Montserrat Casacuberta, Universitat de Rennes 2 – Alta Bretanya

L'humor sol ajudar a relativitzar, a relaxar, a alleujar un moment de tensió entre individus. L'humor ajuda també a observar els actors en conflicte des d'un punt de vista extern i permet l'anàlisi d'actituds, ideologies, visions del món confrontades. Proposem un taller que doni eines als professors de català a l'exterior per presentar de manera didàctica el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Núria Puigdevall, Universitat Federico II de Nàpols i Universitat Suor Orsola Benincasa de Nàpols
Àngels Fumadó, Universitat L'Orientale de Nàpols i Universitat Suor Orsola Benincasa de Nàpols

Les arts visuals poden ser un punt de partida per a l'expressió oral i escrita de l'alumne de la classe de CLE, amb la mateixa intensitat i interès que tenen com a vehicle de comunicació en la nostra pròpia L1. L'experiència de l'estudiant davant de la imatge de l'obra d'art és autèntica, protagonista, i en realitat es produeix a l'aula i en aquell precís moment: és una comunicació significativa i veritable. Per assolir el nostre objectiu, que és donar a conèixer alguns pintors i també alguns símbols fonamentals de la nostra cultura que ens identifiquen com a país, proposem una sèrie d'imatges de les seves obres. Les imatges s'organitzen al voltant de dos eixos, un de temàtic (elements de catalanitat) i un altre de lingüístic (del nivell A1 al C2 del MCRE, centrant-nos sobretot en els nivells B1 i B2).

Andreu Pedró, Universitat de Monash

Aquest taller té com a finalitat la presentació de propostes didàctiques que s'han dissenyat fent servir algunes aplicacions en línia com ara Anymeeting, VoiceThread, GoogleHangouts, Instagram, etc. Cada vegada són més freqüents les modalitats en línia o semipresencial en l'oferta de cursos universitaris, motiu pel qual aquestes eines digitals prenen més rellevància. Fins fa poc les plataformes digitals s'utilitzaven com una eina de reforç per a la classe presencial amb material extra. Actualment la proliferació d'aplicacions digitals permet una comunicació virtual directa més enllà dels fòrums tradicionals.

Joan Llinàs, Universitat de Bucarest

Es proposarà un recorregut per la relació entre teories nascudes al si de la lingüística i mètodes que les hagin aplicat. Aquest recorregut portarà inevitablement a tractar la tipologia d'exercicis sorgits al si de cada mètode, així com les destreses que s'hi treballin: la concepció sobre l'adquisició de la L2 es reflecteix en les destreses explotades i, per tant, en la tipologia d'exercicis i tècniques d'ensenyament/aprenentatge. Tot plegat ens portarà cap a la competència comunicativa i a l'enfocament per tasques; no obstant això, també es presentaran mètodes al marge que presenten alguna base científica o, si més no, tècniques aplicables dins els supòsits de la didàctica actual. Tot això implicarà referències a les diferents competències (gramatical, discursiva, etc.) i destreses implicades o no i als tipus d'exercicis i tècniques aplicades per cada mètode. El punt de partida serà la pròpia experiència dels participants, tant com a docents com en qualitat d'aprenents, fet que permetrà més endavant una reflexió sobre l'estatut de professor. Així mateix, es proposarà la figura del docent com a investigador en el camp dels processos d'adquisició de segones llengües.

Matilde Martínez, Godall Edicions

Magda Gassó, Agència Catalana de Patrimoni Cultural

Josep – Anton Fernàndez, Universitat Oberta de Catalunya

Aquesta conferència farà un repàs dels principals canvis, condicionaments i problemàtiques a què s'enfronta actualment la cultura catalana, especialment pel que fa a les conseqüències de la seva posició subordinada des del punt de vista polític i la seva posició d'inferioritat des del punt de vista del mercat. En particular, ens interessarà el contrast entre la creixent difusió internacional de la cultura catalana (en què l'ensenyament universitari té un paper crucial) i el fet que els referents culturals catalans continuen essent minoritaris en el seu propi mercat. D'aquí es deriven alguns reptes de la disciplina dels Estudis Catalans: la interlocució entre la catalanística exterior i els estudiosos dels Països Catalans; la interdisciplinarietat i les seves conseqüències; la reformulació dels objectes d'estudi de manera que doni compte de la diversitat interna de la societat catalana; i la internacionalització de la catalanística i les seves conseqüències epistemològiques.

Carles Bartual, Universitat Eötvös Loránd de Budapest

Josep Sanz, Universitat de Tolosa - Jean Jaurès

Èric Viladrich, Universitat de Mont-real

Anna Brasas, Universitat Estatal de Moscou

Institut d'Estudis Ilerdencs (Plaça Catedral s/n)

Elena Gragera – mezzosoprano Anton Cardó – piano
(A 2/4 de 9 s'oferirà un refrigeri previ al concert al Cafè del Museu, c. Sant Crist, 1)