell de la Irina (Baula, 2006), Ara o mai (Empúries, 2003, Menció White Ravens de la Fira del Llibre de Bolonya) o la trilogia Mentida (Edebé, 2015), Veritat (Edebé, 2016) i Por (Edebé, 2019). La seva obra s'ha traduït a més de 20 llengües.

Escriptor amb més de cinc-centes obres publicades. L’any 2004 va crear la Fundació Jordi Sierra i Fabra a Barcelona i la Fundación Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra a Medellín, que atorguen anualment un premi a un escriptor menor de 18 anys i editen una revista digital per a joves escriptors. Ha guanyat nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil, el Premio Cervantes Chico i el Premi Iberoamericà SM de Literatura Infantil i Juvenil pel conjunt de la seva obra i la tasca social de les seves fundacions. El 2010 les seves fundacions van rebre el Premi IBBY-Asahi de Promoció de la Lectura i el 2015 la Medalla d’Honor de Barcelona. Les xifres de vendes dels seus llibres superen ja els 12 milions d’exemplars.

Llicenciada en Periodisme per la Universitat de Navarra, fa anys que treballa en el sector dels llibres. Va formar part dels equips dels programes televisius literaris Saló de lectura (Barcelona Televisió) i L’hora del lector (TV3). Va fer treballs d’edició i comunicació a Navona Editorial i actualment és llibretera i sòcia fundadora de la Llibreria Calders de Barcelona. Col·labora en diversos mitjans de comunicació com El Periódico de Cataluña, El Nacional, La Directa i Ràdio4. És autora de La tienda y la vida: Dietarios (Blackie Books, 2012) i d’Informe de lectura (Comanegra, 2017) juntament amb Abel Cutillas.

Autora teatral i professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona. Les seves obres s’han estrenat en diversos festivals i teatres internacionals. Ha col·laborat amb coreògrafs, ha firmat dramatúrgies i adaptacions teatrals, ha treballat com a directora i ha escrit peces per a la ràdio i instal·lacions sonores. Entre les seves obres destaquen Entre aquí y allá (Lo que dura un paseo), Esthetic Paradise, La màquina de parlar, El meu avi no va anar a Cuba, La marca preferida de las hermanas Clausman, Boys don’t cry i L’onzena plaga. El 2013 va rebre el Premi Max a l’autoria teatral catalana. Ha estat resident del Royal Court Theatre de Londres i actualment ho és de la Sala Beckett de Barcelona, on dirigirà el seu text Amor Mundi.

És poeta i narrador. A partir d’uns plantejaments arrelats en la seva identitat illenca ha anat construint un discurs sobre l’ésser humà contemporani. Ha creat una obra lírica i una obra narrativa que han merescut l’atenció i el reconeixement de la crítica i que han rebut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Les seves novel·les han estat traduïdes al castellà. Dels versos se n’han fet reculls antològics en català, castellà i italià; i en té de traduïts a deu llengües, en diverses antologies i revistes especialitzades. Un dels premis de narrativa en llengua catalana que es concedeix actualment du el seu nom.

Autor de les novel·les Una heredera de Barcelona (Destino, 2010), Estaba en el aire (Destino, 2013, Premi Nadal) i El informe Casabona (Destino, 2017) que recreen moments clau de la història barcelonina combinant memòria familiar i crònica d’època. Dedicat al periodisme cultural des de l’any 1977, és responsable del suplement Cultura/s de La Vanguardia. Ha publicat assajos com Pasando página. Autores y editores en la España democrática (Destino, 2003), Código best seller (Temas de Hoy, 2011) i Otra Cataluña (Destino, 2018). Coeditor, amb Sergi Doria, de Paseos por la Barcelona literaria (Ajuntament de Barcelona, 2005), també és autor de dues obres teatrals. Ha estat comissari de l’Any del Llibre i la Lectura 2005 i és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Escriptora i professora d’escriptura creativa llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha publicat una vintena de llibres de narrativa per a nens, joves i adults, a més d’un parell de poemaris. Algunes de les seves obres són les novel·les La gatera (Amsterdam, 2012), El parèntesi esquerre (Males herbes, 2016) i Rut Sense Hac (Columna, 2018), el recull de contes Nines (Males herbes, 2018), les novel·les infantils Duna (Babulinka, 2015) i El refugi del Tarek (Cruïlla, 2018), l’àlbum il·lustrat Groc i rodó (Flamboyant, 2018) i la trilogia cross-over L’Esfera (Columna, 2016), escrita juntament amb Roger Coch sota el pseudònim Muriel Rogers. Acaba de publicar París es Azul (Versátil, 2019). La seva obra ha estat traduïda a diferents llengües i ha rebut importants premis.

Va estudiar Filosofia, Psicologia i Ciències de l’Educació, i Producció i Creativitat Radiofònica, abans que el daltabaix econòmic del seu país de l’any 2001 l’empenyés cap a una ciutat d’Europa, desconeguda però amb rastres literaris. A Barcelona, després de malviure amb diverses feines, es va vincular al món dels llibres treballant com a lectora editorial, columnista en diaris gratuïts i emissores de ràdio. En l’actualitat, a més d’escriure, imparteix tallers d’escriptura i treballa com a directora literària a la seva llibreria de Sant Just Desvern. Ha guanyat una de les beques d’escriptura Montserrat Roig, concedida per l’Institut de Cultura de Barcelona, dins del programa Barcelona Ciutat de la Literatura de la UNESCO.

Escriptor, és autor de poemaris com El sabor de tu boca borracha (Nínfula, 1989), En el parque de los osos (Ayuntamiento de Málaga, 2001), Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan (Hiperión, 2004) i Banco de sangre (Espasa, 2017), entre d’altres. Entre les seves novel·les, destaquen títols com Tarde, mal y nunca (RBA, 2010), No llames a casa (RBA, 2012) o Yo fui Johnny Thunders (RBA, 2014), Taxi (Salamandra, 2017) i Carvalho. Problemas de identidad (Planeta, 2019). Ha estat traduït a diverses llengües i ha rebut premis literaris importants, entre els quals destaquen el Dashiell Hammett, que atorga la Semana Negra de Gijón, el Novelpop o el Brigada 21. Col·labora com a articulista, crític musical i literari en diferents mitjans de comunicació. Des del 2017 és comissari del Festival BCNegra de Barcelona.